A partir del 15 d'abril, aquelles persones que en el passat van sofrir abusos sexuals per part de membres de l'Església catòlica o en algun altre àmbit religiós podran optar a una reparació tutelada pel Defensor del Poble. Tot i les imperfeccions del sistema, que no recull algunes de les demandes de les víctimes, la firma ahir del protocol s'ha de llegir com un nou èxit d'aquest moviment de víctimes que des de fa uns anys ha aconseguit que es reconegui el dany i s'acceptin les responsabilitats. El protocol estableix la manera com persones que fins ara no podien acudir a la justícia perquè el seu cas havia prescrit o perquè la persona que n'havia abusat ja havia mort podran optar a una reparació. I, el més important, l'àrbitre no serà la mateixa institució eclesiàstica en el si de la qual es van cometre els abusos, i que de manera sistemàtica els ha estat negant o minimitzant fins fa molt poc, sinó que serà l'estat, a través de la figura del Defensor del Poble, el que farà d'àrbitre i que en última instància decidirà en què ha de consistir la restauració, que en bona part serà econòmica.

Satisfacció a la Moncloa amb el pronunciament de l'advocat general de la UE sobre l'amnistia. Pocs minuts després que s’hagi conegut el dictamen que avala gran part de la llei, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ho ha celebrat als passadissos del Congrés com una “victòria rotunda”, ja que l’informe, ha apuntat, “diu amb tota claredat” que la norma “és conforme al dret europeu”. En canvi, per al PP el pronunciament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) “adverteix de la vulneració de l’estat de dret”, segons la vicesecretària de Relacions Institucionals conservadora, Cuca Gamarra. Des de Junts, l’expresident Carles Puigdemont, que segueix pendent que se li apliqui l’amnistia, ha assegurat que el pronunciament deixa “en evidència” l’estratègia per “bloquejar l’aplicació de la llei”, i el secretari general, Jordi Turull, ha demanat al TC que en forci l'aplicació. Així mateix, a ERC, el president de la formació, Oriol Junqueras, també pendent de la plena aplicació de la norma, ha celebrat la decisió a l'espera del pronunciament definitiu del TJUE.

No hi haurà reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont per reconduir les relacions entre Junts i el PSOE. La formació independentista ja havia apuntat aquesta setmana que no ho arreglaria, i aquest divendres hi ha coincidit el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que en una entrevista a TVE ha afirmat que aquesta hipotètica trobada entre el president espanyol i el líder de Junts "no és rellevant". Quan li han preguntat directament si ajudaria a reteixir les negociacions, ha sigut categòric: "No ho crec".

La Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa en matèria de dret constitucional, ha publicat aquest dilluns un informe en què renya Espanya pel model d'elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara mateix, considera que està exposat a una politització externa —pel pes que hi tenen les Corts espanyoles— i interna —pel paper que hi tenen les associacions judicials— que posa en risc la independència judicial.

El Tribunal Suprem ha tirat per terra la pretensió del polèmic jutge Juan Carlos Peinado d'investigar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, pel cas Begoña Gómez. L'alt tribunal ha rebutjat aquest dimarts la petició d'imputar Bolaños que Peinado, que instrueix la causa contra la dona de Pedro Sánchez en un jutjat de Madrid, va elevar al Suprem, pel fet que Bolaños és aforat. El jutge li atribuïa presumptes delictes de malversació de fons públics en la contractació de l'assistent de Gómez al Palau de la Moncloa, Cristina Álvarez, i de fals testimoni per la declaració davant seu en la qual va negar qualsevol irregularitat. El Suprem no ha apreciat cap indici de delicte en l'actuació de Bolaños i subratlla que en l'escrit que li va enviar Peinado hi ha una "absoluta absència de qualsevol indici mínimament fonamentat o dotat de mínima versemblança".

Gairebé més important que la lluita contra la corrupció, dins el PSOE és la lluita pel feminisme. El cas Cerdán ha deixat molt tocat el partit, però el que més moviment intern ha generat són els àudios de José Luis Ábalos i Koldo García evidenciant el seu consum de prostitució i la sortida de l'exalt càrrec de la Moncloa Paco Salazar per presumpte assetjament sexual a treballadores. L'ex número 2 del PSOE Adriana Lastra va fer un discurs molt contundent portes endins durant el comitè federal de dissabte denunciant la "complicitat" dins el partit amb aquesta mena de comportaments i aquest dilluns el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha admès que el PSOE ha de fer una "reflexió" perquè les dones s'hi sentin més "segures" i puguin denunciar casos de manera anònima. Amb tot, ha demanat no "prejutjar" les investigacions que ja s'estan fent sobre Salazar.

Els jutjats han iniciat tres jornades d'una vaga de jutges i fiscals convocada per totes les associacions professionals excepte les progressistes, i han xifrat en un 75% el seguiment de l'aturada entre jutges i fiscals aquest dimarts. Més enllà de l'estimació que fan els convocants, que han qualificat la protesta "d'èxit rotund", no hi ha dades oficials perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'està recollint, ja que no reconeix la convocatòria. El ministeri de Justícia tampoc ha rebut les dades de seguiment que havia demanat al CGPJ i a la Fiscalia General de l'Estat, i recorda que la xifra que donen les associacions no és oficial. A més, apunta que durant la jornada "hi ha hagut normalitat gairebé absoluta als tribunals i fiscalies" de tota Espanya.

L'intent del polèmic jutge Juan Carlos Peinado per estrènyer el cercle sobre Pedro Sánchez s'ha cobrat una nova víctima: el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños. En una interlocutòria firmada aquest dilluns, l'instructor del cas Begoña Gómez eleva una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui Bolaños per presumptes delictes de malversació de fons públics i fals testimoni. Tot plegat, pel nomenament de Cristina Álvarez, una assessora de la Moncloa que treballava com a assistent per a l'esposa de Pedro Sánchez. Li atribueix la responsabilitat de la seva designació en l'època en què era secretari general de la Presidència del govern espanyol. Bolaños ha comparegut aquesta tarda davant els mitjans per expressar la seva "tranquil·litat total" davant la decisió del jutge, però també la "preocupació per la imatge de la justícia" que deixa aquesta resolució.

La pressió contra Sánchez perquè posi punt final a la legislatura continua. El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, s'afegeix a la dreta i ja fa dies que demana un avançament electoral perquè "parlin els ciutadans" davant els casos de presumpta corrupció que esquitxen el PSOE. Un posicionament que ha recollit aquest matí el secretari general de la institució religiosa, Francisco César García Magán, que ha assegurat que unes eleccions serien "una sortida al bloqueig institucional". L'arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Lleida es distancien d'aquest pronunciament, i el govern espanyol ja ha contestat el missatge, acusant l'Església d'"apartar-se de la neutralitat política" en una carta signada pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i dirigida al mateix president de la Conferència Episcopal.

La major part de les associacions de jutges i fiscals, cap de les progressistes, ha convocat per a aquest dimecres una protesta contra els plans del govern espanyol per modificar l'accés a la carrera judicial i l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La crida de les cinc associacions que signen la convocatòria és per a una aturada de 10 minuts, a partir de les 12 hores, a les portes de tots els edificis judicials de l'Estat. El manifest que els convocants han llegit a les portes de les seus judicials advertia el govern espanyol: "No descartem una vaga". Per la seva banda, coincidint amb l'aturada, Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, ha advertit que no es pot "degradar els jutges".

A l’inici de la dècada dels vuitanta Lluís Foix, llavors director de La Vanguardia, em va oferir anar de corresponsal a Roma. No m'ho vaig pensar gaire. Era una oportunitat irrenunciable per obrir horitzons. Des del primer dia em va interessar el seguiment del Vaticà tant o més que el de la política italiana i les seves contínues crisis de govern. La Democràcia Cristiana seguia aferrada al poder, però amb complexos i inestables pactes amb forces minoritàries, com el Partit Socialista de Bettino Craxi. A la Santa Seu encara estava en una etapa inicial el pontificat del papa Joan Pau II, seguit molt de prop per la premsa espanyola, en un moment especialment interessant per l'imminent canvi polític que portaria el PSOE de Felipe González a la Moncloa, amb una majoria absoluta de 202 diputats. Entre els corresponsals a Roma hi havia Juan Arias (El País) i Joaquín Navarro-Valls (Abc), més tard portaveu de la Santa Seu. El meu agraïment a tots dos és etern, per l'amabilitat amb què em van acollir. A la redacció de La Vanguardia la mà solidària sempre estesa era la del pare Jordi Piquer, que exercia la seva auctoritas en la matèria amb una dolçor de caràcter que convertia l’obediència en un plaer.

Era el 25 de juny de l'any passat quan el PP i el PSOE, a Brussel·les, van anunciar el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial, més de cinc anys i mig després que s'esgotés el mandat. Fins aquest dimecres no s'ha sabut el motiu de fons pel qual els dos grans partits de l'Estat van trobar el desllorigador: el dia 21 d'aquell mateix mes, quatre dies abans, el Grup d'Estats Europeus contra la Corrupció (GRECO), depenent del Consell d'Europa, havia adoptat un informe molt dur contra la situació de la cúpula judicial espanyola. "La situació és urgent. L'estancament del CGPJ s'ha traduït en un retard substancial en el nomenament d'alts càrrecs del poder judicial a tot el país. Aquesta és, sens dubte, una situació preocupant que requereix una acció ràpida i eficaç", deia el text, conegut ara.

Juan Carlos Peinado ha tornat a visitar el Palau de la Moncloa set mesos i mig després. Aquest cop, el segon, ha estat per prendre declaració com a testimoni a Félix Bolaños en el marc de la investigació contra Begoña Gómez. El titular del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid ja s'hi va desplaçar a finals de juliol per interrogar Pedro Sánchez, que es va acollir al seu dret a no declarar per la seva vinculació personal amb la investigada, que és la seva dona. El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts no s'ha pogut escudar en això en el cara a cara que ha mantingut aquest dimecres al matí amb Peinado i ha respost durant més de dues hores. En la declaració, Bolaños s'ha desvinculat de la contractació de Cristina Álvarez, l'assessora de Gómez també investigada, i que l'instructor de la causa ha posat en el punt de mira com a possible malversació.

El jutge Juan Carlos Peinado fa un nou moviment en la causa contra Begoña Gómez i obre una peça separada per investigar la contractació de l'assessora de la dona del president espanyol, Pedro Sánchez. El magistrat vol dirimir si "es pot desprendre la comissió d'un delicte de malversació" de la contractació de Cristina Álvarez, que és una de les investigades, juntament amb Gómez, en la causa per presumptes delictes de tràfic d'influències i corrupció en els negocis que instrueix. En el marc d'aquesta peça separada, Peinado ha citat a declarar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el 16 d'abril a les 10.30 hores. A finals de juliol, el president espanyol ja es va veure cara a cara amb Juan Carlos Peinado, que manté una guerra oberta des de fa mesos amb l'executiu espanyol.

Tres qüestions de l’actualitat del dia. Mazón ja és un cadàver polític, xiulat als carrers i als actes, que ara, com a mesura desesperada d’autodefensa, ha ensenyat la captura d’una càmera de seguretat del centre d’emergències que determina que, en efecte, va arribar-hi cap a dos quarts de nou de la nit del dia de la DANA, com una manera d’espolsar-se les responsabilitats que no s’hauria enviat abans l’alerta pels mòbils perquè ell no hi era. Tant és, des que abans-d'ahir la jutgessa va determinar clarament que la majoria dels 227 morts no van rebre cap alerta oficial que probablement els hauria salvat, tots els que van tenir a veure amb aquesta decisió estan ben entrampats, i el cap dels entrampats és Mazón. 

L'acord entre el PSOE i Junts per salvar les pensions i el transport dona uns dies de treva en l'estira-i-arronsa constant entre el govern espanyol i els de Carles Puigdemont. Els juntaires celebren que l'executiu hagi accedit a trossejar el decret de mesures socials i accepti el debat sobre la qüestió de confiança al Congrés, però deixen clar que no n'hi haurà prou per a futures negociacions, inclosa la dels pressupostos de l'Estat. El traspàs de les competències en immigració i l'oficialitat del català a la UE són dues de les demandes que, basant-se en l'acord d'investidura, continua reclamant el partit català, però també l'aplicació política de l'amnistia, que s'hauria de traduir en la reunió de Pedro Sánchez amb Puigdemont. I aquesta, per al PSOE, no és ara mateix una prioritat. Per a Junts, la restitució de Puigdemont com a interlocutor polític és cabdal, fins i tot abans que pugui tornar a l'Estat un cop se li apliqui l'amnistia. Els juntaires citen invariablement "l'amnistia política", diferent de l'"amnistia jurídica", que està en mans dels jutges.

El PSOE és perfectament conscient que a Espanya hi ha un problema greu amb la judicatura i ha decidit intervenir-hi per la via legislativa. En pocs mesos ha presentat fins a tres lleis al respecte. En primer lloc, la llei d'eficiència judicial, que ja està en vigor i que amb l'excusa de modernitzar una administració de justícia que en molts aspectes sembla del segle XIX el que fa és introduir canvis per restar poder als jutges instructors. En segon lloc, la llei contra el lawfare, que planteja limitar l'ús de la figura de l'acusació popular per evitar instrumentalitzacions polítiques. I, en tercer lloc, la llei que s'ha presentat avui i que pretén "democratitzar" l'accés a la carrera judicial perquè la renda dels aspirants no sigui un impediment.

A Madrid es juga una partida pel poder entre dos exèrcits poderosos –el de la dreta i el de l’esquerra–, en què cadascun té les seves fitxes que fan la feina bruta. El bàndol conservador és molt més nombrós i inclou els àmbits judicial, mediàtic i econòmic (l'Íbex-35, la CEOE, etc.), però no té un lideratge tan clar com el de l’esquerra, en què Pedro Sánchez és clarament l’estendard a protegir. Teòricament, el líder del conglomerat conservador, en tant que aspirant a la Moncloa, és Alberto Núñez Feijóo, però tant Isabel Díaz Ayuso com Santiago Abascal tenen els seus propis exèrcits i van per lliure.

L'endemà que Carles Puigdemont advertís que les relacions amb el PSOE no passen per un bon moment, el govern espanyol ha gesticulat per mirar d'acostar posicions. L'objectiu és tallar les temptacions d'una aliança Junts-PP i així s'ha dirigit al partit d'Alberto Núñez Feijóo. "Demanaran perdó als partits a qui consideraven terroristes ara que els procediments judicials diuen que ni trama russa ni terrorisme? Jo ja els hi vaig dir. No els demana perdó, els demana els vots per tombar aquest govern", ha denunciat aquest dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, durant la sessió de control al Congrés. Aquest dimarts l'Audiència de Barcelona va arxivar amb una interlocutòria contundent la causa sobre la trama russa que havia obert el jutge Joaquín Aguirre, i ja fa mesos també es va tancar la de Tsunami Democràtic sobre terrorisme.

La lluita de Pedro Sánchez contra el que anomena “la màquina del fang” gira una nova revolució. Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat una reforma del dret a la rectificació –vigent des del 1984– segons la qual no només els mitjans estan obligats a rectificar com fins ara si hi ha una queixa per una notícia falsa, sinó que també ho hauran de fer les personalitats d’internet que tinguin més de 100.000 seguidors en una sola xarxa social, o més de 200.000 sumant tots els seus perfils.