Una de les dificultats d'aterrar en un càrrec polític és també saber-ne sortir, ja que no són pocs els dirigents del sottogoverno que acumulen més d'una dècada saltant de càrrec en càrrec. Persones que ocupen llocs que estan molt ben remunerats en relació amb la mitjana de salaris de la població però que no tenen xarxa de seguretat si perden el seu lloc de treball: són nomenats per motius polítics i de confiança i cessen per les mateixes raons, sense prestacions associades. Però almenys tres càrrecs visibles del govern de Pere Aragonès han aconseguit seguir al Govern amb una plaça fixa: la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja; l'assessora de polítiques públiques, Alba Alfageme, i el director general de Relacions Institucionals amb el Parlament, Joan Josep Nuet. Es van fer funcionaris mentre eren al càrrec acollint-se a un mètode excepcional: el procés d'estabilització engegat per la Generalitat per reduir la temporalitat dins les administracions.

A la periodista Patrícia Plaja (Begur, 1981) molts la vam descobrir gestionant la comunicació dels Mossos d’Esquadra després dels atemptats del 17 d’agost de 2017, a Barcelona i a Cambrils. Un dels que s’hi devia fixar és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que li va oferir el càrrec de portaveu del Govern. Plaja l’exerceix des del mes de juny del 2021, primer en un executiu de coalició entre ERC i Junts, i després amb els republicans en solitari. Cada dimarts té una cita amb els periodistes a la roda de premsa posterior al consell executiu.

El Govern ha posat aquest dimarts en marxa el procediment per fer l'acord de claredat, la proposta política que vol liderar el president Pere Aragonès per aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat. Ho ha fet designant els nou acadèmics que participaran en l'elaboració d'aquesta proposta. El seu paper tindrà dos moments clau. Primer faran un informe preliminar parlant genèricament dels diferents instruments per resoldre conflictes polítics. Després faran un informe final amb la proposta catalana definitiva. Però la polèmica que s'ha suscitat en els últims dies no és tant quin serà el paper d'aquests acadèmics, sinó sobre la identitat i els antecedents d'alguns dels seus membres. Són aquests:

Si no hi ha un gir de guió majúscul, Catalunya tindrà pressupostos el 2023. Tard —perquè no entraran en vigor l'1 de gener—, però els tindrà. El problema ara és que, com que serà a través d'un pacte en què hi participaran com a mínim ERC i el PSC, tants anys de desconfiances entre els dos partits no estan posant fàcil que l'acord vegi la llum. Aquest dimarts el Govern ha donat mostres d'impacientar-se amb l'actitud negociadora dels socialistes —també dels comuns i de Junts—. "Hi ha pressa", ha dit la portaveu, Patrícia Plaja. En canvi, la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha avisat que són "a la meitat del camí" i que no sent pressió pel calendari.

A part del Procés, l'ampliació de l'aeroport del Prat i el projecte del Hard Rock han sigut dos dels temes que més controvèrsia han generat entre els partits polítics. Ara han irromput en la negociació dels pressupostos catalans del 2023 de la mà de Junts i el PSC, que en són dos ferms defensors i que ja s'han aliat algun cop al Parlament per defensar-los. En canvi, són carpetes que generen recels tant en el partit del Govern, ERC, com en el germà petit de la negociació, els comuns. ¿Poden aquestes dues qüestions fer descarrilar les converses pels comptes? Per a tots els implicats, no hi hauria d'haver problemes, però l'acord encara no està signat amb cap de les parts.

El consell executiu ha reprès aquest dimarts les reunions després del període estiuenc amb l'ultimàtum de Junts a Esquerra damunt la taula per reconduir el Procés en un mes. JxCat ha suspès l'acció de l'executiu en l'àmbit nacional en la seva avaluació interna sobre l'acord de legislatura, i aquest dimarts Pere Aragonès els ha respost a porta tancada. Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, el president –que va ser informat de la situació per Jordi Turull, secretari general de Junts– s'ha adreçat als consellers mostrant-se disposat a escoltar totes les "propostes concretes" que pugui fer JxCat per resoldre el conflicte polític, però ha remarcat que hi ha "múltiples reptes" més enllà de l'autodeterminació a la tardor a conseqüència del context socioeconòmic derivat de la crisi d'Ucraïna i la inflació.

Les tetes de les senyores (però també les dels homes trans) no haurien de ser, a aquestes altures del partit, objecte de polèmica, sinó de joia i felicitat. És de pèssima educació mirar-li a una senyora les metes si la senyora en qüestió està parlant d’un tema que domina com ara, posi per cas, les noves estratègies de comunicació que afavoriran el diàleg entre el Govern i la ciutadania, que és un assumpte –hi estarem d’acord, tal com està el panorama– prioritari.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, s’ha pronunciat –a desgrat– sobre la polèmica escena viscuda a TV3, quan durant una entrevista a Els matins l’equip del programa va decidir apujar-li l’escot que portava, sense demanar-li permís. En una carta compartida a les xarxes socials, titulada L'escot no m'incomodava, això sí, la periodista mostrava la seva decepció: “L'escot de la portaveu del govern no n'ha provocat cap de crisi, però sí una polèmica tant absurda com evitable. No l'he buscat, no l'he volgut i no hi he contribuït. Per això fins ara no n'he dit res”.

Dimecres a Els matins de TV3, Pere Bosch (en absència de Lídia Heredia) entrevistava la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, per parlar dels nous passos per divulgar l’obra de govern. La portaveu anava vestida amb una americana blanca i, a sota, un top camiser sedós de color gris que mostrava el seu escot i l’inici de la regatera. A mesura que avançava l’entrevista es va intuir certa preocupació des de realització per dissimular o cobrir-li aquella part del cos. La impressió en pantalla d’un rètol més ample amb les declaracions de la convidada feia que la regatera quedés amagada sota les lletres. Un petit ajust de l’enquadrament va aconseguir tapar-ho de tal manera que tot semblés una mica per atzar. Quan duien set minuts de conversa, el presentador va donar pas (per lògica del guió) a un vídeo. Al tornar a plató, amb un pla general, vam veure com la portaveu semblava col·locar-se bé l’americana. Amb un to una mica irònic, Plaja va repetir l’última paraula que ella mateixa deia en el vídeo. “Disbauxa...”, va dir amb un somriure. Però quan realització va tornar a mostrar-la amb un pla mitjà els espectadors que s’hi havien fixat van poder apreciar un canvi significatiu. El top de color gris li quedava més amunt i li tapava la regatera. A partir d’aquell moment la preocupació per la ubicació del rètol ja no semblava tanta. És més, durant els quatre minuts posteriors es va recuperar un rètol més estret de color vermell, en comptes del rètol més ample que fins aleshores s’havia prioritzat en pantalla.

Cada dia que passa s'acumulen nous interrogants sobre la viabilitat de la candidatura catalanoaragonesa per als Jocs Olímpics d'Hivern, marcada per la manca d'entesa entre governs. Malgrat que la Generalitat vol mantenir viva la flama que organitzar el certamen és possible, és conscient que cada dia hi ha més senyals d'alerta. Aquest dimarts la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, ha avisat el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el govern de Pedro Sánchez que renunciar a la candidatura seria "perdre una oportunitat històrica". "Ens estranyaria que fos així", ha resolt. Malgrat els dubtes, tant des de Catalunya com des de l'Aragó i la Moncloa s'assegura que no hi ha res perdut.

El secret més ben guardat dels primers dies del govern Aragonès va ser qui en seria portaveu. Poques pistes n’hi havia, perquè es tractava d’una innovació: la veu de l’executiu no seria la de cap conseller, sinó la d’una periodista. Hores abans de fer-se públic, va transcendir-ne la identitat: la responsable de comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja. Es compleix el primer any d’aquell moviment que el Govern reivindica, i ara es prepara per donar-li més responsabilitat.

A només un dia perquè expiri el termini que ha donat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el consell executiu ha aprovat aquest dilluns el decret per respondre a la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules. Ho ha fet en una reunió del Govern extraordinària convocada pel president Pere Aragonès. Com va avançar l'ARA, el decret rebutja l'aplicació de percentatges en l'educació a Catalunya, malgrat el que disposa el veredicte judicial. En concret, el text firmat estableix "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües".

Dies decisius per desencallar l'acord entre els partits polítics pel català a l'escola mentre s'acosta la data límit del termini fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per executar la sentència que imposa la quota del 25% de castellà a les aules. Després de la tempesta de la setmana passada quan Junts es va despenjar definitivament del pacte per la reforma de la llei de política lingüística, aquest dimarts s'han intensificat els contactes a quatre bandes -ERC, PSC, JxCat i els comuns- per mirar de refer el consens i donar una resposta conjunta a la sentència. Si totes les peces encaixen, i ara estan lluny de fer-ho, aquesta resposta tindria dues potes. D'una banda, l'aprovació de dos decrets per part del Govern: un per modificar la llei d'educació de Catalunya -ja explicat fa dies- i l'altre, anunciat aquest dimarts, per "protegir els centres educatius", que segons ha pogut saber l'ARA rebutjarà explícitament fixar percentatges en l'ús de les llengües a l'escola. És a dir, rebutjarà fixar el 25% de classes en castellà. De l'altra, l'aprovació d'un text amb rang de llei al Parlament.

La taula de diàleg està des d'avui una mica més congelada del que ho estava ahir. Si fins ara la Generalitat era qui mostrava més interès per reactivar-la, el Catalangate ha fet que també des de la plaça Sant Jaume es posi fre a aquest instrument de negociació, almenys momentàniament. Aquest dimarts el consell executiu ha aprovat un acord que estableix que el Govern a partir d'ara restringirà "les relacions polítiques" amb l'Estat a les "mínimes imprescindibles". Per si quedava algun dubte, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que la decisió impactarà directament en la taula. "No es dona cap de les condicions perquè es pugui celebrar", ha dit en la compareixença posterior a la reunió de l'executiu.

Hi ha uns quants interrogants que planen sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, però el més immediat és com celebrar la consulta que ha promès el Govern perquè siguin els ciutadans de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran els que validin si s'ha de presentar la candidatura o no. La consulta planteja alguns dubtes jurídics i, per intentar salvar-los, el Govern ha aprovat aquest dimarts un decret per blindar la votació d'hipotètiques impugnacions, tal com va avançar l'ARA que faria. En concret, el decret preveu modificar la llei de consultes aprovada pel Parlament el 2014 perquè el president de la Generalitat pugui convocar-la només a un part de Catalunya i que això no li comporti després problemes als tribunals.

Transcorregut gairebé un any des de les eleccions del 14-F, la gran paradoxa és que la majoria independentista més gran que ha tingut mai el Parlament restaurat no ha servit ni per cohesionar el moviment ni per donar-li un horitzó compartit. L’última gran prova, els pressupostos de la Generalitat, aprovats amb el vot dels comuns i malgrat el no de qui havia de ser el teòric soci prioritari del Govern, la CUP. Per mirar de recosir la unitat esquerdada, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, avui iniciarà una ronda de contactes amb els partits i les entitats independentistes. Començarà amb la CUP i seguirà demà amb representants d’ERC i Junts. Finalment, divendres es veurà amb l’ANC i Òmnium Cultural.

El Govern ha decidit finalment no denunciar l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo per les polèmiques declaracions de la setmana passada a l'Audiència Nacional en què vinculava el CNI amb els atemptats del 17-A. L'executiu català ha considerat que la denúncia tenia el risc de tenir poc recorregut i, si prosperava, hagués pogut servir només per donar un nou altaveu a l'expolicia per seguir "mentint" i enredant amb el mateix assumpte. El que sí que ha fet el Govern en la seva reunió d'aquest dimarts és aprovar un acord en què reclama formalment al govern espanyol que impulsi una comissió d'investigació sobre els fets al Congrés de Diputats, i també que el president Sánchez doni explicacions directament al president Aragonès. "Per esvair qualsevol dubte cal investigar a fons els fets", ha dit la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja.

La ponència de vacunes, constituïda per experts a proposta del ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, estudia aquest dimecres si cal administrar la tercera dosi de reforç de la vacuna contra el covid a les persones de més de 40 anys i als treballadors essencials, com ara mestres, policies o bombers, segons han informat a Efe fonts governamentals. La decisió d'anar ampliant la franja d'edat de vacunació de la dosi de reforç (fins ara només recomanada per a les persones de més de 60 anys) s'ha impulsat per part de les conselleries de Salut de les comunitats autònomes. De fet, Galícia ja va anunciar dilluns la seva decisió de citar la franja d'edat de 50 a 59 anys per posar la tercera dosi "per anar guanyant temps", segons paraules del president Alberto Núñez Feijóo, que va precisar que fins i tot començarien a vacunar algunes persones "immediatament".