Violència masclista
Societat  /  Violència Masclista 08/10/2022

Gemma Altell: "No podem matxacar les noies del col·legi major"

Psicòloga socialfeminista i codirectora de la consultora G-360

3 min
Gemma Altell.

BarcelonaFa dues dècades que Gemma Altell està implicada en l'acció social per introduir la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Psicòloga socialfeminista, argumenta que l'ofensiva del feminisme dels últims anys ha estat la llança que ha foradat closques molt dures, però que ha passat de llarg de moltes capes de la societat o, si hi ha entrat, ha provocat un contraatac dels ultres.

Els nois del col·legi major de Madrid s'emparen en la tradició per justificar els insults masclistes i les noies s'han afanyat a defensar-los parlant d'una broma. Què li ha xocat més de tot plegat?

— A mi m'agradaria saber què deien elles, com responien als insults de "puta", " zorra " o "nimfòmana ". No ho sé, però estic segura que no es van posar al nivell de violència verbal dels nois. Només hem de veure que ni puta ni zorra ni nimfòmana tenen un equivalent en masculí. Però dit això, crec que no podem matxacar aquestes noies, no les podem atacar dient que no són prou conscients de la vexació i la humiliació.

Però és que fa mal sentir-les.

— Sí, així i tot, hem de pensar que estan naturalitzant la cultura de la violació, la violència, on ens estem criant totes i tots. Les dones són les que patim aquest tipus de violència i no per això podem esperar que sempre siguin defensores a ultrança del feminisme, sinó que les hem d'ajudar a fer que adquireixin aquests valors. Ens eduquen, també a les dones, perquè naturalitzem la cultura de la violació, i tenim tradicions patriarcals i masclistes que encara perduren i costa molt d'eliminar-les.

Sembla allò de: "Que el meu marit em pegui és normal".

— És que tot forma part d'aquesta naturalització de què parlava. En el cas de les noies adverteixo una dissociació perquè estic convençuda que entendrien una violació o un atac sexual com un acte de violència, però, en canvi, no tenen aquesta idea davant d'uns insults i una posada en escena molt violenta, d'un noi cridant i els altres obrint alhora la finestra. És una escena molt violenta, que fa por, i aquestes dones ho justifiquen tot com si fos una broma. No entenen que tot és un continu. Que una agressió sexual comença sovint per insults i comentaris. I a més, hi ha una altra cosa: a ningú li agrada sentir-se una víctima.

Rient-nos-en, les revictimitzem?

— Així és. Hem de treballar perquè sàpiguen i identifiquin que estan vivint en una situació de violència. Si fem broma o les ataquem, elles es tanquen perquè els estem retornant una imatge que no els agrada, la de ser víctimes.

Però aquestes noies són de la generació del Me Too.

— Sí, això és veritat, i això em porta a pensar que les polítiques d'igualat es fan en àmbits públics, però que en els privats, com escoles o universitats privades, hi ha una sensibilitat menor en aquests temes i senzillament no hi destinen tants esforços.

El fet que això passi entre una població de 18 o 22 anys, és un fracàs col·lectiu?

— Això és perquè una part important dels més joves s'han cregut el miratge de la igualtat. Es pensen que el debat sobre la igualtat de drets entre homes i dones ja està més que superat, perquè senten que hi ha molt debat a les xarxes, als mitjans, a la política. I les noies se senten en una situació igual respecte als homes, cosa que és falsa.

¿Es demostra la importància de les lleis per la igualtat i d'aplicar la perspectiva de gènere?

— Calen lleis en aquest sentit, però sobretot cal una feina amb més profunditat, que transcendeixi els eslògans. És rellevant que els nens perdin el recel amb el color rosa? Potser és millor educar-los perquè aprenguin a expressar les seves emocions; altrament, ens quedaríem en la superfície en un tema crucial. Hem de situar el focus en com eduquem els homes, que hi hagi una veritable educació transformadora. Aquests nois han actuat com una manada de mascles, reconeixent-se entre iguals .

El cas d'aquests col·legis majors, on van fills de famílies benestants, demostra que la violència i el masclisme tampoc no entén de classes.

— El masclisme és a totes les capes de la societat i aquests nois trenquen la imatge que són les classes amb més problemes econòmics els que més exerceixen la violència, i les noies, les que més la toleren. Però ara imaginem què dirien la dreta i l'extrema dreta si en lloc d'aquests nois, de bona família, els insults els haguessin fet immigrants amb pocs recursos econòmics. Encara seguim educant en el masclisme, en el patriarcat, en el cap de família.

stats