Política 24/07/2021

Els avals de l’ICF: les hores més difícils del nou Govern

Dilluns Aragonès i Giró van decidir deixar l’Institut de Finances al marge, però la pugna entre ERC i JxCat va fer canviar la decisió

5 min
El conseller d’Economia, Jaume Giró, dimarts.

BarcelonaLa setmana comença amb tres dimissions. Dilluns Virginia Verger, Francesc Casas i Mercedes Domingo presenten la seva renúncia com a vocals independents de l’Institut Català de Finances (ICF) per la seva reticència a l’aval a la trentena d’investigats al Tribunal de Comptes per la causa d’Exteriors. A tots tres els caducava el mandat -formaven part d’una fornada que va aterrar a l’Institut quan pilotaven Economia Oriol Junqueras i Pere Aragonès-, però decideixen deixar-ho de manera immediata veient que la Generalitat no ha trobat cap banc per avalar els encausats i que l’ICF apareix com una de les vies per fer-ho. El decret aprovat pel consell executiu el 6 de juliol preveu que si no hi ha una entitat bancària disposada a avalar -i, per tant, a evitar l’embargament dels encausats-, ho faci l’Institut de forma provisional, una manera de donar cobertura per primer cop des de l’1-O als càrrecs de la Generalitat per decisions preses en l’exercici de les seves funcions. Des del 2017 que el Govern no disposa d’un mecanisme similar, ja que les assegurances van deixar l’executiu al descobert quan es van obrir les causes pel referèndum.

La idea del conseller d’Economia, Jaume Giró, era driblar aquesta situació amb un mecanisme d’avals i contraavals, però topa amb la mateixa reticència dels bancs. La raó de fons és la por als tribunals: encara que el PSOE no ho impugni, la triple dreta de Vox, el PP i Ciutadans sí que ho farà. Amb aquesta situació es troba el Govern el dilluns 19 de juliol, a 48 hores que s’acabi el termini per dipositar les fiances: no hi ha pacte amb els bancs, han dimitit tres membres de l’ICF i no hi ha solució governamental per cobrir els 5,4 milions. A través de diverses fonts, l’ARA ha reconstruït el que va passar després fins a presentar els avals al Tribunal de Comptes, en el que ha sigut la pugna més dura entre ERC i JxCat en aquest mandat.

Reunió Aragonès-Giró

Constatada la dificultat, segons diverses fonts consultades, dilluns al vespre el president, Pere Aragonès, i el conseller Giró es reuneixen i conclouen que el mecanisme ideat per fer front al Tribunal de Comptes no arriba a temps. Es decideix buscar alternatives amb diners privats i seguir els contactes amb entitats bancàries -ara ja a l’estranger- per aconseguir els avals més endavant i substituir-los davant del tribunal. ERC està a punt per mobilitzar 2,2 milions d’euros, Junts s’activa per buscar patrimoni de particulars i l’expresident Artur Mas i l’exconseller Francesc Homs poden dipositar els seus immobles de fiança. Fins ara els seus béns eren garantia a la causa del 9-N, però s’espera que quedin alliberats perquè la Caixa de Solidaritat, amb el gairebé milió d’euros que ha recaptat, pagui la multa (ja ferma).

Aquest és l’esquema vigent dilluns a la nit i també el pla que es comparteix amb tots els consellers en la reunió de govern de dimarts al matí. Allà el conseller Giró exposa que no s’activarà l’Institut Català de Finances -com preveu el decret- tot i no haver trobat un banc i que se salvarà la situació transitòriament d’una altra manera. No hi ha objeccions al consell executiu i el president demana que sigui Jaume Giró qui comparegui en roda de premsa per donar explicacions. Només dues setmanes abans, Giró i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà -acompanyats de la portaveu, Patrícia Plaja-, havien sortit a explicar el decret i a anunciar que es faria servir en el cas d’Exteriors. Ara el Govern ha de fer marxa enrere i surt a explicitar-ho Giró. Això no passa desapercebut als responsables de comunicació de Junts, que retreuen a ERC que Vilagrà no surti també al faristol. Durant la roda de premsa, el conseller d’Economia és taxatiu: no s’ha trobat cap banc disposat a participar i no s’activarà l’ICF per protegir els seus membres.

Dimarts a la nit, però, el que semblava una decisió definitiva es reobre en canal pel relat que estava emergint als mitjans de comunicació. Fonts d’ERC expressen sorpresa per la decisió d’apartar l’ICF de l’equació i ho atribueixen a una negativa personal de Giró. Des de Junts argumenten que el conseller d’Economia pren la decisió arran de la reticència de membres de l’Institut de col·laborar, també provinents d’ERC. En tot cas, la tensió entre els dos socis del Govern arriba als seus màxims des que es va iniciar el mandat: segons diverses fonts consultades, entre dimarts a la matinada i dimecres al matí hi ha converses creuades entre Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i també el vicepresident, Jordi Puigneró. La tensió està a flor de pell. Dimecres a primera hora, al Parlament, es decideix el contrari que vint-i-quatre hores enrere: hi són Aragonès, Giró, Puigneró i també el cap de l’oficina d’Aragonès, Sergi Sabrià, així com el conseller delegat de l’ICF, Víctor Guardiola, i el president de la institució, Albert Castellanos, pel seu càrrec anterior a Economia. Es decideix activar l’Institut malgrat les reticències dins l’organisme i les dimissions ja consumades dilluns. Ho anuncia el conseller Giró al ple del Parlament i a partir d’aquí s’activa tot a contrarellotge: el termini s’acaba a mitjanit i s’ha d’aconseguir aprovar la decisió a la junta de l’Institut Català de Finances.

La tarda més complicada

Després de la sessió de control hi ha una primera reunió informal dels càrrecs amb més pes polític: el secretari general d’Economia, Jordi Cabrafiga; la secretària general de Salut, Meritxell Masó -membre de l’ICF perquè en l’anterior mandat era número dos de Presidència-; el cap dels serveis jurídics de la Generalitat; el secretari del Govern, Xavier Bernadí, i el mateix Castellanos. Es calcula que només caldran dos vots a favor dels membres dominicals de l’ICF -els representants de l’administració- perquè s’espera convèncer els tres independents que no han dimitit perquè almenys no s’hi oposin. S’acorda que Masó, que ja ha passat per diverses imputacions per l’1-O, s’abstingui i quedi fora del focus, i Lluís Juncà, director general d’Innovació, prengui la mateixa posició. Castellanos i la secretària d’afers econòmics, Matilde Villaroya, votaran que sí, mentre que el conseller delegat de l’ICF, Víctor Guardiola, no hi participarà ni firmarà res. Serà Castellanos qui ho assumirà tot.

Quan arriba l’hora de la veritat, però, sorgeixen més problemes. La reunió comença a quarts de sis de la tarda i no hi ha el quòrum adequat: perquè la votació sigui vàlida hi ha d’haver més consellers independents que dominicals. Ha de quedar algú fora i es decideix que sigui Juncà, qui menys rang té. La segona sorpresa és que els independents tenen una posició diferent de l’esperada: no s’abstenen sinó que voten que no. Rafael Abella comença amb un discurs molt dur i el segueixen Albert Vilumara i José Luis Peydró. Creuen que es posa en joc la independència de l’ICF i, implícitament, que pot tenir conseqüències judicials. En aquest moment els comptes perquè tiri endavant la votació deixen de ser vàlids i la situació s’enrareix encara més quan arriba el torn de Masó: seguint la instrucció prèvia, s’absté. És a dir, hi ha un moment que la votació dels avals no tira endavant. Castellanos, que presideix la reunió, queda astorat i la mateixa Masó demana un recés. Els nervis dels presents augmenten per minuts, ja que el termini s’acaba.

La incògnita sobre si l’operació queda en l’aire durarà mitja hora: a la represa, Masó explicita que votarà que sí pels encausats. L’aval tira endavant amb el seu vot, el de Villaroya i el de qualitat de Castellanos com a president, enfront del no dels tres independents. Són les nou del vespre i la cúpula de l’ICF ha superat dividida el test d’estrès. La setmana que ve el Tribunal de Comptes dirà si la decisió té recorregut o si la deixa sense efecte, però l’ICF ja no tornarà a ser el mateix.

stats