BarcelonaL’episodi d’aquest dimarts, l’acord in extremis entre el PSOE i Junts, és el capítol d’una sèrie que ja hem vist. De fet, es repeteix des que els emissaris de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es van asseure en una mateixa taula per negociar la investidura del president espanyol a partir de l’estiu del 2023. La seqüència és la mateixa des de fa gairebé un any i mig: el PSOE accepta una mesura que reclamen els de Puigdemont –es digui oficialitat del català a la Unió Europea o traspàs integral de les competències d’immigració– i després d’unes setmanes o mesos sense avanços, els juntaires aixequen el dit i posen contra les cordes el govern espanyol al Congrés, amb fracassos parlamentaris sonats. Llegeixi’s aquí la senda d’estabilitat o l'últim episodi del decret òmnibus que, entre altres coses, revalorava les pensions. De fet, va passar el mateix amb la llei d’amnistia (Junts en va arribar a tombar una versió al Congrés), malgrat que la norma de l’oblit judicial és l’única que forma part de l’acord d’investidura que, pel que fa a la part política, ha arribat a bon port. Una altra cosa és que els tribunals no l’apliquin.
¿Hi ha alguna possibilitat que aquesta dinàmica canviï? Tot apunta que no. El PSOE i Junts estan destinats a una relació sense treva perquè, de fet, aquest estira-i-arronsa constant els dona rèdits a tots dos. Al PSOE per dir que no es plega a tot el que vol Puigdemont –com diu el PP– i a Junts per demostrar que no li diu que sí a tot a la Moncloa, cosa que li va bé en la competència que manté amb Esquerra. Una altra cosa és que aquesta dinàmica pugui arribar a exasperar els espectadors.
El següent pols
De fet, queda poc perquè hi torni a haver un episodi similar: el PSOE i Junts han salvat el decret de les pensions, però tornaran a topar d’aquí a poc més d’un mes quan s'hagi de debatre la qüestió de confiança al Congrés. No és forassenyat pensar que els socialistes demanaran als juntaires que retirin a última hora la iniciativa o que hi votin en contra perquè la sang no arribi al riu, ja que una majoria del Congrés –amb el PP, Vox i Junts– reclamant una qüestió de confiança a Sánchez el deixaria en una extrema debilitat parlamentària. I tampoc és forassenyat pensar que els de Puigdemont reclamaran per accedir-hi que el català ha de ser oficial a la UE i que s'ha de fer efectiu el traspàs de competències d’immigració –a més de la reunió pendent entre l’expresident i Pedro Sánchez–. Qui guanyarà? La corda es tornarà a tensar i molt, però tant Pedro Sánchez com Carles Puigdemont saben (i fins ara han actuat en conseqüència) que el pitjor que els pot passar és que s’acabi trencant.
