Qui ha guanyat les eleccions a la Franja?

El PP s'ha imposat al PSOE per la mínima, tot i que també hi creix Vox

El candidat del PP a la Presidència d'Aragó, Jorge Azcón, durant una visita a la Plataforma Logística de Fraga.
Ivan Sànchez Clivillé
09/02/2026
2 min

BarcelonaAjustada victòria del PP davant del PSOE al territori de la Franja. Els populars aconsegueixen un 13% més de vots que els socialistes al còmput global del territori –en termes absoluts, 6.280 vots pels 5.526 dels socialistes–, però el resultat dibuixa una correlació de forces diferent de la de la resta de la comunitat autònoma. La diferència del 13% a favor dels populars contrasta de manera punyent amb la realitat al conjunt de l’Aragó, on la distància entre les dues formacions s’eixampla fins al 40% a favor dels populars. Una dada que suggereix que la Franja continua sent un territori més disputat i amb una implementació del socialisme territorialment més resilient. 

Les eleccions de l’Aragó a la Franja
Nombre de municipis en què s'ha imposat cada partit i total de vots al territori

Populars i socialistes han estat les formacions més votades en el mateix nombre de municipis. Tant el PP com el PSOE han aconseguit la victòria en 28 poblacions, un equilibri que reflecteix una Franja dual. No obstant això, el pes demogràfic dels grans nuclis de població ha acabat decantant la balança del vot cap al costat blau.

La comarca del Baix Cinca s’ha confirmat com el motor electoral de la regió, amb Fraga com a joia de la corona. La victòria dels populars a la capital fragatina, amb 1.964 vots sobre els 1.302 dels socialistes, ha marcat la diferència en el còmput global. Dins la comarca, però, la situació no és uniforme, i Mequinensa es manté com a bastió socialista, amb 362 vots davant dels 229 del PP.

A les comarques més septentrionals –la Llitera i la Ribagorça, a la província d’Osca– el PSOE ha aconseguit mantenir millor les seves posicions tot i la retallada de distàncies del PP. Mentre que el Matarranya (comarca partida entre la província de Saragossa i la de Terol) presenta el panorama més fragmentat de tota la Franja: els populars guanyen a la capital però el Partit Aragonès (PAR) i Aragó Existeix s'imposen en 2 i 1 municipis, respectivament.

La situació de Vox

Com a tot el territori aragonès, Vox també aconsegueix penetrar en aquesta zona. L'extrema dreta ha pogut trencar el bipartidisme tradicional en diversos punts de la Franja. Amb un total de 3.883 vots, la formació verda s’ha consolidat com a tercera força, i ha superat el PP o el PSOE en determinats municipis. Una situació que contraresta amb la desfeta a la regió de Sumar, amb 275 vots, i Podem, amb 275. El seu lloc l'ha ocupat la Chunta Aragonesista, liderada per l’exdiputat al Congrés Jorge Pueyo, amb 1.097 vots.

stats