Fatima Ouassak va néixer al Marroc, però es va traslladar a França amb només un any. Politòloga i activista, presenta l'assaig El poder de las madres, escrit des de la ràbia davant el racisme i la islamofòbia, i la por per les conseqüències que això pot tenir per als seus fills. Hi defensa el poder que les mares tenen si són capaces d’organitzar-se políticament.

Embarassada de quatre mesos, a l'Arantxa Caro, de 31 anys, la seva parella la va assassinar el dia 6 de maig al domicili familiar de Manresa. No hi constaven denúncies contra l'agressor, malgrat que tot l'entorn coneixia els maltractaments i qualifica l'agressor —ara detingut— com un tipus "gelós, controlador i agressiu" que havia arribat a tancar la dona a casa perquè ningú li veiés "les marques de violència". En un principi la seva mort es va atribuir a una caiguda accidental, i no va ser fins a tenir els resultats de l'autòpsia en què es va confirmar que la dona com a víctima de violència. Com ella, cap de les altres 18 dones assassinades per violència masclista a Espanya durant el que portem del 2023 havien presentat denúncies prèvies per maltractaments, ni tampoc cap dels assassins havia estat denunciat. Ni els familiars, ni els veïns, ni amistats, ni tampoc cap dels serveis públics de sanitat o de serveis socials. La dada l'ha donat la delegada del govern espanyol de Violència de Gènere, Victoria Rosell, que ha instat la ciutadania i els professionals a denunciar els casos de maltractaments de tota mena. "La violència de gènere és un delicte públic en aquest país des del 2004, no és una qüestió privada", ha subratllat en una compareixença institucional.

Què és ser home en la segona dècada del segle XXI i en la cresta de la quarta onada del feminisme? La gran majoria dels joves menors de 29 anys viuen allunyats del clixé de la masculinitat tradicional, però aquesta és encara l'espai on transita còmodament un 14% del col·lectiu, dos punts més per als de la franja de 15 a 19 anys. A l'extrem oposat, un 41% ha trencat amb els valors dels homes forts i rudes i s'ubiquen en plena sintonia amb la igualtat i la diversitat. La resta, un 45%, es troben en un punt intermedi, en què, si bé són conscients del trencament de les costures del patriarcat, alhora tenen dificultats per relacionar-se amb aquests preceptes igualitaris. Les dades apareixen a les conclusions de l'estudi La caja de la masculinidad elaborat pel Centre Reina Sofia i la Fundació FAD Joventut, que pren el concepte de caixa per referir-se als valors i creences que transmeten família, escola, cançons o cinema, i que encaixen en l'imaginari heteropatriarcal d'home protector i fort i dona submisa i maternal.

"Estem farts que el PSOE sigui qui està posant obstacles a la tramitació de la llei [trans]. És un acte d'hipocresia. Van criticar l'esmena a la totalitat de PP i Vox i després, per darrere, utilitzen els recursos que ofereix el Parlament per poder frenar la llei". Així de contundent s'ha mostrat la presidenta de la Plataforma Trans, Mar Cambrollé, aquest dissabte davant el fet que els socialistes hagin dilatat per cinquè cop consecutiu el període d'esmenes de la llei trans al Congrés de Diputats. Els socialistes, de bracet amb el PP, ho han tornat a demanar aquesta setmana, un fet que enredereix la tramitació.

L'aprovació, aquest dimarts, del projecte de la nova llei de l'avortament al consell de ministres, sumada a la validació al Congrés, la setmana passada, de la llei del només sí és sí, representa un avenç significatiu cap a la igualtat entre homes i dones. Queda molt per fer, és evident, i és previsible que amb l'onada conservadora que recorre Europa més tard o més d'hora caldrà defensar aquestes normes amb dents i ungles, però són avenços innegables.

És una dada que fa de mal dir, però, tot i que és complicat calcular quan es tancaria la bretxa salarial de gènere, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha pronosticat en una roda de premsa aquest dilluns al matí que, "si tot anés com ha anat fins ara i no hi intervingués l'administració", d'aquí uns 25 o 30 anys es podria assolir la igualtat salarial entre els catalans i les catalanes. També ha advertit, no obstant això, que entren en joc molts factors i que algunes mesures públiques, com el salari mínim interprofessional (SMI), podrien avançar la fita.

Gratuït per llei des del 2010, l’avortament voluntari continua sent una assignatura pendent perquè no a totes les regions sanitàries de Catalunya les dones tenen l'opció de triar el mètode que volen fer servir per avortar. El departament de Salut ha intentat corregir aquest dèficit, però per a les entitats feministes els passos que s'han fet en aquest sentit encara són insuficients per evitar que centenars de dones cada any hagin de desplaçar-se per a una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE): 1.200 en els últims dos anys.

On és l'activista qatariana Noof al-Maadeed? Creix la preocupació entre els grups de drets humans, que reclamen a les autoritats qatarianes que mostrin proves que la jove, de 23 anys i coneguda per la seva lluita feminista, és viva. Es creu que podria estar morta o haver estat segrestada. L'activista porta desapareguda des de mitjans d'octubre, després de tornar a Qatar des del Regne Unit, on havia passat dos anys sota asil internacional a causa de la greu violència domèstica que feia anys que patia i la restricció de llibertats al seu país. Recentment, havia rebut la confirmació des de Qatar que podia tornar i estar segura, una promesa que la va portar a tornar.

A partir del dilluns, 4 d'octubre, les dones de Lleida tenen el dret garantit d'un avortament instrumental gratuït sense haver de sortir de la demarcació. La intervenció es podrà fer a la clínica MiNova Aliança, un centre concertat que ha rebut l'acreditació per fer les interrupcions entre les setmanes nou i catorze de gestació. Fins ara les 800 lleidatanes que avorten cada any només tenien a l'abast el mètode de la pastilla abortiva, però per a la cirurgia s'havien de desplaçar a Barcelona o Tarragona, perquè a la zona de Lleida tots els metges s'han declarat objectors de consciència i han deixat les dones sense poder accedir a una prestació pública i universal. Salut ha anunciat també que aviat es podran fer interrupcions quirúrgiques a les Terres de l'Ebre.

Voldria començar amb una reflexió sobre els recents atacs de LGTBIfòbia i sobretot què s'hi pot fer des de la conselleria d'Igualtat.