Els economistes signants, en representació del col·lectiu Economistes pel Benestar, hem estat sempre amatents a tot allò que condiciona el benestar dels ciutadans de Catalunya. Entre els principals eixos de les nostres accions sempre ha figurat el finançament autonòmic com un dels pilars sustentadors de les polítiques públiques que més incidència tenen en aquest benestar. Com a col·lectiu hem promogut diversos pronunciaments que han tingut un ampli ressò públic (2021, Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya; 2023, Com gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya, amb set entitats empresarials, i 2024, Cal gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya, amb catorze col·legis professionals).

La Comissió Bilateral Generalitat-Estat que s'ha celebrat aquest dilluns a Barcelona havia de servir per solemnitzar que el govern espanyol feia seu l'acord d'investidura de Salvador Illa signat ara fa un any entre ERC i el PSC. Aquell acord tenia dues grans potes: d'una banda, el compromís que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha de recaptar a la llarga tots els impostos, començant per l'IRPF en l'exercici de 2026, i de l'altra, un nou sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes que respecti el criteri d'ordinalitat. Doncs bé, al final ni una cosa ni l'altra es donen per segures en l'acord signat entre els dos governs.

Abans de la reunió entre l'Estat i la Generalitat, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha convocat els grups parlamentaris de Catalunya per explicar-los el contingut del pacte. Una explicació que es fa per cortesia, però que ha generat crítiques contra l'acord des de primera hora de la jornada. El vicepresident de Junts, Toni Castellà, ha assegurat en roda de premsa que el nou model “no s'assembla al concert econòmic” i que el pacte de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat és “decebedor”. “Quan s'asseuen els socialistes a les dues bandes de la taula, hi perd Catalunya”, ha sentenciat Castellà, i ha afegit que per als juntaires “no hi ha nou model de finançament”. “No hi ha ni un euro més per a Catalunya [...]. Està molt lluny de les necessitats”, ha rematat, i ha afirmat que equival a “prorrogar” el dèficit fiscal.

A les portes que aquest dilluns se celebri la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat sobre el nou finançament, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha deixat clar quines són les línies vermelles per a la seva formació. En un context en què PSOE i ERC estan encallats en la concreció de la recaptació de l'IRPF, el president dels republicans ha advertit el PSOE que l’Agència Tributària de Catalunya no pot quedar supeditada a l'espanyola. "La Hisenda catalana s’ha de coordinar amb les altres agències, però ha de poder exercir en plenitud les seves competències i funcions i no pot quedar subordinada a l’agència estatal. A més, ho ha de fer en terminis de temps ben definits", ha deixat clar Junqueras.

La Comissió Bilateral entre la Generalitat i l'Estat s'ha reunit aquest dilluns per desencallar pactes en matèria de seguretat, justícia i inversions després de dos anys paralitzada –tot i que l'Estatut marca que es reuneixi dos cops l'any–. No hi ha hagut novetats sobre el finançament singular, la patata calenta de la legislatura, però sí per donar un impuls a compromisos pendents i evidenciar la sintonia entre tots dos executius, del mateix color polític: així, els governs català i espanyol han segellat un pacte per fer créixer la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030 –5.000 més en cinc anys– i perquè Catalunya tingui 60 nous jutges entre el 2025 i el 2028, amb l'objectiu d'equiparar la mitjana de jutges per habitant estatal a la catalana. Aquest dilluns també s'ha celebrat la Comissió Mixta de Transferències, que feia quasi quinze anys que no es reunia, per desbloquejar 14 traspassos que ja havia acordat el govern d'ERC.

Fa just un any la comissió Bilateral Generalitat-Estat arribava als primers acords en una dècada: "acords històrics" per al govern espanyol i "insuficients" per al català, però acords al capdavall. 365 dies després que els dos executius es donessin la mà al Palau de la Generalitat –amb la consellera Laura Vilagrà i la ministra Isabel Rodríguez al capdavant–, la comissió torna a donar senyals d'embarrancar. Hi ha diversos motius que expliquen la frenada d'aquest òrgan que, des que es va crear amb l'últim Estatut, sempre ha tingut una vida complicada.

Divendres passat vaig subratllar que en la reunió de la Comissió Bilateral, aquella que la Moncloa posava com a exemple de com anava de bé el diàleg amb Catalunya, l’Estat traspassaria a la Generalitat l’observatori meteorològic del Turó de l’Home. El vaig fer servir com a símbol de la presa de pèl del govern PSOE - Unides Podem al Govern i, per extensió, a tots els catalans. De fet, divendres a la tarda, el mateix Govern va qualificar els traspassos de “resultats minsos”, mentre la Moncloa persistia en la presa de pèl i parlava “d’acord històric”.

La reunió de la Comissió Bilateral entre l'Estat i la Generalitat que s'ha celebrat aquest divendres a Barcelona s'ha tancat com es preveia: amb diversos acords sobre transferències competencials i de patrimoni de mans de l'Estat a les mans del Govern. Amb una hora de trobada al Palau de la Generalitat ja n'han tingut prou. El punt calent, però, ha sigut a l'hora d'escenificar el resultat de la reunió. Per al govern espanyol, la Bilateral és la constatació que el diàleg entre els dos executius funciona després de la trencadissa que va suposar el 155. "Es tracta d'un acord històric", ha dit la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. Per a la Generalitat, tot el contrari. Al sortir de la reunió, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró (JxCat), ha criticat que tot plegat són "avenços minsos, de poca entitat i massa lents". "Hi ha d'haver resultats més tangibles", ha afegit, més conciliadora, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà (ERC).

Si no hi ha un gir de guió majúscul, la Comissió Bilateral on la Generalitat i l'Estat dirimeixen els seus conflictes competencials encarrilarà aquest divendres els seus primers acords en una dècada. No són, ni de bon tros, totes les demandes que exigeix el Govern a l'Estat, però és la primera vegada que la comissió donarà algun fruit des que l'executiu espanyol del PP, l'any 2011, va decidir congelar-ne l'activitat. "Són acords de mínims. Ens agradaria avançar molt més", avisen des de Presidència.

Divendres es tornarà a posar a prova el diàleg entre la Generalitat i l'Estat. Un diàleg, això sí, de caràcter sectorial i que no entrarà en el conflicte polític de fons. Després de l'última trobada, a l'estiu, els dos governs tornaran a reunir-se a Barcelona en la Comissió Bilateral. I aquesta vegada hi haurà alguna possible concreció sobre la taula. Segons la Generalitat, la reunió servirà per encarar definitivament el traspàs en la gestió de les beques i per començar a negociar que el Govern gestioni directament algun dia l'ingrés mínim vital, una prestació que ara mateix controla l'Estat. També es parlarà del traspàs de les carreteres B-30 i B-20, de l'Observatori del Turó de l'Home i del canal Xerta-Sénia. Fonts del govern espanyol consultades per l'ARA confirmen que seran els temes a tractar.

Al marge de la negociació política de la taula de diàleg, la Generalitat i l'Estat van pactar el 2 d'agost passat reactivar les comissions bilaterals que es preveuen en l'Estatut per parlar de tot allò que no tingués a veure amb el conflicte polític –Rodalies, transferències, deutes pendents, etc–. Es van donar sis mesos per obtenir els primers resultats i, malgrat que encara no ha expirat el termini, ja es pot fer un primer balanç dels primers contactes. Els més optimistes veuran el got mig ple, i els que ho són menys, mig buit, però el que és innegable és que els dos governs s'han anat reunint per afrontar els temes pendents. Això no passava amb regularitat des de fa una dècada.

Un any i set mesos després que ERC brindés amb la seva abstenció la presidència del govern espanyol a Pedro Sánchez, la Moncloa assegura que en l'equador de la legislatura ja ha complert bona part dels compromisos adquirits amb Catalunya. Ho ha escenificat aquest dimarts la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, amb una extensa llista d'inversions, subvencions i ajuts. En cap part de l'enumeració, però, hi apareix el principal compromís de Sánchez amb Esquerra a canvi que els republicans facilitessin la seva presidència: la taula del diàleg. Tot són mesures programàtiques que, de fet, poques vegades estan dirigides específicament a Catalunya.

Quan fa tot just una setmana que la Generalitat i el govern espanyol van reactivar la Comissió Bilateral, diversos actors polítics ja s'han mostrat bel·ligerants amb aquest instrument de diàleg i negociació. Fins i tot abans que hagi certificat cap acord, que es preveuen de cara a la tardor. L'argument més recurrent és un suposat tracte de favor a Catalunya en detriment de la resta de comunitats. En la llista de recelosos hi ha dos partits amb els quals ja es comptava, el PP i Cs, però el govern espanyol també ha mostrat algunes reticències i, a més, s'hi ha sumat algun sindicat.

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha garantit que la CUP és l'únic soci del Govern per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. En una entrevista a Europa Press, la dirigent republicana ha assegurat que la CUP "és el soci preferent i únic" per negociar-los, i ha avançat que han començat a abordar l'articulació interna dels departaments i que intensificaran les reunions amb els cupaires per plantejar les seves propostes. Aquest posicionament tan clar topa amb les declaracions que han anat fent altres membres del Govern aquestes últimes setmanes. De fet, el nou titular d’Economia, Jaume Giró, ha fixat la CUP com a soci prioritari per als comptes però s’ha obert a parlar amb tothom, i el vicepresident, Jordi Puigneró, en una entrevista recent a l’ARA també afirmava que el primer soci és l’esquerra anticapitalista però que si l’acord no era possible “s’obririen” altres possibilitats. En aquest sentit, fonts governamentals i de Junts no descarten converses amb el PSC i els comuns per aprovar els pressupostos del 2022. De fet, Giró manté interlocució amb Salvador Illa (PSC) i Jéssica Albiach (comuns), amb qui fa uns dies va mantenir converses informals al Parlament.

La Comissió Estat-Generalitat que s'ha reunit aquest dilluns a Madrid és el fòrum bilateral més mediàtic perquè es va crear amb l'últim Estatut i perquè sempre l'ha perseguit l'ombra de no haver acabat de complir les expectatives. Però, al marge d'aquesta comissió, existeixen des de fa anys tres espais bilaterals més entre els dos governs per abordar assumptes més concrets que han passat més desapercebuts. Ara, tant la Generalitat com l'Estat s'han proposat donar-li un nou impuls.

La nova etapa en la relació entre la Generalitat i l’Estat és una realitat i aquest dilluns es va fer evident amb una imatge: la Comissió Bilateral es va tornar a reunir tres anys després amb l’acord previ de les dues parts que no es parlaria de l’autodeterminació. El Govern assumeix així que en paral·lel a l’objectiu de la independència cal gestionar el mentrestant, i això passa per aprofundir en l’autogovern, que és el màxim que està disposat a oferir Pedro Sánchez. El parèntesi estival arriba amb nous continguts en l’agenda catalana, dominada els últims anys pel conflicte polític amb l’Estat, que està pendent d’abordar-se en la taula de negociació el 13 de setembre. El president, Pere Aragonès, allibera de pressió aquest fòrum, de pronòstic més que incert -per a alguns ja esgotat abans de reunir-se, tal com va apuntar aquest cap de setmana la diputada de Junts Marta Madrenas-, gràcies als deures en traspassos de competències i inversions que es van posar ahir les dues administracions.

Tot el que tingui a veure amb les relacions Generalitat-Estat s'ha convertit en un tema delicat i en una arma llancívola entre partits. Últimament s'ha posat més que mai la lupa en si el Govern envia algú a la reunions que convoca el govern espanyol amb representants de les 17 comunitats autònomes. Per exemple, el president Pere Aragonès va generar molt de rebombori no acudint a la Conferència de Presidents de divendres passat a Salamanca. També va fer soroll que el conseller d'Economia, Jaume Giró, prengués el camí contrari i sí que assistís al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Amb aquest caldo de cultiu, dilluns el PP s'ha inventat a través de les xarxes socials que la Generalitat no havia assistit a una reunió entre Hisenda i les comunitats autònomes sobre els fons europeus, una trobada en què el Govern havia anunciat prèviament que sí que hi seria. Amb la denúncia dels populars s'han encès algunes alarmes, però tot era mentida.

La història de la Comissió Bilateral comença el 26 de febrer del 2007 a Madrid. Creada pel nou Estatut, havia de ser “el marc general i permanent de relació” entre el govern català i espanyol. Un lloc on Catalunya pogués negociar millores en l’autogovern al marge de la resta de comunitats. 14 anys després i fent uns números ràpids, la conclusió és que la relació no ha sigut ni general ni permanent. La Comissió s’hauria d’haver reunit almenys dos cops l’any –28 ocasions en total– i només ho ha fet en nou. A més, va estar congelada entre el 2011 i el 2018.

Des de l'aixecament del 155 el juny el 2018, la Generalitat i el govern espanyol han fet diversos intents de recuperar una relació bilateral més o menys fluida; per exemple, la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que es va celebrar l'agost del 2018, la Declaració de Pedralbes que Quim Torra i Pedro Sánchez van pactar el desembre del mateix any o la taula de diàleg que es va convocar el febrer del 2020. Cap d'aquestes trobades va tenir continuïtat i van quedar diluïdes entre retrets creuats. Aquest dilluns els dos governs ho tornaran a intentar des de la seu del ministeri de Política Territorial a Madrid. Allà es reunirà de nou la Comissió Bilateral amb la intenció que tot plegat no quedi en una simple fotografia com fa tres anys. L'arrencada es produirà amb senyals de desconfiança per les dues bandes.

Arriba el mes d'agost i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut tancar el curs polític enviant una carta a la militància del seu partit, el PSOE. Un escrit amb dos objectius fonamentals: el primer, treure pit de les mesures que ha pres el seu gabinet per fer front a la pandèmia, i el segon, carregar contra la dreta que formen el PP i Vox. "Espanya ha resistit i ha avançat malgrat l'actitud hostil de l'oposició més furibunda i irresponsable d'Europa", ha dit el president espanyol.