Fins a 150 milions d'euros segons els càlculs més pessimistes dels grups de l'oposició, 14 dels quals ja durant les pròximes setmanes. És el que perdrà l'Ajuntament de València per la negativa de Vox a implantar una zona de baixes emissions (ZBE), requerida per a les ciutats de més de 50.000 habitants. La decisió, ja avançada a l'octubre, s'ha confirmat aquesta setmana amb l'aprovació per part de PP i la formació ultra del pressupost de la ciutat per al 2026 sense incloure una restricció a la circulació dels vehicles més contaminants.

El 15 de setembre entrarà en vigor la zona de baixes emissions (ZBE) de Girona. El perímetre de la ZBE de Girona engloba des del parc de la Devesa fins al carrer Emili Grahit i des del carrer del Riu Güell fins al carrer del Carme i el Barri Vell. Els accessos a l'àrea restringida estaran identificats amb un senyal i també s'han instal·lat càmeres de control fotogràfic. L’horari restringit serà de les 7 h fins a les 20 h de dilluns a divendres. Fora de l'horari esmentat, els caps de setmana i els festius intersetmanals tots els vehicles hi podran circular sense excepció. El sistema de control de la ZBE de Girona utilitza vint càmeres situades en tretze punts de la via pública de la ciutat. Aquestes càmeres fan fotografies de tots els vehicles que no disposen d'etiqueta ambiental i que no han estat autoritzats prèviament. Les fotografies dels vehicles sense etiqueta ambiental i no autoritzats s'envien a una base de dades de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, que realitza dues comprovacions independents per assegurar la lectura correcta de la matrícula.

Fins avui mateix els vehicles amb etiqueta 0, és a dir tots els automòbils elèctrics o híbrids endollables amb una autonomia en mode elèctric superior a 40 quilòmetres, disposaven d'una bonificació per aparcar als carrers de Barcelona que arribava al 100% a l'àrea blava i que representava haver de pagar tan sols 0,50 euros per hora a l'àrea verda.

Ara fa un temps explicàvem a l'Ara Motor la intenció del govern espanyol de modificar el sistema d'etiquetes de la DGT, però durant gairebé quatre anys no s'ha sabut pràcticament res més del tema ni s'han pogut resoldre els dubtes principals que poden tenir els propietaris de vehicles híbrids o elèctrics: saber si amb el canvi de normativa perdrien les seves etiquetes ECO o 0. Doncs bé, tot i que encara no hi hagi cap data confirmada per fer el canvi ni si s'incorporarà alguna etiqueta nova, el que sembla clar és que les modificacions que s'apliquin no tindran efecte retroactiu.

Els anys 2015 i 2016 la contaminació de l’aire disparada ocupava titulars, i partits i administracions públiques van endinsar-se en una cursa per aconseguir rebaixar la pol·lució, fos com fos, sobretot en zones com l’àrea metropolitana de Barcelona, assenyalades per la Unió Europea per l'excés de pol·lució. Es va començar a planejar la creació de zones de baixes emissions, que vetessin la circulació dels vehicles més contaminants, i també es van crear títols de transport públic específics per incentivar-lo com a alternativa al vehicle privat. Així va néixer, el 2017, la T-Aire, un bitllet de transport multipersonal, de dos viatges integrats i més barat que un bitllet senzill i que es posaria a la venda quan es declarés un episodi d'alta contaminació. Des d'aleshores, però, no se n'ha venut ni un i el títol de transport ha quedat per estrenar.

Front comú de les administracions per intentar salvar la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona. El Govern, l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana han pactat una estratègia a dos nivells per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 21 de març va anul·lar l'ordenança municipal. En el pla judicial les tres institucions han recorregut la sentència al Tribunal Suprem, i en el pla administratiu publicaran una nova ordenança actualitzada, per tal que si els tribunals no els donen la raó i tomben el primer marc normatiu n'hi hagi un altre en vigor.

Les sentències del TSJC que acorralen la zona de baixes emissions a Barcelona han deixat reaccions de sorpresa i incomprensió, i no només de les administracions impulsores, que ja treballen en els recursos. Si centenars de ciutats a tot Europa tenen implantada una mesura així per combatre la pol·lució, algunes amb una dècada d'avantatge sobre la capital catalana, com és possible que una decisió judicial insti a tombar la mesura i no només, en tot cas, a esmenar-ne algunes parts? És el que es pregunten experts en qualitat de l'aire, científics i entitats ciutadanes consultades per l'ARA, que repassen els principals punts d'una resolució en què troben a faltar més referències al dret a la salut i on detecten "errors tècnics".

La població exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit supera el 60% a la majoria de les principals ciutats catalanes i s'eleva fins al 83,4% i el 85,2% a Barcelona i Girona, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que avalua l'impacte de la contaminació acústica en la salut en 749 ciutats europees. Els resultats, publicats a Evironment International', xifren en gairebé 60 milions les persones adultes sotmeses a nivells perjudicials per a la salut i, a més, 11 milions més pateixen un nivell de molèsties elevat. De l'anàlisi també es desprèn que complir amb les recomanacions de l'OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

Resposta unitària i contundent contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que dilluns va decidir anul·lar la zona de baixes emissions de Barcelona. De moment, tant l’equip de Colau com la Generalitat han anunciat que presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem i l’objectiu final és que els altres quatre municipis afectats –l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià del Besòs– també presentin al·legacions a mesura que els arribi la sentència. “Serà una cadena de recursos coordinada de cada administració afectada”, ha explicat la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, en una compareixença conjunta amb el director general de qualitat ambiental de la Generalitat, Marc Sanglas, i el director de sostenibilitat de l’AMB, Joan Maria Bigas.

La sentència judicial no és ferma i, per tant, la zona de baixes emissions (ZBE) continua vigent. Aquesta és la línia que ha defensat aquest dimarts al matí l'Ajuntament de Barcelona per mitjà de la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha assegurat –en declaracions a RAC1– que el consistori defensarà el projecte de manera "col·lectiva" amb totes les administracions. Després que ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombés la ZBE, Sanz ha insistit aquest dimarts que la mesura buscava "protegir la vida de la gent sense distinció per rendes". Aquesta és, de fet, la mesura estrella de Barcelona per reduir les emissions contaminants dels vehicles a l'àrea urbana.

1. Exposició. La suspensió, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’una ordenança municipal de Barcelona sobre la limitació de la circulació de cotxes a les zones de baixes emissions ha tornat a posar en el punt de mira el poder judicial.

Costa d'entendre el sentit últim de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la l'ordenança municipal de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, una ciutat amb uns índexs de contaminació elevadíssims i que ja fa uns anys que en aquest terreny està en el punt de mira d'Europa. De fet, la capital catalana és una de les ciutats europees amb més densitat de trànsit de vehicles. El TSJC no deu ignorar que la justícia europea té obert un procediment sancionador contra Espanya pel fet que tant Barcelona (i diverses ciutats de la seva àrea metropolitana) com Madrid superen de manera "sistemàtica i continuada" els límits d'emissions de diòxid de nitrogen (NO2). La ZBE que ara queda en l'aire –tot i que no suspesa, ja que hi ha marge per a recursos judicials– era una resposta a aquesta justificada i lògica pressió europea. És més, l’Agència Europea del Medi Ambient ha alertat que la ZBE no és suficient. Tot això ho deuen saber els jutges del TSJC, la sentència dels quals resulta contradictòria amb aquesta realitat ambiental i judicial d'àmbit europeu.

Cop judicial a la mesura estrella de Barcelona per reduir les emissions contaminants dels vehicles a l'àrea de la ciutat, que continua vigent però qüestionada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’ordenança municipal de la zona de baixes emissions (ZBE) del desembre del 2019 "per manca d’informes" que avalin algunes de les restriccions i un excés "de l’àmbit geogràfic d’implantació" i dels vehicles que es veuen afectats. Segons el tribunal, la normativa "no analitza prou les alternatives ni les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència" que poden tenir aquestes mesures, així com tampoc avalua prou els costos i beneficis que implica el desplegament del projecte per a la població i la mateixa administració.

El veto als cotxes més contaminants als nuclis urbans s'ha d'estendre (i força ràpid) en els pròxims anys a bona part dels municipis catalans. Les poblacions amb més de 20.000 habitants hauran de tenir delimitada una zona de baixes emissions el 2025 per millorar la qualitat de l'aire que respiren els ciutadans. Els detalls, és a dir, els requisits mínims que haurà de complir la zona, s'unificaran aviat per part del Govern, però el compromís per desplegar-les el segellen aquest matí 65 municipis dels 67 que tenen més de 20.000 habitants (en queden fora Esplugues de Llobregat i Sant Pere de Ribes, de moment) en el marc de l'acord per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya. Els municipis afectats sumen 5.450.662 habitants.

El govern de Colau ja va detallar ahir que, pel cap baix, preveu rebre el 2022 uns 150 milions d'euros provinents dels fons europeus de recuperació, que són els que ha inclòs com a previsió en la seva proposta de pressupost. L'Ajuntament ha detallat aquest matí que ja ha aprovat la llista de projectes que, dins de l'àrea de la mobilitat i la millora de la qualitat ambiental, aspiraran a rebre finançament europeu. Es tracta d'iniciatives com la unió dels tramvies per la Diagonal, la incorporació de càmeres per controlar els vehicles que incompleixen la zona de baixes emissions (ZBE), les obres de l'anomenada Superilla Eixample, que han de començar l'estiu que ve, o l'ampliació de la flota d'autobusos elèctrics. La ciutat, de fet, ha presentat una carta als reis per optar al màxim pressupost possible en la convocatòria del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per als municipis: 125 milions d'euros, que és el límit a l'alça si es té en compte la població de Barcelona. I en prepara ja per a altres àmbits com el de la rehabilitació d'edificis, que, segons va avançar ahir el regidor de Pressupost, Jordi Martí, és una de les àrees en què s'espera una injecció econòmica més forta provinent dels fons Next Generation.

L'any 2018 l'exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va implantar la primera zona de baixes emissions de trànsit d'Espanya, l'anomenat Madrid Central. Però des de l'entrada en vigor ha penjat d'un fil, perquè ha estat sotmès a una autèntica odissea judicial, fruit dels recursos presentats pel PP, fins al punt que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va donar la setmana passada deu dies a l'Ajuntament abans de deixar-lo sense efecte. El govern de José Luis Martínez-Almeida ha passat de recórrer als tribunals el Madrid Central de Carmena a aprovar-ne un de semblant aquesta tarda: l'anomenat Madrid 360, que és menys restrictiu que l'anterior.

Els cotxes amb l’etiqueta ecològica B, de color groc i que correspon als turismes amb motor de gasolina matriculats entre els anys 2000 i 2006 i els dièsel entre els anys 2006 i 2013, poden tenir els dies comptats a la capital catalana i a la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, segons apunta un informe del RACC al qual han tingut accés La Vanguardia i l’emissora RAC1, tots dos mitjans del Grupo Godó, i que prohibiria la circulació d’aquests vehicles a partir de l’1 de gener de 2022 dins de la zona de baixes emissions (ZBE).