Fa 522 dies que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar la llei d'amnistia, després d'una negociació convulsa entre el PSOE i Junts i els intents del PP de torpedinar-la al Senat. Malgrat això, els líders de l'1-O segueixen sense haver-se'n beneficiat en la seva totalitat per les reticències del Suprem a aplicar-la al delicte de malversació. Ara bé, tant ells com la resta d'encausats pel Procés comencen a veure la llum al final del túnel: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, s'ha pronunciat aquesta setmana avalant el gran gruix de la norma. Hi fa retrets menors, com ara que el temps de dos mesos que es va donar per aplicar-la —i que molts tribunals igualment no han complert— és insuficient, però en defensa la finalitat de "reconciliació" política i social.

A l'abril hi va haver el primer avís, i finalment la sanció ha arribat: el Tribunal de Comptes ha imposat a Junts dues multes per haver-se saltat la legislació electoral sobre campanyes a les eleccions municipals del 2023. Després de supervisar la comptabilitat electoral de Compromís Municipal, la marca municipalista dels juntaires, l'ens fiscalitzador ha determinat que va ultrapassar els límits de despesa que la llei del règim electoral general (Loreg) imposa per a aquestes convocatòries. I la suma total que el partit de Carles Puigdemont ha de pagar s'enfila fins als 383.317,96 euros.

Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), va ser destituït el 2016 per estar vinculat suposadament amb la guerra bruta contra l'independentisme. El seu nom va quedar qüestionat arran de la publicació d'unes converses, mantingudes a les portes de la celebració de la consulta del 9-N, en les quals conspirava amb l'exministre de l'Interior del PP Jorge Fernández Díaz per fabricar informacions que incriminessin dirigents de Convergència i Esquerra. Un cop fora de l'organisme, va sortir a la llum que De Alfonso i dos ex alts càrrecs més de l'OAC van cobrar sobresous a través d'assignar-se triennis "indeguts" —que ascendeixen a 200.000 euros— i amb altres conceptes afegits a les seves nòmines, com un complement de qualitat. És el que han exposat aquest dilluns l'advocada d'Antifrau i la Fiscalia en un judici al Tribunal de Comptes, que ara haurà de dirimir si ha quedat acreditada la responsabilitat comptable de De Alfonso i el condemna a retornar els diners.

L’escena es produeix dijous al matí al pati de Floridablanca, al Congrés de Diputats. Un grup de persones s’acosta al portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, i demanen fer-se una foto de grup amb ell. Els visitants també saluden Macarena Olona, la secretària general del grup parlamentari. En general, els dirigents de Vox són vistos com a estrelles del rock pels seus votants, i ells actuen com a tals a la cambra baixa, fins i tot imitant estratègies tan pròpies de l’esquerra com la de lluir samarretes reivindicatives a la tribuna, al més pur estil Mónica Oltra o David Fernández. Així, la diputada Carla Toscano, va fer la seva intervenció contra la llei de llibertat sexual anomenada del “només sí és sí” amb una samarreta amb el lema “Not me too”, en referència al moviment de solidaritat feminista contra les agressions sexuals. El cas és que Vox li té minada la moral al PP al Congrés i res del que fan els populars s’entén sense tenir en compte aquest component.

El 6 de juliol el consell executiu va donar llum verda al decret que autoritzava l'Institut Català de Finances (ICF) a avalar les fiances de la causa del departament d'Exteriors al Tribunal de Comptes. Tres mesos després s'ha esgotat el termini perquè el govern espanyol l'impugni i, per tant, se suspengui de manera automàtica per a l'admissió a tràmit del Tribunal Constitucional. Ahir, dijous 7 d'octubre, era l’últim dia perquè la Moncloa demanés un dictamen al Consell d'Estat i ho portés al TC per intentar invalidar el moviment que va fer la Generalitat, que tenia com a objectiu evitar que una trentena d'ex alts càrrecs haguessin d'embargar el seu patrimoni per fer front a un pagament de 5,4 milions d'euros. Per llei, l'executiu de l'Estat té tres mesos per impugnar i a hores d'ara ja s'ha acabat el termini per suspendre la norma –el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el decret el dia 7 de juliol– i impedir que s'apliqui a curt termini.

La decisió més tensa que fins ara ha pres el nou Govern va camí dels tribunals: la Fiscalia ja estudia l'aval de l'Institut Català de Finances a la trentena d'investigats per la causa d'Exteriors. El ministeri públic ha acceptat aquest dimecres la denúncia que li va presentar Ciutadans per un presumpte delicte de malversació de fons públics i ha encarregat a la Fiscalia Provincial de Barcelona que obri diligències de forma immediata.

Al final, als perseguits pel Tribunal de Comptes els avalarà l’Institut Català de Finances. Mentrestant, el Govern continua buscant un avalador entre algun banc estranger, perquè els bancs espanyols no en volen saber res.

El 22 de juliol del 2016 el Tribunal de Comptes va publicar un extens informe en què analitzava l'acció exterior de les diferents comunitats autònomes en el període 2011-2014. Vist amb ulls actuals resulta molt interessant comprovar com aquell informe, al qual ha tingut accés l'ARA, no qüestionava l'acció exterior de les autonomies, inclosa la de la Generalitat de Catalunya, i es limitava a fer recomanacions en el sentit de reforçar les sinergies entre l'Estat i les comunitats per evitar duplicitats o augmentar els controls.

Finalment, el Govern ha trobat la fórmula jurídica per cobrir les fiances (totalment exorbitades) imposades pel Tribunal de Comptes a 34 càrrecs i excàrrecs de la Generalitat als quals es responsabilitza de l'acció exterior de la Generalitat entre el 2012 i el 2017. El conseller d'Economia, Jaume Giró, va explicar ahir que el consell executiu havia aprovat la creació d'un fons de riscos dotat amb deu milions d'euros al qual es puguin acollir tots els servidors públics, amb l'objectiu de cobrir els perjudicis econòmics que es puguin derivar de l'exercici de les seves competències. D'entrada aquest fons dependrà de l'Institut Català de Finances, però a la llarga es crearà una entitat a part que vindrà a ser com una asseguradora pública que cobrirà tot allò que queda fora de les assegurances privades que té contractades la Generalitat.

No es perdin aquesta informació que avui publica el diari El País. La firma el periodista Josep Maria Brunet, que fa molts anys que viu a Madrid i s’ha especialitzat en tribunals. Resulta que dels 12 consellers del Tribunal de Comptes que poden arruïnar una quarantena de càrrecs de la Generalitat, n’hi ha tres que no estan d’acord que hagin de tornar els 5,4 milions d’euros per despeses indegudes.

El procediment del Tribunal de Comptes per l'acció exterior de la Generalitat contra 41 càrrecs i excàrrecs del Govern, que hauran de dipositar una fiança conjunta de 5,4 milions d'euros en els pròxims dies, és un autèntic monument a la ignomínia, un escàndol que fa baixar uns quants graons la qualitat de la democràcia espanyola. De fet, la forma de procedir recorda molt la dels règims autoritaris i dictatorials, que aplicaven la justícia de manera retroactiva contra els defensors de la democràcia acusant-los de "rebels".

La concessió dels indults només afecta als 9 condemnats a penes de presó en el judici del Procés que es va fer al Tribunal Suprem la primera meitat de l'any 2019. Per tant, deixa fora tota la resta de causes obertes contra milers de persones, unes 3.000 segons els càlculs d'Òmnium Cultural, i que es mantenen vives en diferents jutjats i institucions de l'administració de l'Estat, com ara el Tribunal de Comptes. Desactivar-les serà un dels reptes de la nova etapa de diàleg entre el govern espanyol i el català. Aquest és un dels resum de les principals causes pendents: