Per què és difícil que el Tribunal de Comptes condemni els líders de l'1-O (més enllà de l'amnistia)?

MadridL'endemà de la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia que ha de deixar sense efectes tota la resposta judicial contra el Procés, el Tribunal de Comptes ha celebrat l'acte de judici per responsabilitat comptable contra 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O i l'acció exterior entre 2012 i 2017. Entre ells, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana, que exerceix l'acusació popular, fins a 5. Tanmateix, el càstig d'aquest procediment ja s'ha consumat amb la fiança preventiva de 9 milions que han hagut d'afrontar els encausats durant el transcurs de la instrucció, si bé el Govern va sortir a rescatar-los amb els avals de l'Institut Català de Finances. Ara, un cop acabada la vista, la causa s'aboca en una mena de desert.

Per què? Bàsicament, perquè la consellera que porta el cas, Elena Hernáez, probablement suspendrà el dictat de la sentència. Tal com va explicar fa gairebé un any l'ARA, el fet que hi hagi un jutjat de l'àmbit penal a Barcelona –el 13– investigant per malversació el mateix que es dirimeix al Tribunal de Comptes la portarà a deixar en standby la resolució del seu cas. El motiu és la prevalença de la jurisdicció penal sobre la comptable i la possible prescripció dels fets: si els tribunals de la capital catalana consideressin que hi ha delicte, la responsabilitat comptable no caduca, però si no n'hi veu, prescriuen després d'un període de cinc anys. Caldria estudiar-ho bé perquè hi ha causes d'interrupció de la prescripció.

De fet, la defensa de Puigdemont ho ha sol·licitat diverses vegades abans del judici, però la consellera sempre ho ha rebutjat argumentant que no era el moment processal oportú. D'aquí un mes el jutjat número 13 no haurà dictaminat si l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat durant el Procés van ser delicte i, per tant, el Tribunal de Comptes s'haurà d'esperar.

L'amnistia

El segon element a favor dels encausats és l'amnistia. La defensa d'Oriol Junqueras va presentar a principis de setmana un escrit en què sol·licitava la suspensió del procediment a causa del registre al Congrés de la proposició de llei. A l'inici de la vista, la consellera ha comunicat que resoldrà per escrit si atura el procés. De moment, com que primer ha de decidir sobre això, no ha donat tràmit a les parts perquè presentin les seves conclusions.

La llei d'amnistia deixa clar que aquesta causa hi queda emparada, si bé Hernáez podria optar per presentar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional quan entri en vigor que paralitzaria l'arxivament del procediment. Si el TC avalés la legalitat de la norma, s'acabaria definitivament la persecució del Tribunal de Comptes als líders del Procés. Si l'amnistia, en canvi, no passa el filtre constitucional, es mantindria oberta. I, paral·lelament, caldria continuar tenint un ull posat en el jutjat 13 de Barcelona: si decidís arxivar la causa aplicant l'amnistia, operaria al Tribunal de Comptes la prescripció anteriorment explicada; i si també haguessin plantejat una qüestió d'inconstitucionalitat, Hernáez igualment s'hauria d'esperar.

Mentre això no arriba, aquest divendres han comparegut els tres testimonis confirmats. María Luisa Lamela Díaz —germana de l'exjutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela que en un primer moment va encausar els líders del Procés—, interventora de l'Estat durant el 155, ha explicat que l'administració general de l'Estat no controlava exhaustivament els pagaments de la Generalitat. En segon lloc, Antoni Millet Abbad, exmembre del comitè directiu del Diplocat, ha confirmat que el consorci no es va arribar a dissoldre formalment i que no hi va haver altres dirigents requerits judicialment més enllà del seu expresident Albert Royo. Per últim, el professor de dret internacional de la Universitat Rovira i Virgili Alfonso González Bondia ha desvinculat un estudi que es va sol·licitar en matèria de tractats internacionals de qualsevol finalitat relacionada amb el Procés.

L'absència de Puigdemont

També s'havia sol·licitat la compareixença de Puigdemont per videoconferència, però la consellera la va rebutjar per per haver-se presentat la sol·licitud fora de termini. Amb tot, la petició presentava complicacions perquè ho hauria hagut de fer en un tribunal o una ambaixada i, esclar, si ho fes en sòl espanyol a Brussel·les seria detingut.