El dilema del PP: com frenar Vox?

Madrid / Barcelona / Palma / ValènciaAl congrés que el PP va celebrar tot just el passat juliol, Alberto Nuñez Feijóo va fer una crida al conjunt de la dreta a tancar files darrere seu per conquerir la Moncloa. Des del centre moderat a l’extrema dreta, però tots al voltant d’una força política, els populars, per fer fora Pedro Sánchez. Ara bé, mig any després d’aquell conclave, el PP es veu abocat a matisar el discurs, ja que el cicle d’eleccions encadenades que ell mateix ha ideat ha evidenciat que no poden tocar poder sense Vox. En aquest sentit, les eleccions aragoneses de diumenge passat, on el PP va perdre dos escons, han obert una reflexió a Génova sobre quina ha de ser la seva relació amb l’extrema dreta. Una anàlisi que estarà condicionada per com avancen les negociacions a les autonomies i que va iniciar-se a la junta directiva que va presidir Feijóo dilluns a Madrid, en la qual va demanar "responsabilitat" a Vox. Aquest divendres, en la presentació de la seva candidatura a Castella i Lleó, Alfonso Martínez Mañueco, enduria el to contra l'extrema dreta: "Les condicions les posem nosaltres".

Fonts del PP consultades per l’ARA recorden que el dilema que tenen amb Vox es tracta del mateix que té tota la dreta tradicional a Europa. Des dels alemanys de la CDU, que han decidit fer un cordó sanitari a l’extrema dreta, fins als austríacs, que els han inclòs a la coalició de govern. "El cordó sanitari s’ha demostrat que no funciona", opina taxatiu un dirigent del PP des de Madrid, que sempre ha sigut reticent a aquesta estratègia perquè els populars, per exemple, en van ser víctimes abans a Catalunya. A parer seu, i reconeixent la dificultat de fer front a aquest tipus de "populisme", des del PP es decanten per propiciar que Vox agafi responsabilitats de govern i es vegin obligats a assumir contradiccions. "Vox es beneficia de la inestabilitat, té un vot de protesta", analitza aquesta font. Per això defensa que la manera que comencin a desinflar-se és que gestionin.

"No hi ha una causa efecte entre pactar amb Vox i el seu creixement", subratlla, d’altra banda, una font del PP valencià. "És una evidència empírica que els partits populistes pateixen un desgast quan governen", afegeix una veu del PP balear. Fa un mes i mig, el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, feia el mateix diagnòstic: "Vox només començarà a baixar quan entri als governs i assumeixi responsabilitats perquè llavors patirà el desgast de comprovar que les seves polítiques no són viables". Mentre el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, deia: "Les seves polítiques van ser un fracàs, a vegades sonor, i van sortir corrent. El difícil és entrar al govern i gestionar amb eficàcia", va sostenir en un acte de La Razón.

De fet, Vox està disparat a les enquestes des que l’estiu del 2024 va sortir de tots els governs autonòmics escudant-se en la política migratòria del PP. "Cal acceptar que els ha anat bé, perquè governar és complex i és un exercici de maduresa política", admetia Feijóo fa un mes en una entrevista a Servimedia. Però advertia a Abascal: "Quan un partit es presenta per no governar, no té autorització per impedir que ningú governi". ¿Per què, doncs, ara Vox està reclamant entrar al govern d’Extremadura i l’Aragó? Un dirigent consultat interpreta que estan posant el nivell d’exigència molt amunt –demanen Interior, política migratòria o agricultura– perquè saben que el PP no cedirà quotes de poder tan importants: "Només volen crear el caos i beneficiar-se electoralment de l’antipolítica", opina.

Malgrat les converses obertes amb Vox a escala autonòmica, Génova reitera que el compromís de Feijóo és governar en solitari i evitar una coalició després de les eleccions espanyoles. "No em consta cap canvi", deixen clar fonts de l'entorn del líder del PP. I tracen una frontera entre les dues escales: "L'àmbit autonòmic és diferent". Ara bé, la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, és plenament partidària de bastir ponts amb l'extrema dreta: "Cometrem un error imperdonable si no som capaços d'acollir l'oportunitat que ens estan donant els espanyols, no podem defraudar-los".

Risc de repetició d’eleccions

Els mateixos consultats reconeixen a l'ARA que no tenen clar que puguin desbloquejar les investidures en totes les autonomies. Davant d’aquesta situació, també hi ha dirigents que advoquen per repetir eleccions si l'extrema dreta "demana coses que no es poden complir". Això implicaria dir públicament que el partit de Santiago Abascal no els deixa governar i que "cal plantar-se" davant de la "pinça amb el PSOE". En aquest sentit, aquesta font critica amb duresa que es convidés Vito Quiles al final de la campanya aragonesa. Una presència que el número dos del partit, Miguel Tellado, va celebrar tot elogiant la "gratitud" de milers d'espanyols per la "valentia" de l'agitador ultra, un dels que boicoteja les rodes de premsa del Congrés.

Un altre dirigent popular al·lega que els comicis deixen clar que "cal pactar amb Vox", però sense que "imposi tot el seu programa" i situa els límits en la llei i la Constitució. I una altra font constata que Santiago Abascal "s’alimenta de gent d’esquerres farta del descontrol migratori". De fet, un càrrec del PP a Madrid recorda que Vox ha fet un gir que s’allunya d’ells: si a l’inici era una mena d’escissió del PP amb gent ultraconservadora o neoliberal, ara han pres una pàtina falangista, antiliberal i obrerista.

Els matisos territorials

Les línies mestres de la relació amb Vox les marca Génova, però hi ha matisos rellevants entre barons del PP. Es podria dir que si bé María Guardiola és de les dirigents més reticents a pactar amb l’extrema dreta –ja s’hi va oposar el 2023 tot i haver-se de menjar després el gripau–, al País Valencià Juanfran Pérez Llorca representa l’altre extrem. La mateixa Guardiola aquesta setmana admetia que preferiria una abstenció del PSOE a una coalició amb Vox –després que Ignacio Garriga anunciés el no rotund per a la primera volta–, però seguidament es feia enrere.

Fonts del PP valencià defensen la necessitat d’entendre’s amb Vox, però també alerten de la "necessitat d'entendre les diferents circumstàncies" de cada autonomia i no intentar aplicar el mateix patró a tots els territoris. "És molt difícil segellar un acord amb qui no t'avens", resumeixen sobre el cas extremeny.

On també tenen un intercanvi tensant és a les Illes Balears: el PP li ha volgut parar els peus a Vox amb el català. Si el partit d'extrema dreta entrés al Govern, faria saltar pels aires l'estratègia de Marga Prohens de marcar un accent regionalista, la qual cosa considera clau per mantenir la majoria parlamentària. A més, fonts del partit de Vox adverteixen que ja saben què demanarien si tinguessin la força negociadora suficient: la conselleria d'Educació, des d'on podrien atacar el català a les aules. Fonts de l'executiu balear criden a la calma: "Falta un any i mig per a les eleccions, els resultats de l'Aragó no ens posaran nerviosos".