La secretària general de Podem, Ione Belarra, obria ara fa unes setmanes la caixa dels trons en una entrevista al diari ARA quan reiterava l’oposició de la formació lila al traspàs de competències en immigració a Catalunya perquè considerava que si els Mossos assumien aquestes funcions farien “batudes racistes”. No és la primera polèmica que Podem ha generat en terres catalanes, malgrat el compromís que defensa amb l’estat plurinacional. Una de les més conegudes va ser quan l’aleshores secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va sentenciar que l’independentisme havia despertat el feixisme arran del Procés, just abans de l'inici de la campanya del 21-D del 2017.

Les declaracions de la secretària general de Podem, Ione Belarra, a l'entrevista que li feia diumenge passat Núria Orriols en aquest diari han portat cua tota la setmana i han revifat una de les tírries més enquistades i improductives del món polític català i espanyol. És la que enfronta la dreta catalana amb l'esquerra espanyola, amb acusacions mútues que sempre són les mateixes i que se sustenten bàsicament en prejudicis i llocs comuns. La mateixa Ione Belarra és una d'aquestes figures a qui li encanta expressar-se amb consignes, i se sent reafirmada quan deixa anar els tòpics segons els quals la dreta catalana és una reproducció si fa no fa de l'espanyola, perquè pel que es veu la seva capacitat d'observació i anàlisi de la realitat és incapaç d'anar més enllà. És cert que el català ranci i escanyapobres existeix, i aquests mateixos dies hem vist el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, quasi retorçant-se en les reverències simultànies al PP, Vox i Junts per haver votat contra la setmana laboral de 37,5 hores. Però és absurd i injust que Belarra, i els que pensen com ella, neguin l'evidència que una part important de la dreta catalana (al contrari de l'espanyola) va tenir un paper fonamental en la lluita antifranquista, i que també ha contribuït de forma decisiva, per a bé i per mal, en la construcció de l'abonyegada democràcia espanyola. Per altra banda, i com se li ha recordat, és de mal gust que Belarra s'aventuri en conjectures sobre què farien o deixarien de fer els Mossos en una situació hipotètica, quan els cossos de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenen un historial tan desgraciat i tan real pel que fa a racisme i repressió d'immigrants, i quan la massacre de Melilla de fa tres anys es va perpetrar sent ella ministra, sense que Podem aconseguís fer dimitir Marlaska ni amb prou feines se sentís la veu de Belarra dins del consell de ministres.

Les declaracions de la secretària general de Podem, Ione Belarra, a l'ARA en contra del traspàs de les competències d'immigració a Catalunya amb l'argument que els Mossos farien batudes racistes han suscitat una repulsa general de les forces catalanistes, des de la CUP fins a Junts, passant per Comuns. Feia temps que no hi havia un consens tan ampli en una qüestió que afecta l'autogovern de Catalunya. Per contra, Podem Catalunya, que aquest dimecres s'ha alineat amb la seva líder a Madrid, s'arrenglera en aquesta qüestió amb el PP i Vox, per principi contraris a qualsevol traspàs de competències a Catalunya.

Les declaracions de la secretària general de Podem, Ione Belarra, en què assegurava que el traspàs de competències en immigració a la Generalitat suposaria que els Mossos fessin "batudes racistes" han escandalitzat la major part de l'arc parlamentari català. Ara bé, malgrat les crítiques del PSC, Junts, ERC i Comuns, des de Podem Catalunya secunden les paraules de la seva líder nacional i la seva negativa al traspàs a la Generalitat pactat entre Junts i el PSOE, en tràmit al Congrés. Almenys, si abans no es regularitza el més de mig milió de migrants sense papers que viuen a l'estat espanyol, es deroga de la llei d'estrangeria, es tanquen els CIE i es garanteix l'accés universal a l'empadronament. "El text és racista", reiteren des de la direcció de Podem Catalunya –i, en particular, sobre el preàmbul de la llei, que vincula la saturació dels serveis públics catalans a l'arribada de nouvinguts al país.

Ahir es va produir un fenomen gairebé paranormal: el president Illa, la consellera d’Interior Parlón, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van coincidir a reaccionar en el mateix sentit i sobre un mateix tema: l’entrevista a l’ARA de Ione Belarra dient que està en contra que Catalunya tingui les competències en immigració perquè els Mossos farien batudes racistes. 

Llegeixo a l'ARA una excel·lent entrevista de Núria Orriols Guiu a la secretària general de Podem, Ione Belarra. En un moment de l’emmarcable peça li pregunta sobre si està a favor de donar competències als Mossos en matèria d’immigració. “Ningú defensarà més la descentralització de competències que jo –contesta ella–, però no per fer política racista”. I així ho explica: “Part de l'acord implica que a partir d'ara els Mossos puguin exercir les funcions que fa la Policia Nacional, fer batudes racistes basades en perfil ètnic, és a dir, que et parin pel teu color de pell a la sortida del metro, quan vas en autobús, en el lloc de treball... Això que fa ara la Policia Nacional ho farien els Mossos d'Esquadra, que tenen una enorme implantació a Catalunya”.

Les paraules de la líder de Podem, Ione Belarra, a l'ARA amb què s'oposa al traspàs de les competències en immigració perquè creu que els Mossos farien "batudes racistes basades en perfil ètnic" han provocat les crítiques de diversos dirigents independentistes, però també del mateix president de la Generalitat, Salvador Illa. "No permetré que ningú posi en dubte la professionalitat del cos de Mossos", ha afirmat en un missatge a X. Hores abans també havia replicat a la líder de Podem la consellera d'Interior, Núria Parlon, que li ha exigit que demani disculpes per "incitar a delictes d'odi" contra els Mossos, ha dit en declaracions a TV3: "És tenir molt poc respecte pels cossos policials". Tot i això, Belarra ha mantingut les seves declaracions inicials i ha afirmat que Illa "no coneix el país i la realitat que governa", apuntant al racisme institucional.

No desitjo cap mal a Montoro, ni tan sols res semblant al mal que va intentar infligir a aquest diari el 2018, però em pregunto per què el jutge no li retira el passaport o el fa comparèixer cada setmana a firmar. Com a mínim. Llegeixes el que avui expliquen els diaris del seu cas i és un escàndol:

El pacte PSOE-Junts per la delegació integral de competències en immigració a la Generalitat és molt important. Posa sobre les espatlles de la Generalitat un gran pes, una gran responsabilitat que no serà fàcil d’exercir. No és absoluta: la llei d’estrangeria és i serà espanyola, però per la resta, una persona que vingui a viure i a treballar a Catalunya haurà de passar per la finestreta de la Generalitat, que actuarà d’acord amb la normativa legal que aprovi el Parlament de Catalunya. Fem-ho bé, perquè és una competència delicada i difícil. 

Les denúncies per presumptes abusos sexuals contra Juan Carlos Monedero han posat en el punt de mira Podem, que sosté que la seva actuació va ser correcta quan el va "apartar", el setembre del 2023. "Vam activar el protocol immediatament. Des del moment que vam conèixer els testimonis ens vam posar a disposició de les víctimes, que, pel motiu que sigui, van decidir no continuar", ha esgrimit la líder del partit lila, Ione Belarra, en una atenció als mitjans aquest divendres en referència a diversos testimonis que van rebre fa un any i mig contra un dels cofundadors de la formació. Davant les crítiques pel fet que no continuessin la investigació dels casos que els havien arribat i que no denunciessin públicament Monedero, Belarra ha fet servir l'espantall de l'escàndol d'Íñigo Errejón per defensar-se.

Després de ressuscitar al cinquè dia de meditació, Pedro Sánchez va fixar l'atenció en la necessitat de regenerar el debat públic: va dir en concret, i s'ha repetit fins a l'extenuació, que calia aturar “la màquina del fang”, que és una manera de referir-se a la mentida i la difamació. Efectivament, fa temps que la política espanyola (i la que no és espanyola també, però ara no és la qüestió), i també la catalana, es basa en la propagació de falsedats sobre i contra els adversaris polítics. Les falsedats inclouen invencions, acusacions, tergiversacions, insults i deshumanitzacions, tant de les persones com de les entitats, les institucions o els partits contra els quals es vol actuar. També, si convé, del seu entorn més proper: el que va fer reaccionar Sánchez, per exemple, van ser els atacs contra la seva esposa, Begoña Gómez. Ara bé: en el cas específic d'Espanya, la difamació ha estat un dels instruments polítics que més ha usat la ultradreta nacionalista. Simples difamacions sense fonament van dur moltes persones davant de consells de guerra i judicis sumaríssims, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. I moltes famílies de víctimes del feixisme s'han vist esclafades durant dècades no tan sols pel dolor de la pèrdua de familiars i persones estimades, sinó també per l'oprobi i la vergonya de les difamacions que pesaven damunt ells.

Yolanda Díaz va patir dimecres una de les derrotes més doloroses des que és ministra de Treball. No tant pel contingut del decret que va caure –que reformava el subsidi d'atur–, que també, com perquè va ser l'única norma que el govern espanyol va portar a votació que no va tirar endavant arran del vot en contra de Podem, amb qui està enfrontada des de fa mesos. "Ahir Podem va colpejar els treballadors i les treballadores del meu país i ho va fer de la mà de Vox i del PP", va dir Díaz l'endemà de la derrota parlamentària. El trencament entre el partit lila i la líder de Sumar ha tingut aquesta setmana la primera conseqüència palpable més enllà dels retrets creuats i la vicepresidenta segona ha estat conscient que aquesta ruptura no serà estèril, sinó que pot posar en perill la seva acció legislativa.

Podem ha anunciat que concorrerà tot sol a les eleccions europees del 2024 i que l'exministra d'Igualtat, Irene Montero, serà la cap de llista, si ho confirma la militància en un procés de primàries. Ho ha avançat la líder del partit, Ione Belarra, durant un acte aquest dissabte amb el lema Ara més que mai, celebrat al Palau de la Premsa de Madrid, per rellançar el seu projecte després de la ruptura amb Sumar i el pas dels seus cinc diputats al Congrés al grup mixt.

De les cares que hi havia el 17 de gener del 2014 al Teatro del Barrio del barri madrileny de Lavapiés en queden poques. Aquell divendres l'espai va quedar petit per presentar el nou projecte polític, Podem, que volia beure de la força del 15-M i "assaltar el cel". Hi eren Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Teresa Rodríguez, Juan Carlos Monedero i Miguel Urbán. De tots ells, només l'exlíder de la formació lila continua defensant el projecte nou anys després. Pel camí, el partit s'ha perdut en batalles estratègiques i caïnites que els han acabat portant a cavar una trinxera que s'ha anat fent més estreta cada dia. Podem ha anat perdent efectius: l'últim, segons ha pogut saber l'ARA, Jaume Asens, després que el partit hagi abandonat Sumar al Congrés, cetificant el trencament amb Yolanda Díaz de la formació que pilota Ione Belarra al costat d'Irene Montero.

La negociació per acordar la coalició entre Sumar i Podem va ser una autèntica batalla. Els liles van lluitar perquè l'exministra d'Igualtat Irene Montero fos a la candidatura, però van topar amb el veto de Yolanda Díaz i, finalment, van haver de transigir i acceptar els pocs llocs que Sumar els va oferir. En total, els liles van acabar aconseguint cinc diputats que són fidels a l'actual direcció de Podem. Qui són?

La batalla interna que van protagonitzar Sumar i Podem per la coalició de cara al 23 de juliol va quedar en standby durant la campanya. Una treva d'exactament quinze dies. L'endemà de les eleccions, la secretària general de Podem, Ione Belarra, obria foc contra Sumar. Tot i celebrar que els resultats permetin revalidar el govern de coalició, els va considerar insuficients i ho va atribuir al fet que Sumar hagi "renunciat al feminisme" i hagi "invisibilitzat Podem". Dimarts, Yolanda Díaz va evitar respondre a les crítiques, però sí que li va recordar que Unides Podem havia aconseguit un milió de vots en les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig, mentre que Sumar ara n'havia assolit tres. L'intercanvi de dards evidencia que la batalla interna revifa després del 23 de juliol amb un Podem que no renunciarà a marcar perfil propi la legislatura vinent, malgrat deixar de liderar l'espai.

Ha hagut d'arribar l'última setmana de campanya per veure la imatge de Yolanda Díaz i Ione Belarra juntes en un mateix escenari. Ha estat aquest matí a Pamplona, la ciutat natal de la secretària general de Podem, on Sumar ha preparat el primer acte amb les dues dirigents i també amb la candidata per aquesta circumscripció Idoia Villanueva, fins ara eurodiputada de Podem. La relació entre Sumar i el partit lila va quedar molt tocada després de les negociacions per conformar la coalició, en les quals la ministra d'Igualtat i número dos de Podem, Irene Montero va quedar-ne fora. Ara bé, conscients que el govern de coalició està en risc, les discrepàncies i el soroll intern han quedat aplacats per la campanya, en què la majoria de veus de l'espai han decidit focalitzar els missatges en els seus punts de coincidència. La prova ha estat aquest matí a Pamplona, on Díaz i Belarra s'han unit per fer una crida al vot útil davant del PSOE, però també davant dels partits independentistes.

Són tristes les històries de desfetes anunciades que no s’ha fet res per evitar-les. Podem ha anat cavant la seva pròpia tomba i ara ja només falta tirar-hi l’última palada de terra. I tanmateix l’explosió social del 15-M va remoure l’escenari polític. Pocs s’imaginaven el que vindria després: un cop d’efecte a les eleccions a europees de 2014 i un èxit rutilant a les generals de 2015 i 2016, superant el 20% dels vots. El règim vivia la pèrdua dels lideratges forts –sovint autoritaris– de González i Aznar que ni Zapatero ni Rajoy varen omplir. Paral·lelament a Podem, feia camí el procés de l’independentisme català que culminaria amb el xoc de 2017. Dos símptomes explícits del desgast del règim del 78, que el 2014 havia viscut l’abdicació del rei patró. Tornem a l’ordre anterior?

"Ens demanàveu un acord i ho hem aconseguit". La ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, no ha tardat gaire a treure pit del pacte assolit amb més de quinze formacions polítiques d'esquerra per concórrer conjuntament a les eleccions generals del 23 de juliol. Tot i que no havien passat ni 24 hores des que el seu equip registrava la coalició, i les tensions amb Podem, la formació amb qui més ha costat que la negociació arribés a bon port, encara es palpaven, Díaz ha sortit amb ganes de celebrar el que defineix com un "gran pacte per a l'esperança", ha afirmat aquest dissabte, en el marc d'un acte per presentar l'acord i acompanyada dels seus, entre els quals destaca el català i històric membre d'ICV, Josep Vendrell.

Ernest Urtasun, el nou portaveu de Sumar, prometia aquest dijous que no s'esperarien "a l'últim minut" per firmar l'acord de coalició. El pronòstic no fa pinta que es compleixi: les negociacions entre la plataforma de Yolanda Díaz i Podem es portaran al límit. La prova és que el partit lila ha anunciat aquest migdia que obre la consulta a la militància perquè doni plenes facultats a la direcció per negociar un acord amb Sumar o per descartar-lo. La militància podrà votar fins divendres a les 10 del matí. La pregunta que hauran de respondre és: "Acceptes que el consell de coordinació de Podem, seguint el criteri d'unitat que va marcar el consell ciutadà estatal, negociï amb Sumar i, si escau, acordi una aliança electoral entre Podem i Sumar?". Mentrestant, les negociacions segueixen encallades en el repartiment dels llocs de sortida de les llistes. Podem continua denunciant vetos en territoris com el País Valencià, on ha posat sobre la taula presentar-se per separat. La presència de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, a la candidatura és un altre dels esculls.