Els salaris reals són l'indicador que mostra quina és l'evolució dels sous tenint en compte l'efecte de la inflació. És a dir, el verdader poder adquisitiu que té un treballador en cas que els preus pugin o baixin. El 2022 la crisi del cost de la vida va fer disminuir els salaris reals a escala mundial (-0,9%), però l'Informe Mundial sobre Salaris publicat aquest dijous per l'Organització Internacional del Treball (OIT) avisa que durant el 2023, que es va tancar amb un increment de l'1,8%, aquesta tendència es va començar a revertir.

L'atur mundial podria recuperar els nivells previs a la pandèmia aquest mateix any, però aquesta bona notícia en matèria laboral no arribarà a moltes parts del món. Així ho reflecteix el darrer informe de l'Organització Mundial del Treball (OIT), publicat aquest dimecres, que posa de manifest les desigualtats en la recuperació postcovid entre països amb ingressos baixos, mitjans i alts. "Es preveu que les taxes de desocupació a l'Àfrica i els Estats Àrabs el 2023 continuïn sent elevades en comparació amb el 2019, mentre que altres regions com l'Amèrica Llatina i el Carib, Europa del Nord, Meridional i Occidental, i l'Àsia Central i Occidental han aconseguit reduir aquestes taxes a nivells substancialment per sota dels nivells previs a la crisi", remarca aquest document.

Durant molts anys, les associacions de les treballadores de la llar –un col·lectiu altament feminitzat– no podien organitzar una protesta sense que a les pancartes hi aparegués un número: el 189. Aquest número feia referència al Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), un tractat que equiparava els seus drets laborals amb els de qualsevol altre treballador, i així posava fi a les discriminacions. Per exemple, a l'hora de cobrar l'atur. Però no va ser fins al juny del 2022, una dècada més tard, que el govern espanyol va ratificar per fi aquesta normativa internacional i va obrir la porta a un seguit de millores començant, precisament, per les prestacions. ¿Com han canviat les vides de les prop de 373.000 persones que actualment es dediquen a les tasques de la llar a l'Estat? Què ha de saber a partir d'ara tant una treballadora com qui la contracta?

Les diferents variants que van sorgint del covid, com aquesta última de l'òmicron o la delta, estan alentint també la recuperació del mercat laboral a escala mundial. Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT) publicades aquest dilluns, es preveu que el nombre d'aturats aquest 2022 se situï en 207 milions de persones al món; són només 7 milions menys que el 2021, però encara està lluny (21 milions més) de les dades que hi havia abans que esclatés la pandèmia, quan hi havia 186 milions d'aturats.

En més d’una ocasió ha sigut notícia la mort d’un empleat per treballar més d’un dia ininterrompudament. En alguns casos, fins i tot, s’ha arribat a les 72 hores, com el cas d’un becari de només 21 anys que feia pràctiques al Bank of America. Una llarga investigació de cinc anys duta a terme per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Internacional del Treball (OIT), i publicada aquest divendres per les Nacions Unides, confirma els efectes nocius de fer llargues jornades laborals.

La pandèmia de covid-19 ha destruït milions de llocs de treball al món. Segons l’Organització Mundial del Treball (OIT), el 2020 es van perdre el 8,8% del total d’hores de treball, l’equivalent a les hores treballades durant un any per 225 milions de treballadors a temps complet. Un informe publicat aquest dimecres per l’organisme amb seu a Ginebra adverteix que la pèrdua d’hores de treball s’ha traduït en un una “forta davallada” dels ingressos laborals i en un augment de la pobresa. Els ingressos laborals mundials –sense tenir en compte les prestacions públiques– han caigut un 8,3% el 2020 i l’OIT avisa que aquest any la tendència segueix, tot i que s’ha suavitzat.