Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez tornaven divendres de l'exili després que l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem arxivessin la causa de Tsunami Democràtic. Des de llavors, els actes de benvinguda s'han succeït al llarg de tot el cap de setmana, especialment per a la secretària general d'ERC, que tornava de l'exili més llarg: feia sis anys que vivia a Ginebra. Aquest dimarts ha estat el mateix Govern qui els ha volgut fer una recepció institucional al Palau de la Generalitat encapçalada pel president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i la vicepresidenta Laura Vilagrà. A la galeria gòtica, s'han fotografiat al costat de Rovira, Wagensberg i Serra, però no han assistit a la recepció ni el periodista de La Directa Jesús Rodríguez ni l'empresari Josep Campmajó.

A les set del matí, Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó es reunien a Salses, a la Catalunya Nord, després d'hores de carretera per continuar conjuntament l'últim tram abans de creuar la frontera. Ja havien fet nit a la Catalunya Nord i, pocs minuts després de les vuit del matí, tots cinc la travessaven sense ser detinguts a la frontera espanyola, i posaven els peus al Principat per primer cop després d'emprendre el camí de l'exili suís. Al petit municipi de Cantallops (Alt Empordà), han rebut la càlida benvinguda d'unes tres-centes persones que s'han aplegat en aquest petit poble empordanès. "Estem molt feliços de poder tornar a ser a casa", deia la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que s'ha abraçat, entre llàgrimes, amb les amigues que van constituir el grup de suport de Free Rovira i, després, amb Oriol Junqueras, amb qui ara manté una pugna oberta dins d'ERC. "Hem guanyat, això d'avui és una victòria i ho hem de celebrar", ha afegit Rovira.

Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez tornaran a posar els peus a Catalunya aquest mateix divendres. Ho faran conjuntament després d'un viatge per carretera i que tindrà com a primera parada el municipi de Cantallops (Alt Empordà) –el poble de Ruben Wagensberg–, on celebraran un acte conjunt. El sobreseïment de la causa de Tsunami Democràtic tant de l'Audiència Nacional com del Tribunal Suprem ha aplanat el retorn dels cinc exiliats per aquest cas que s'havien instal·lat a Suïssa. La majoria d'ells no portaven ni un any al país helvètic, però la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en feia sis que vivia a Ginebra. Al migdia, Òmnium també ha organitzat un acte de rebuda a tots els exiliats a Barcelona.

La novetat és que, aquesta vegada, és la justícia espanyola mateixa la que reconeix, ni que sigui implícitament, l'existència del lawfare. La guerra bruta judicial és un abús de poder antidemocràtic, i tanmateix recurrent en la democràcia espanyola: recordem les tortures i judicis de part al País Basc durant la guerra policial i judicial contra ETA, o les ràtzies contra independentistes a la Catalunya olímpica, o la impunitat dels GAL, o el tancament del diari Egunkaria, o els joves d'Altsasu, o les falses acusacions contra dirigents de Podem i altres organitzacions de l'esquerra espanyola, o la impunitat de què han gaudit, tot sovint, els grups violents d'extrema dreta, o, per descomptat, la llarga i delirant persecució judicial contra els independentistes catalans del Procés.

La solidaritat que ha mostrat l'independentisme amb Pedro Sánchez –que ha d'anunciar aquest dilluns si dimiteix o no– sempre ha anat acompanyada d'un retret: els socialistes no han mostrat aquesta solidaritat davant de la presó i l'exili posterior al 2017. De fet, tant Junts com ERC s'han presentat aquest diumenge com a exemple de resistència davant de la judicialització del conflicte català. Els juntaires, precisament, han centralitzat la seva campanya per al 12-M en l'exili, i, des d'Argelers, Carles Puigdemont ha enviat un missatge a Sánchez: "Nosaltres no anem al racó de pensar quan ens ataquen. Nosaltres diem «¿I què passa?»". També ho han fet in situ els republicans. A Ginebra s'hi han desplaçat Pere Aragonès, Oriol Junqueras i bona part dels diputats del grup per fer un acte al costat de la secretària general, Marta Rovira, i el diputat i número nou de la llista, Ruben Wagensberg. "Retrocedir és donar la raó a l'extrema dreta i no ho farem mai", ha afirmat el president de la Generalitat.

La jutgessa que investiga el Tsunami Democràtic al Tribunal Suprem cita Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg a declarar per videconferència entre el 17 i el 21 de juny. A més, dicta dues ordres d'investigació europea i comissions rogatòries internacionals per fer-los arribar la citació. La magistrada Susana Polo ha dictat una interlocutòria aquest dilluns en la qual proposa una compareixença voluntària dels dos investigats que tenen condició d'aforats —Puigdemont davant el Parlament Europeu i Wagensberg davant el Parlament de Catalunya—, un cop s'hagi pogut localitzar el seu domicili. El diputat d'ERC és a Suïssa i el candidat de Junts del 12 de maig va anunciar que es traslladaria a la Catalunya del Nord.

Encara sense acord per l’amnistia, Junts i el PSOE escuren els últims dies de negociació amb una amenaça judicial que ara ja va prenent forma: en pocs dies hi podrien haver nous presos polítics o exiliats. Les instruccions per terrorisme, ara dividides entre el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, representen un atac a la línia de flotació de la llei i dificulten la posició de Junts, que ha proclamat que no acceptarà una norma que deixi fora una part dels represaliats.

Carles Puigdemont i el diputat al Parlament Rubén Wagensberg seran investigats per terrorisme al Tribunal Suprem. En una interlocutòria dictada aquest dijous, la sala penal resol que se'ls ha de citar a declarar com a investigats en la causa sobre el Tsunami Democràtic a l'alt tribunal, mentre que l'Audiència Nacional ha de continuar la seva instrucció contra les altres deu persones que assenyala el jutge Manuel García-Castellón. Els cinc membres que han pres la decisió són: Manuel Marchena, Julián Sánchez Melgar, Carmen Lamela, Juan Ramón Berdugo i Eduardo de Porres, tots cinc d'òrbita conservadora. I ja marquen el camí a seguir a l'encarregada d'instruir el cas, Susana Polo, magistrada considerada progressista que va ser ponent de la sentència de la Manada que sí que va considerar agressió sexual la violació grupal.

Manuel García-Castellón prepara el terreny per a una eventual ordre de detenció contra Ruben Wagensberg. En una interlocutòria coneguda aquest dilluns, el jutge instructor de la causa de Tsunami Democràtic ordena a la unitat investigadora de la Guàrdia Civil que confirmi si el diputat d'ERC al Parlament ja no viu al seu domicili habitual ni tampoc acudeix al seu lloc de treball. El magistrat adopta aquesta decisió després que la setmana passada s'anunciés que Wagensberg s'ha traslladat a Suïssa davant la persecució per terrorisme. Ell mateix va explicar que va fer les maletes durant les vacances de Nadal.

La sorpresa va saltar dimarts al Congrés dels Diputats quan Junts va votar en contra de la llei d'amnistia. La raó? Els juntaires consideren que no blinda tres casos clau: els dos que hi ha a l'Audiència Nacional contra els CDR i Tsunami Democràtic per les mobilitzacions postsentència i el que s'instrueix a Barcelona sobre la suposada trama russa del Procés. Una interpretació, en tot cas, que no comparteixen ni Esquerra ni el PSOE. Hi ha 26 persones imputades en aquestes investigacions judicials que apunten als delictes de terrorisme i possiblement de traïció, difícils de blindar en la llei. En total, l'independentisme considera que entre 1.400 i 1.500 persones podrien veure's beneficiades per l'amnistia, xifra que el PSOE redueix a unes 400.

Aquest matí he vingut a l’ARA pensant que després que Junts votés ahir en contra de la llei d’amnistia al Congrés, els diria que ha tornat aquell vertigen dels dies incerts del Procés en què a cada votació et trobaves amb un gir de guió.

Les formacions independentistes de la mesa del Parlament van acordar al juliol una via perquè la delegació de vot del diputat exiliat de Junts Lluís Puig fos vàlida, tot i les advertències del Tribunal Constitucional, i que això no afectés cap funcionari: el vot no sortiria al panell electrònic de resultats però la presidenta, Laura Borràs, el sumaria verbalment al ple. Una successió dels fets que havia de quedar plasmada a l'acta de la sessió plenària. Gairebé un mes després, però, el pla ha quedat aturat. A l'acta falta la firma del secretari quart, el republicà Ruben Wagensberg –que s'ha compromès a fer-ho–, i la de la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés (ERC), ja que Borràs no pot firmar documents de cap òrgan col·legiat –com el ple, la mesa o la junta de portaveus– encara que siguin anteriors a la seva suspensió. Si arriben aquestes firmes, segons diverses fonts parlamentàries, només hi pot haver un desenllaç: el vot de Puig seria efectiu.

¿Lluís Puig pot votar al Parlament? Aquesta és una pregunta que ara mateix no té resposta. De fet, ni tan sols Esquerra i Junts es posen d’acord. A principis de juliol, la majoria independentista de la mesa va acordar assumir les conseqüències jurídiques de permetre el vot delegat del diputat de JxCat a l'exili: va ser comptabilitzat verbalment per la llavors presidenta de la cambra, Laura Borràs, però no va aparèixer en els panells de resultats per no implicar els funcionaris davant les advertències del Tribunal Constitucional. La prova del cotó fluix per saber si allò era un acte simbòlic o efectiu serà l’acta del ple, on es recollirà el còmput total de vots. Una acta que, de moment, no s'ha signat, segons ha avançat aquest dilluns l'ACN i ha confirmat l'ARA.