El gestor aeroportuari espanyol Aena ha explicat que el Tercer Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031 inclou un volum d'inversions regulades rècord de 9.991 milions d'euros, i arriba als 12.888 milions si se sumen les inversions complementàries no regulades. Els dos aeroports principals del país acaparen més del 62% de la inversió regulada: Adolfo Suárez Madrid-Barajas rebrà 4.477,4 milions d'euros i Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, 1.765,2 milions, sumant entre tots dos 6.242,6 milions.

Encara s'ha d'identificar el responsable de la falsa amenaça de bomba que aquest dijous ha provocat un aterratge d'emergència a l'aeroport del Prat, així com aclarir les conseqüències a les quals es pot exposar. Però els juristes consultats per l'ARA coincideixen que el passatger es podria veure assenyalat per un delicte de desordres públics. Les causes per falsos avisos de bomba no sovintegen, però a l'Estat hi ha hagut almenys una absolució i una condemna per casos que, salvant les distàncies, poden ser precedents d'un eventual procediment judicial pels fets a l'avió de Turkish Airlines.

Dels 3.200 milions d'euros que es preveuen per ampliar l'aeroport del Prat, tal com es va anunciar aquest estiu, per sobre d'uns 1.000 milions s'executarien en el Document de regulació aeroportuària per al període 2027-2031 (DORA III). La resta de la inversió, és a dir, uns 2.200 milions d'euros, ja es deixaria per al següent quinquenni (2032-2036) o DORA IV, tal com han confirmat fonts d'Aena aquest divendres.

La previsió de pluges intenses d'aquests dies a Catalunya ha obligat diverses aerolínies a prendre mesures. Només a Barcelona, l'aeroport Josep Tarradellas registra una jornada amb cancel·lacions i retards en diferents vols per la mala meteorologia. Concretament s'han cancel·lat 29 vols i més de 40 han sortit amb retard, segons dades d'Aena.

Els treballadors de Menzies, empresa que dona servei a terra a una desena d'aerolínies al Prat, han suspès les jornades de vaga previstes aquest cap de setmana. El comitè de vaga, liderat per la UGT, ha arribat a un preacord amb la direcció, en qüestions com abonar jornades pendents i garantir horaris que no superin els màxims establerts per conveni. També s'han aconseguit millores com un repartiment més equitatiu dels torns i els descansos, la planificació de les vacances sense imposicions i la publicació mensual dels torns.

La segona jornada de vaga del personal de 'handling' als aeroports espanyols s'ha desenvolupat amb poca afectació. La primera, que va començar aquest divendres només per part del personal de 'handling' de Ryanair, Azul Handling, va tenir una afectació ínfima, i aquest dissabte, que es preveia més caòtic pel fet que, a Ryanair, s'hi sumava la vaga de personal de terra de la companyia Menzies, només ha provocat alguns retards i la cancel·lació de dos vols amb destinació Londres de British Airways –una de les més de deu aerolínies que opera amb Menzies– al Prat, i alguns retards als aeroports de Girona i Reus.

L'aeroport del Prat es prepara per a un intens cap de setmana de pont amb 4.200 vols programats i vagues en els serveis de terra d'algunes aerolínies. La primera és la dels empleats d'Azul, la filial de handling (serveis d'equipatge i càrrega) de Ryanair, que comença aquest divendres 15 d'agost. A més, dissabte i diumenge s'hi sumen les plantilles d'una altra companyia, Menzies, que presta els mateixos serveis a Emirates, British Airways, American Airlines, EasyJet, Turkish Airlines, Norwegian o Wizz Air. Vueling, el principal operador al Prat, compta amb una empresa pròpia del grup IAG i no està afectada per aquests conflictes laborals que, en tot cas, poden alterar l'operativa de bona part dels aeroports espanyols. Les vagues posaran a prova el de Barcelona, que justament al juliol va batre el rècord històric de passatgers en un mes, amb 5,5 milions. Fonts sindicals calculen que les aturades poden afectar el 40% dels vols programats en aquesta instal·lació.

L'aeroport de Barcelona continua en expansió i fa temps que no para de superar fites. Després d'haver assolit per primer cop els més de 55 milions de passatgers l'any passat, la infraestructura continua creixent aquest any i apunta a un nou rècord, desafiant els seus límits teòrics de capacitat màxima.

El sector turístic va batre rècords l'any 2024 i va camí de repetir-ho enguany, tot i que les xifres estiguin creixent amb menys força en aquests primers sis mesos. Amb un aeroport del Prat que va superar el seu límit teòric de capacitat, amb més de 55 milions de passatgers, una de les seves rutes es va convertir en la més transitada de tot Europa. El vol curt entre Barcelona i Palma va rebre la xifra més alta de viatgers el 2024, segons les dades recollides entre 240 aerolínies per l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA, per les seves sigles en anglès).

Amb l'acord d'ampliació del Prat s'ha desencallat també un dels principals conflictes que l'aeroport arrossegava des de fa dècades. Si l'aeroport de Barcelona es troba molt a prop de la ciutat, també ho està de l'altra gran infraestructura de la capital catalana. A l'altra banda del riu Llobregat hi ha el port de Barcelona, que també ha anat creixent cap a la ciutat del Prat i concentrant més activitat en aquella zona.

Amb l'acord per ampliar l'aeroport de Barcelona ja sobre la taula, Esquerra buscarà que el Parlament el rebutgi aquesta setmana en el marc del debat monogràfic sobre infraestructures. Davant de l'aposta del Govern per un aeroport més connectat, l'oposició s'ha dividit en la sessió celebrada aquest dimarts entre els que han reclamat frenar el projecte pactat entre l'executiu de Salvador Illa i el govern espanyol, i els que han defensat accelerar-lo.

Aquests dies coincideixen dues qüestions cabdals. D’una banda, la Generalitat i gran part de la societat civil insisteixen en ampliar l’aeroport del Prat per reforçar la connexió intercontinental de Catalunya. De l’altra, el Banc Sabadell és objecte d’una operació d’absorció per part del BBVA. Dues notícies aparentment desvinculades que llegides amb una mirada de país formen part d’un mateix debat: què volem ser?, quina economia volem construir?

Un cop encesa la llum verda per l'ampliació de l'aeroport del Prat sorgeixen dubtes que potser s'haurien d'haver resolt abans. I no tots són de color verd, és a dir, ambientals, que sense dubte també són essencials. El primer té a veure amb la governança. ¿Qui gestionarà aquesta instal·lació? ¿No hi haurien de participar, d'alguna manera, els agents econòmics i socials? I per saber ben bé de què parlem ¿el gestor, Aena, no hauria de facilitar les dades financeres sobre cadascun dels aeroports, començant pel de la capital catalana?

Fa pocs dies vaig tenir el goig d’escoltar Jordi Sargatal a TV3. L’eminent naturalista, responsable de la recuperació dels aiguamolls de l'Empordà, ha tingut el coratge d’implicar-se, com a secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, en el disseny i la gestió de polítiques públiques. Responent a una pregunta, ens va explicar que en un futur no proper ens haurem d’enfrontar a un augment del nivell del mar, però que, com els Països Baixos, disposarem de tècniques per adaptar-nos-hi i, en particular, per no perdre l’aeroport. Vaig pensar que la solució que E. Alonso, J. Coello, F. Hermosilla, G. Lopez-Casasnovas, J. Ros i jo mateix hem defensat –la d'una pista sobre pilons al mar– té bones perspectives en el futur de Sargatal. No li ha arribat el dia, però ves a saber si els proponents d’estendre l’aeroport sobre el mar serem conceptuats al segle XXII com a visionaris prematurs.

La proposta d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat torna a posar en perill un dels espais naturals més fràgils i valuosos de Catalunya: el delta del Llobregat. Davant l’anunci fet aquesta setmana per AENA i la Generalitat, cal oposar-se frontalment a qualsevol projecte que impliqui una nova afectació a aquest entorn, especialment mentre Espanya té obert un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea (cas EU-Pilot 5866/13/ENVI) per la gestió deficient d’aquest espai.

Nou toc d'atenció de Brussel·les a Espanya i al govern de Salvador Illa per l'ampliació de l'aeroport del Prat. L'endemà de la proposta presentada pel president de la Generalitat sobre el futur de la infraestructura, la Comissió Europea ha emès un comunicat aquest dimecres en què adverteix l'Estat que "ha de prendre les mesures necessàries per evitar un major deteriorament de l'espai Natura 2000 del delta del Llobregat a conseqüència de la implementació de projectes sobre grans infraestructures, com l'expansió de l'aeroport internacional de Barcelona".

Pau Marí és controlador aeri i treballa a Gavà, en un dels cinc centres de control que hi ha a Espanya i on es gestionen els avions que passen per tot l’espai de sobirania espanyola.

El canvi de Govern a Catalunya no ha passat gens desapercebut entre les files d'Aena, que veu en l'aterratge de Salvador Illa al Palau de la Generalitat una nova finestra per desllorigar l'ampliació de l'aeroport del Prat: "Celebro la valenta reorientació política de la posició del govern de la Generalitat [amb el Prat]", ha dit el president i conseller delegat d'Aena, Maurici Lucena, aquest dilluns al vespre en una conferència organitzada a la Fundació La Caixa a Madrid.

El sector del transport aeri, el més afectat per l'ensurt informàtic d'impacte global de divendres, recuperava aquest dissabte la normalitat. L'aeroport del Prat viu una jornada amb el volum de feina habitual en un dissabte de juliol, però amb l'operativa normalitzada, després que durant les primeres hores del col·lapse informàtic se succeïssin les cancel·lacions i retards en els vols. "L'aeroport està operant amb normalitat", informava un portaveu d'Aena.

Dues setmanes abans que comenci la campanya electoral de les catalanes. Aquest és el moment que ha elegit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per explicar finalment quina és la proposta del seu govern (i d'Esquerra) per resoldre el debat sobre el futur de l'aeroport del Prat. El projecte, publicat aquest dijous a La Vanguardia abans que el dirigent l'expliqués a l'audiència del fòrum Barcelona Tribuna, implica modificar el funcionament de les pistes de la infraestructura en els mesos de més trànsit aeri –el juliol i l'agost– en la franja de 10 h a 14 h. L'objectiu és que això permeti descongestionar l'aeròdrom i esquivar les limitacions de la configuració actual. A canvi, augmentaria l'impacte acústic als habitatges veïns, i reobriria així un antic conflicte que la Generalitat vol solucionar amb insonoritzacions i compensacions econòmiques.