Els llibres tipus manifest firmats per gurús intel·lectuals de l’esquerra alternativa no han aturat la deriva d’extrema dreta. A l’Europa del segle XXI, el diplomàtic Stéphane Hessel (1917-2013) i l’escriptor i economista José Luis Sampedro (1917-2013) van donar veu als indignats. Els ha sobreviscut un company de generació quatre anys més jove, Edgar Morin (1921), filòsof amb una trajectòria que va de la Resistència francesa al Maig del 68, fins a fixar la teoria del pensament complex. Tots tres, per la seva llibertat interior un punt heterodoxa, esdevinguts referents morals i compromesos públicament, recorden el matemàtic i filòsof Bertrand Russell, antinuclear dels anys 60. Però si fa cinc dècades, malgrat la Guerra Freda (o en contra seva), es va generar una onada d’esperança i renovació del pensament i l’acció política, ara el panorama és d’involució. I tanmateix...

Se’m fa inevitable, al complir-se l’any de l’atac rus a Ucraïna, revisar la visió il·lusòria de la tardor de 2022 pensant –jo també ho vaig pensar– que l’ofensiva ucraïnesa permetia albirar el final de la guerra i qui sap si el final de Putin. Amb tot, em resisteixo a acceptar que el que estem vivim no passa de ser el final del començament del conflicte. Crec que en qualsevol moment les diferents variables que hi intervenen podrien agafar velocitat –la Xina ha presentat un pla de pau– i posar-nos davant, almenys, d’un alto el foc. En tot cas, si hi ha un element que continua planant sobre l’escenari bèl·lic és el quadre de condicions que podrien dur a negociar: 1) Crimea és territori rus i s’ha de quedar a Rússia; 2) Ucraïna ha de renunciar a entrar a l’OTAN i accedir a la neutralitat, tot i poder ser membre de la Unió Europea; 3) caldria fer nous plebiscits al Donbass sota control internacional per decidir el futur de la regió.

La vida és "un conte explicat per un idiota, ple de soroll i fúria, que no té cap sentit", escriu Shakespeare a Macbeth. L’únic sentit és el que li donem cadascun de nosaltres. La vida del sociòleg i filòsof francès Edgar Morin, a més de llarga –d’aquí uns dies, el 8 de juliol, compleix 101 anys–, ha estat fecunda i intensa en idees, acció i amors. Així ho explica a Lecciones de un siglo de vida (Paidós, traduït per Núria Petit), un llibre obert sobre qui és i què ha fet, sobre què pensa i en què creu, sobre els seus errors i encerts.

El que no és imatge és veu, i entretant la realitat persisteix en la seva llunyania. Sembla que ens hi apropem amb les nostres veus, els nostres comentaris, les petites converses telefòniques, quan diem com de passada: "Has vist quina barbaritat a Ucraïna? La gent morta pels carrers..." Quan un encara no ha tocat fons, la realitat és abans el que li passa a qui ja es troba dins del pou. Perquè el dolor resulta més veritable que la felicitat. La prova és que dura més. El patiment pot instal·lar-se en una persona, o una comunitat, sense indici que en algun moment arribi a la seva fi. El goig, però, amb prou feines roman el que triguem a assabentar-nos que ha arribat. O potser no és ben bé així i succeeix que la crueltat no és eterna, tan sols que sempre hi és. Aquesta idea volta tenaçment el llibre d'Edgar Morin Breve historia de la barbarie en Occidente (Paidós, 2009). No és que la nostra barbàrie pugui explicar-se en un tancar i obrir d'ulls (malgrat que consisteixi sobretot a tancar els ulls); la presenta breument perquè és molt senzill de comprendre. Així i tot, la brevetat històrica no és cap assumpte que afecti aquest pensador. El juliol celebrarà el 101è aniversari. Pertany a la casa dels intel·lectuals europeus de llarga durada, com també va ser-ho Ernst Jünger, que va morir un mes abans de fer 103 anys. Cadascú, amb la seva longevitat, més aviat que una França i una Alemanya sòlides, destinades a ser per sempre el cor d'Europa, representa una memòria que s'extingeix, víctima un cop i un altre de l'etern retorn de la barbàrie. El llibre de Morin recull tres conferències que va fer l'any 2005 a París, a la Bibliothèque Nationale François Mitterrand. Mostra l'enllestit segle XX com una culminació de totes les barbàries de l'Europa moderna, començant per l'expulsió dels jueus d'Espanya el 1492. Però al mateix temps recorda que també Europa ha creat antídots contra la barbàrie, com ara l'humanisme (nota d'actualitat, la filosofia és part de l'humanisme), l'universalisme i els drets humans. I afegeix que les víctimes de la barbàrie europea (dins i fora d'Europa) s'han aixecat esperançades per aquests ideals. Quan deixem de creure en els antídots, triomfa la barbàrie. És la breu història del segle XXI. 

Fa pocs dies Edgar Morin va fer cent anys, amb el cap tan clar com sempre. És i ha estat un dels grans sociòlegs de l’escola francesa, al costat dels ja desapareguts Jean Baudrillard i Pierre Bourdieu. En una línia semblant a la d’aquests, Morin ha estat sempre un lliurepensador –això li ve de la seva passió per la filosofia i la literatura franceses del segle XVIII–, un antifeixista i, en termes encara més generals, un antitotalitarista. Com Descares, ha estat home de dubte sistemàtic, i així ho ha reflectit en les desenes de llibres que ha escrit... fins ara. Sempre ha cregut que els problemes que sorgeixen en una societat són complexos, i ha blasmat totes les ideologies i doctrines que es tanquen dogmàticament sobre si mateixes, sense que sigui possible –inútil, de vegades– discutir-les o contradir-les.

"La República Francesa us expressa tota la seva gratitud i amistat, i us desitja un feliç aniversari", ha dit el president de França, Emmanuel Macron, al filòsof Edgar Morin, que avui, 8 de juliol, fa cent anys. Ho ha celebrat en una cerimònia més austera de les que sol organitzar l'Elisi per motius de seguretat sanitària i només hi han assistit uns cent convidats, entre els quals hi havia diferents autoritats i familiars i amics de l'homenatjat. Macron, que s'ha fet una bona abraçada amb Morin a l'acabar el seu discurs, ha sigut el primer a intervenir i, com la resta, s'ha desfet en grans elogis cap al pensador. Ha resseguit la seva vida d'un segle: des del seu naixement el 8 de juliol del 1921 fins als dies d'avui, passant per la resistència francesa de la qual va formar part, l'enrolament al Partit Comunista Francès, l'oposició a la guerra algeriana (1954-1962) i tots els anys d'estudi en una multitud de disciplines, també sobre els dies actuals, marcats la pandèmia del covid. "Voilà, fa 100 anys que vas arribar al món, ets un home secular", ha dit amb un somriure Macron.

De l’interviu de Fèlix Pujol (Barcelona, 1943-2021) a Edgar Morin (París, 1921) publicat a 'La Vanguardia' (3-IV-1981) a propòsit d’una de les seves estades a Barcelona. Avui és el centenari d’aquest filòsof i sociòleg, autor de L’esprit du temps. Essai sur la culture de masse (1962), obra determinant en l’embranzida dels nous estudis de comunicació a Catalunya.