Comencem parlant de cine i després ja arribarem als llibres. L’any 1948 va ser mogudet a Hollywood: va ser l’any del Decret Paramount, que va regular durant dècades la cadena de producció-distribució-exhibició i va desmuntar l’studio system del sector cinematogràfic. L’studio system era el model de negoci que van desenvolupar els grans estudis, coneguts com a majors –és a dir, Warner, Paramount, Universal, etc.–. El cas és que el 1948 arriba aquest decret arran d’un cas contra la Paramount que es va dirimir al Tribunal Suprem dels Estats Units. El decret establia, entre d’altres, que els productors d’una pel·lícula podien distribuir-la també ells mateixos, però que no podien ser els propietaris de les sales on s’exhibiria. Podríem dir que decretava una mena de separació de poders en el camp del cine. ¿Per què? Perquè el que estaven fent –la integració vertical– era una pràctica monopolística que limitava i ofegava el cinema independent.

Abacus ha posat punt final a la transformació empresarial iniciada fa tres anys, i ho ha fet amb una facturació rècord de 143 milions d'euros el 2025 i un resultat brut d'explotació (ebitda) de 6,8 milions d'euros. En aquest període, la cooperativa ha augmentat un 50% la seva facturació i ha diversificat les línies de negoci. A banda de les llibreries (que suposen un 63,9% de la facturació) i els serveis a escoles (que són un 21,2%), Abacus va incorporar el 2024 els segells editorials del Grup Enciclopèdia i els de Jaume Roures (que representen un 6,3%) sota el nom d'Abacus Futur. També té una branca dedicada a revistes i continguts audiovisuals, Abacus Mèdia (en total un 8,6%). "Amb Abacus Futur vam ajuntar tres negocis editorials que provenien de llocs diferents. El procés ha estat complex i ambiciós, però estem contents i preveiem que serà un Sant Jordi molt bo per a nosaltres", afirma el director general d'Abacus, Oriol Soler, que ha avançat que està negociant més adquisicions en el camp editorial.

L'edifici del carrer Peu de la Creu número 4, al barri del Raval de Barcelona, té la memòria i la cultura enganxades a les parets. Durant anys va acollir les oficines d'Edicions 62, fins que en va marxar i el 2015 s'hi va traslladar la seu del Memorial Democràtic. La institució va deixar l'edifici el 2023 perquè se'ls acabava el lloguer i necessitaven un espai més adequat per fer-hi exposicions. Després d'una remodelació completa, ara s'hi han instal·lat les branques de creació de continguts editorials i audiovisuals d'Abacus, que la cooperativa agrupa sota el nom d'Abacus Futur. "Fem un pas més en la història d'Abacus sent fidels al llegat dels nostres fundadors però alhora renovant-nos per donar resposta als reptes que ens posen l'educació i la cultura", ha dit la presidenta d'Abacus, Maravillas Rojo, durant la inauguració de l'espai. L'edifici, on treballaran un centenar de persones, ha estat batejat com a Casa Abacus i vol ser "una casa plena de cultura al cor del Raval".

Són moltes les llibreries independents que, darrerament, per falta de relleu generacional o dificultats per quadrar els comptes, s'han vist obligades a abaixar la persiana. Són negocis petits, que enriqueixen el teixit cultural dels barris i mantenen un tracte molt proper amb els lectors i els autors, però, en canvi, els costa ser solvents i competir amb grans botigues o gegants com Amazon. És per això que, amb l'objectiu de garantir el futur d'aquestes llibreries independents arreu dels Països Catalans, la cooperativa Abacus engega un projecte de col·laboració i ajuda al sector. Ho fa de la mà de l'emblemàtica Llibreria 22 de Girona, que, durant quasi 50 anys, s'ha consolidat com un dels principals centres culturals de les comarques gironines. D'aquesta manera, Abacus entra a formar part de la trentena de socis que formen La 22 amb una aportació de capital i, a partir d'aquí, la cooperativa busca estendre aquesta aliança a altres llibreries interessades a crear acords de col·laboració.

La Sindicatura de Comptes ha tocat el crostó a l'anterior Govern per com es va decidir posar en marxa el xec escolar el curs passat. Aquest dijous l'òrgan ha lliurat un informe exhaustiu sobre aquesta mesura al Parlament de Catalunya, on, a grans trets, adverteix que no es va fer una bona diagnosi de les necessitats de les famílies abans de decidir com havia de ser aquesta mesura, que el curs 2023-2024 va beneficiar més de 45.000 alumnes de primària d'escoles públiques i concertades.

Guillem Llorens (Barcelona, 1977) és el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, copresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i soci fundador de la cooperativa Sepra. Explica a l'ARA que va entrar en el món del cooperativisme "per casualitat", gràcies a uns companys de feina que coneixien el model. En el marc del 125è aniversari del cooperativisme català, l'associació que Llorens lidera ha volgut celebrar l'efemèride amb un congrés al Palau de Congressos de Barcelona per divulgar aquest model econòmic.

Un nou actor del panorama cultural català s'ha presentat en societat aquest dimecres. Abacus Futur és el nou projecte editorial i audiovisual que neix arran de la compra dels segells del Grup Enciclopèdia per part d'Abacus i el productor Jaume Roures. En el seu vessant editorial, el grup inclourà els segells adquirits a Enciclopèdia (Univers, La Galera, Elastic Books, Rata, Ediciones Invisibles, Bridge i Catedral), els segells propis d'Abacus (Ara Llibres, Amsterdam, La Casa dels Clàssics-Bernat Metge i Inuk), Viena Edicions i Suma Llibres (Navona i Arcàdia). "El projecte va més enllà de l'editorial –ha explicat el director d'Abacus, Oriol Soler–. És una empresa de continguts editorials i multimèdia: pòdcasts, exposicions... Volem dibuixar un perímetre més gran que el d'un grup editorial, fer coses que fins ara no es podien fer en l'ecosistema cultural català". Segons dades d'Abacus Futur, les editorials del grup van publicar 300 novetats el 2023 i van vendre mig milió d'exemplars.

La cooperativa Abacus agafa velocitat de creuer i preveu tancar l’exercici del 2023 amb una facturació de 130 milions d’euros, la qual cosa suposaria un increment del 36%, després dels 95,3 milions de l’any 2022. Així ho ha explicat el seu director general, Oriol Soler, al diari ARA, després dels primers tres trimestres, en què la facturació del grup ha anat a més. 

La cooperativa Abacus té un fort pla de creixement i transformació, en el qual invertirà 30 milions d'euros fins al 2027, amb l'objectiu de créixer i transformar-se en una gran plataforma de l'àmbit educatiu-cultural, segons han explicat els codirectors generals de la companyia, Oriol Soler i Salvador Garcia. Una tercera part dels recursos, 10 milions d'euros, es destinaran a la digitalització.

La cooperativa Abacus ha tancat la venda de la seva central logística a la gestora de patrimonis suïssa Pictet i al seu soci local Freo per 31 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA. L'acord es tanca mitjançant una operació de venda i lloguer posterior –en anglès, sale and lease back– amb la qual Abacus podrà continuar llogant la nau a Pictet durant 17 anys, set dels quals d'obligat compliment. La central logística compta amb una superfície de 25.000 metres quadrats i 18 molls, i està ubicada a Vilanova del Camí (Anoia). A través d'aquesta nau, Abacus dona servei a les seves 48 botigues físiques i també a la venda via web, tant a particulars com a escoles i empreses.

"Avui neix una nova cooperativa amb la voluntat de defensar la cultura i l'educació, i al servei d’un país i un món millor", ha explicat aquesta tarda el Grup Som a través de Twitter. Som es fusiona amb Abacus i la cooperativa resultant serà Som Abacus i comptarà amb prop de 700 socis treballadors: Abacus n’aportarà gairebé 600 i Som un centenar més. El 2019 les dues entitats juntes es van acostar a una facturació de 100 milions d’euros (86,8 milions d’Abacus i més de 10 milions de Som).