Els germans Salvador Sobral i Luísa Sobral actuen el diumenge 21 de desembre a L'Auditori de Barcelona a les 19 h. No és una actuació convencional, sinó un concert solidari organitzat per la Fundació Lluita contra les Infeccions que presideix Bonaventura Clotet, i que para atenció en la recerca per ajudar les persones immunocompromeses. En parla el músic portuguès, que fa un parell d'anys que viu a Barcelona.

La capital catalana és un territori musical fèrtil, que acull des de les melodies del folk català i el flamenc fins a les noves influències llatinoamericanes. Aquesta barreja afavoreix que sorgeixin estils i artistes nous. The Scene Sessions: Barcelona, que ja es pot veure al 3Cat, vol mostrar l'escena musical de la Ciutat Comtal amb una mirada íntima i propera amb la col·laboració d'artistes com Rita Payés o el guanyador d'Eurovisió l'any 2017, Salvador Sobral. La sèrie, que pot recordar el famós programa de la ràdio pública dels Estats Units, Tiny Desk Concerts, consta de 15 episodis i compta amb la participació d'un total de 75 músics.

Hi ha gent que és musical de mena, com Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983) i Salvador Sobral (Lisboa, 1989). També són fins i tot obsessius amb la feina i ho aboquen tot als seus projectes. Pérez Cruz ho va donar tot a Toda la vida, un día (Sony, 2023) i a la gira corresponent, que va deixar fites històriques com els concerts al Teatre Tívoli. Sobral va fer el mateix a Timbre (Warner, 2023), que va presentar al Liceu. Alliberats de pressió, però igualment autoexigents, han fet plegats Sílvia & Salvador (Warner, 2025), un disc-diàleg entre ells, amb compositors com Jorge Drexler i Lau Noah i amb poetes com Miquel Martí i Pol. En parlen al terrat de l'hotel Me de Barcelona, on també recorden anècdotes relacionades amb la música, el metro de Nova York i un part.

Hi ha alegria en el jazz de la pianista barcelonina Lucia Fumero. I encara n’hi ha més quan l’allita amb la cançó sud-americana, que és el que fa en el disc Folklore que acaba d’editar amb el segell Seed Music: un viatge que recorre tradicions diverses, d’Ernesto Lecuona a Violeta Parra, sempre amb aquella manera de tocar tan polida i exacta. No és Fumero una pianista que embruti o agafi dreceres capritxoses, sinó una instrumentista rigorosa i elegant, fins i tot quan més juganera és l’aposta, i potser per això mateix tan dotada rítmicament i harmònicament. La presentació en directe d’aquest material ha inaugurat aquest dimecres la 36a edició del Mercat de Música Viva de Vic, l’última sota la direcció artística de Marc Lloret i Oriol Roca després de catorze anys.

Vespre de prodigis al Liceu. Salvador Sobral hi presentava el disc Timbre, però el que va passar transcendeix el que s'espera d'un concert convencional. El cantant portuguès va fer allò tan complicat d'aconseguir que el públic tornés a casa amb la satisfacció d'haver participat en un esdeveniment especial el cor del qual era la música. Serà difícil oblidar aquestes dues hores i vint minuts de talent, simpatia i emocions, que també van servir per explicar algunes coses sobre l'art i el negoci de la música.

La llum i l'alegria pel naixement de la seva filla esclaten en el nou disc del portuguès Salvador Sobral (Lisboa, 1989), Timbre (Warner, 2023), un treball que incorpora matisos tropicalistes i que presentarà al Gran Teatre del Liceu el 8 de febrer. A més a més, en el disc hi col·laboren Jorge Drexler, Silvana Estrada, Barbara Pravi i la seva germana Luisa Sobral, que participen també d'aquesta lluminositat. Fem l'entrevista a la redacció de l'ARA, i Salvador Sobral s'expressa tota l'estona en català, amb Mallorca fent-se present a l'accent i en alguna paraula.

Sílvia Pérez Cruz ha fet concerts bons, boníssims, extraordinaris i prodigiosos. També salvatges, delicats i juganers. Però cap com els de dimecres i dijous al Teatre Tívoli dins del Guitar BCN, els de la presentació a Barcelona del disc Toda la vida, un día. Han sigut històrics per diverses raons. Per la qualitat musical i interpretativa i pel sentit i la sensibilitat de la posada en escena i del vestuari, tot pensat per acompanyar amb el detall just unes cançons que expliquen el cicle de la vida i de la mort. També per la manera com algú com ella, tan dotada musicalment, explora els límits de la veu sense caure en aquell virtuosisme autocomplaent que a vegades dona més rellevància al com que al què i que allunya el públic de les cançons. Històric també per les prestacions de Carlos Montfort (violí), Marta Roma (violoncel) i Bori Albero (contrabaix), un trio que milita en l'excel·lència i la diversió i que al concert de dijous, que és el que consigna aquesta crònica, va tenir moments estratosfèrics, com Tots els finals de món, una peça que va abordar a la manera de Xostakóvitx mentre la veu de Pérez Cruz s'enfilava a la corda amb el mateix sentiment amb què fa anys cantava les Corrandes de l'exili.

E l país que més vegades ha conquerit el micròfon de vidre que rep el vencedor d’Eurovisió és Irlanda. Des de l’inici del festival ha guanyat en set ocasions (1970, 1980, 1987, 1992, 1993, 1994 i 1996) i, a més, és l’únic país que ha sortit vencedor tres anys consecutius. No és l’únic rècord que té Irlanda: Johnny Logan, un dels seus representants, és l’únic que ha guanyat el festival dues vegades. A Eurovisió 2023, la sueca Loreen podria emular aquesta fita: va guanyar el 2012 amb Euphoria i aquest any encapçala totes les travesses amb Tattoo. A més, si s’endú el micròfon de vidre, Irlanda i Suècia estaran empatades en nombre de victòries. 

Salvador Sobral (Lisboa, 1989) publica aquest divendres amb Warner el disc bpm, sigles en minúscula de batimentos por minuto (batecs per minut). És la col·lecció de cançons més personals del músic portuguès, gairebé una autobiografia emocional escrita amb la complicitat de Leo Aldrey, el productor veneçolà que va conèixer quan estudiava al Taller de Músics de Barcelona. Sobral, recordat pel seu aclaparador triomf a Eurovisió el 2017, presentarà bpm al Festival Jardins de Pedralbes el 27 de juny.