Una de les cançons de l'etapa final dels Beatles va ser The long and winding road (El llarg i sinuós camí), al disc Let it be, l'últim publicat, tot i que es va gravar abans d'Abbey Road. Segur que a la conselleria d'Economia d'Alícia Romero els venen al cap el títol i parts de la lletra: "Em vas deixar aquí plantat. Fa molt, molt de temps. No em deixis esperant. Guia'm cap a la teva porta". No només per les dificultats que té per aprovar els primers pressupostos de la legislatura de Salvador Illa, que també, sinó per les traves per aconseguir un altre objectiu perseguit pels diferents governs catalans, que és fer de l'Institut Català de Finances (ICF) un veritable banc públic per cobrir espais als quals les entitats financeres privades no arriben, o amb prou feines.

La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

Precaució al Banc Central Europeu (BCE). Malgrat la guerra de l'Iran i l'increment de preu dels combustibles fòssils, el consell de govern de l'organisme bancari ha acordat per unanimitat en la trobada d'aquest dijous no tocar els tipus d'interès i mantenir-los en el 2% per sisena vegada consecutiva. Tot i això, la presidenta de l'entitat financera, Christine Lagarde, ha obert la porta a futures pujades del preu del diner.

El mercat de fitxatges d'aquesta setmana ha estat protagonitzat pel nomenament del periodista i empresari Tatxo Benet com a nou president de FemCAT, que tal com va avançar l'ARA, es convertirà en el desè president de la fundació en relleu d'Oriol Guixà, que ha acabat el mandat i passa a ser patró d'honor. També ha canviat la composició del patronat, que ara comptarà amb dos vicepresidents nous, Mercè Mullor (Mullor SL) i Pau Vila (LC Paper), i manté també Jaume Alsina (BonÀrea) i Eulàlia Planes (Dispur), que ja ocupaven aquest càrrec.

Amb les seves més de 2.450 tones d'or, Itàlia té les terceres majors reserves àuries del món només per darrere dels Estats Units i Alemanya. En un context internacional tan incert com l'actual, en què les crisis geopolítiques tenen una influència cada vegada més gran sobre els mercats, aquest metall continua sent un dels actius refugi per excel·lència; una carta comodí que permetria al país transalpí fer front a un període d'inestabilitat. Però a qui pertany aquest tresor custodiat pel seu banc central?

Els bancs de la zona euro van augmentar lleugerament, encara que de manera inesperada, les restriccions per a la concessió de préstecs o línies de crèdit a empreses durant el tercer trimestre de 2025, mentre que van mantenir sense canvis els estàndards per a la concessió d'hipoteques als particulars i van endurir lleument les condicions d'accés al crèdit al consum, segons revela l'última enquesta de préstecs bancaris del Banc Central Europeu (BCE).

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que les polítiques d'habitatge, en especial les que afecten el lloguer, han creat "colls d'ampolla" al mercat que expliquen en part l'encariment de preus al sector. Guindos ha elogiat el fet que l'economia espanyola creixi, en gran manera, gràcies a l'arribada d'immigració estrangera, però ho ha contraposat amb el fet que "l'oferta d'habitatge és molt limitada".

Sense parar. La firma d'hipoteques va tornar a marcar rècords al juliol. A Catalunya es van tancar un total de 8.406 operacions, la qual cosa suposa un increment del 25,7% respecte a un any abans, segons les dades difoses aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En total es van prestar 1.589,85 milions d'euros en hipoteques per a la compra d'habitatge, un 40,7% més que fa un any i un 22% més que el mes anterior.

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha proclamat un canvi de cicle. Tot va començar després de la pandèmia i amb l'inici de la invasió russa contra Ucraïna: els preus es van disparar i, per mirar d'aplacar la inflació, Frankfurt va apujar de pressa i corrents els tipus d'interès –que portaven estancats al 0% des del 2016–. De mica en mica, la taxa d'augment de preus s'ha anat reduint i l'entitat bancària ha retallat el preu del diner al mateix ritme. Ara la inflació ja s'ha estabilitzat al voltant de l'objectiu del 2% i, per això, aquest dijous l'entitat bancària ha decidit per unanimitat mantenir els tipus d'interès al 2% en la trobada del consell de govern del BCE.

Cap dels anuncis de Donald Trump pel que fa als aranzels han passat desapercebuts pel Banc Central Europeu (BCE), de la mateixa manera que no ha passat desapercebut l'acord comercial entre Europa i els Estats Units per acabar, precisament, amb el caos aranzelari i evitar una escalada de la guerra comercial. Aquest dimecres la presidenta de l'organisme bancari europeu, Christine Lagarde, ha anticipat que tindran en compte l'acord assolit a l'hora de prendre una decisió sobre els tipus d'interès en la pròxima reunió, prevista per al 14 de setembre. El d'aquest dimecres ha estat el primer pronunciament de Lagarde des que l'executiu comunitari va arribar a un pacte amb la Casa Blanca.

Els tipus d'interès en negatiu o al 0% durant anys ha estat un dels principals maldecaps de la banca espanyola. El sector ho ha viscut com un límit per a la seva capacitat de guanyar diners amb el negoci bancari (sorgeix, principalment, de la diferència entre el que paga l'entitat financera per obtenir diners i el que cobra per deixar-los a les empreses o a les famílies). El 2022, però, això va canviar de cap a peus.

Cap sorpresa a Frankfurt. Davant la incertesa que regna a la Casa Blanca, el Banc Central Europeu (BCE) ha evitat fer un pas en fals i ha decidit mantenir els tipus d'interès al 2% a l'espera de com acaba la guerra comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. És la primera vegada d'aquest 2025 que l'organisme bancari decideix no retallar el preu del diner, després de vuit reunions consecutives del consell de govern del BCE en què s'havia acordat reduir-lo. "L'entorn continua sent excepcionalment incert, sobretot per culpa de les disputes comercials", ha constatat en roda de premsa la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

El Banc Central Europeu (BCE) vol evitar fer cap pas en fals i pretén guardar-se una bala a la recambra davant d'una potencial guerra comercial de la Unió Europea amb els Estats Units. La presidenta de l'entitat bancària, Christine Lagarde, ha constatat en més d'una ocasió la "incertesa" que suposa Donald Trump a la Casa Blanca per a l'economia de la zona euro i, en ple conflicte aranzelari, el més probable és que el consell de govern del BCE no toqui els tipus d'interès en la trobada que mantindrà aquest dijous, segons preveuen els experts i els mercats.

Sembla que la inflació està sota control i l'eurozona continua registrant un creixement econòmic gairebé anèmic. En aquest context, malgrat les noves amenaces aranzelàries de Donald Trump, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous rebaixar els tipus d'interès per setena vegada consecutiva i la vuitena en un any, tal com estava previst. Així doncs, l'organisme bancari presidit per Christine Lagarde ha reduït per una àmplia majoria els tipus d'interès en 0,25 punts percentuals, fins a situar el preu del diner al 2%.

Dues setmanes després que el president dels Estats Units, Donald Trump, engegués la maquinària aranzelària que ha dinamitat els mercats de mig món, el Banc Central Europeu (BCE) s'ha reunit aquest dijous amb voluntat de calmar els ànims i plantar cara a la incertesa generada per la guerra comercial. Tal com estava previst, l'organisme presidit per Christine Lagarde ha anunciat una nova baixada de tipus d'interès d'un quart de punt, fins al 2,25%. Es tracta de la sisena rebaixa consecutiva de tipus des que l'organisme bancari va iniciar aquesta tendència el juny passat.

L'euro digital és força desconegut, però fa temps que el Banc Central Europeu (BCE) treballa per convertir-lo en la pròxima revolució de la moneda europea. L'organisme que presideix Christine Lagarde ha anat deixant pistes sobre què serà i com s'implementarà, però més enllà de l'enfocament teòric, la part tècnica encara està verda. Amb tot, de mica en mica cada vegada es parla més de l'euro digital, també més enllà del BCE. Però què és l'euro digital i com afectarà la societat?

Espanya és un dels països d'Europa amb un ús més habitual dels sistemes instantanis de pagament, com ara Bizum, segons un informe del Banc Central Europeu (BCE). Igualment, l'estudi, basat en una enquesta feta als vint estats membres de la zona euro, apunta que es manté la caiguda en l'ús dels diners en efectiu a la regió.

La cultura cripto, impulsada en els últims anys a través de gurus, influencers i celebritats a les xarxes socials, va calant entre les finances personals dels europeus. Així ho constata l'últim informe publicat pel Banc Central Europeu (BCE), titulat Estudi de les actituds dels pagaments dels consumidors a l'eurozona, en què l'organisme confirma que el percentatge de ciutadans de l'eurozona que tenen criptoactius es va més que duplicar entre el 2022 i el 2024: va passar del 4% al 9%. El mateix ens considera que aquest nivell d'adopció és "força baix". Aquest és el mateix salt que es va produir a Espanya, on, segons l'enquesta de la institució, gairebé un de cada deu habitants ja s'ha introduït en aquest món.

Les famílies que tenen una hipoteca a tipus variable van viure un veritable viacrucis durant els anys 2022 i 2023, però estan veient aquest 2024 com els moviments macroeconòmics els porten mes rere mes bones notícies per a les seves butxaques. L'Euríbor, l'índex al qual van referenciats la majoria de préstecs d'interès variable, ha tornat a caure aquest mes de novembre i ha abaratit una mica més les quotes que paguen famílies i empreses. En concret, en l'onzè mes de l'any s'ha situat en el 2,51%, des del 2,7% del mes d'octubre.

El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una nova retallada dels tipus d'interès. Amb aquesta reducció el BCE dona més aire a les famílies i empreses més endeutades i continua el camí d'abaratiment del preu del diner que estan seguint la majoria de bancs centrals del món, d'acord amb la tendència a la moderació dels preus dels últims mesos.