Investigadors del grup GCAT|Genomes for life, liderats per l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i en col·laboració amb l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), han identificat una proteïna del sistema vascular relacionada amb l'aparició de la covid persistent. L'estudi, publicat aquest dilluns a la revista BMC Medicine, revela que la molècula VEGFA està significativament sobreexpressada en persones que han desenvolupat covid persistent i constata diferències entre sexes i estats hormonals en el risc de patir-lo. Segons la investigació, les dones tenen més còpies d'aquesta proteïna, sobretot quan ja han entrat en la menopausa.

D'entre les moltes conseqüències de la pandèmia de la covid n'hi ha una que encara complica la vida de centenars de catalans: la covid persistent, una condició que allarga els símptomes causats pel virus almenys tres mesos després del contagi. Alguns afectats, però, fa cinc anys que lluiten diàriament contra seqüeles com la boira mental, la pèrdua de memòria, el dolor articular o l'esgotament físic; els mateixos anys que fa que el patogen va capgirar el món. D'altres no ho saben, però el mal de cap i el dolor muscular que de tant en tant els incapacita el dia a dia també poden ser covid persistent. Així ho indica una investigació pionera del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) que ha destapat 99 casos nous a l'àrea metropolitana de Barcelona de persones que no havien demanat ajuda malgrat haver patit símptomes compatibles, sobretot dones que s'havien infectat més d'un cop.

La transmissió de la covid s'ha accelerat lleugerament en els últims dies a Catalunya, amb una incidència estimada de 78 casos per cada 100.000 habitants, la més alta d'aquest any. La setmana anterior aquesta taxa era de 46,5, segons les dades de vigilància epidemiològica de la Generalitat. Darrere d'aquest impuls hi hauria la soca XFG, coneguda com a Stratus, una subvariant que a finals de juny l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure al seu seguiment per la velocitat amb què s'ha imposat al Sud-est Asiàtic.

Tot i que ja han passat cinc anys des de l'esclat de la pandèmia, per a moltes persones el coronavirus encara no forma part del passat. La covid persistent manté atrapades moltes persones en la malaltia i, en la majoria dels casos, això suposa tenir símptomes durant almenys dos anys. Aquest és el temps mínim que passen malaltes el 56% de les persones que tenen covid persistent, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). De fet, hi ha afectats que un lustre després no s'han curat.

Fa un mes i mig que el Miquel gairebé no surt del llit. Està completament anul·lat. Tot i que ja té 16 anys, els seus pares li han hagut de col·locar una barana per no caure mentre dorm perquè s'havia despertat diverses vegades de bocaterrosa a mitjanit. El 2020, com molta gent arreu del món, va emmalaltir de covid-19 durant la primera onada de la pandèmia. Ara bé, a diferència de la majoria de persones, ell encara no ha recuperat la seva vida cinc anys més tard i tampoc té cap perspectiva de millora. Té covid persistent, una malaltia sense cura i plena d'incògnites que limita greument la vida dels que la pateixen.

Aquest mes estem d'aniversari, ja que fa cinc anys del confinament per la covid. Sembla molt llunyà, però hi ha gent que es va infectar en la primera onada i que encara avui té covid. Són les víctimes oblidades de la covid persistent, algunes de les quals eren infermeres i sanitaris que ara veuen com els deixen a la cuneta. Revisem també què ha canviat després de la pandèmia en diversos àmbits, veiem com ha quedat la revolució de les vacunes i parlem amb l'epidemiòleg Fernando García López sobre què es va fer bé i què malament, amb Madrid en el punt de mira.

La covid persistent és encara una incògnita. Les vacunes i les teràpies antivirals han millorat substancialment la gestió de l'ampli ventall de símptomes associats (fins a dos-cents) a aquesta condició que va començar a afectar malalts de covid-19 ja el 2020, com ara fatiga, emboirament mental i pèrdua de memòria. Amb tot, encara hi ha seqüeles que no sabem determinar què les causa, com ara la dificultat respiratòria sobtada. Investigadors de la Universitat de Virgínia als EUA han descobert en un estudi una proteïna que pot tenir un paper clau per comprendre la simptomatologia de la covid persistent als pulmons. Segons els resultats del treball publicat a la revista Science Translational Medicine, aquesta molècula anomenada interferó gamma pot causar respostes immunitàries anormals, cosa que contribueix a la inflamació pulmonar i la fibrosi després de la infecció.

Una macroanàlisi publicada el 7 de febrer a la revista especialitzada Pediatrics recalca els perjudicis que pot causar la covid persistent als infants. En alguns casos, la malaltia pot provocar símptomes neurològics, gastrointestinals, cardiovasculars i conductuals durant els mesos posteriors a una infecció aguda.

Sentència pionera a Catalunya. El jutjat social número 31 de Barcelona ha reconegut la incapacitat permanent en grau total per covid persistent a una treballadora de la neteja d'un centre d'atenció primària (CAP) de Sant Adrià de Besòs que es va contagiar durant la pandèmia. Fins ara només s'havien emès resolucions favorables d'aquest tipus en casos en què l'afectat era un professional sanitari o un treballador de residències de gent gran, però mai per a personal de la neteja i altres rols professionals no sanitaris que treballen en aquests centres de salut. Segons el Col·lectiu Ronda, aquesta resolució "estableix un precedent important".

El covid permanent és un misteri. Es calcula que afecta entre un 5% i un 10% dels qui han estat infectats pel SARS-CoV2, però no hi ha cap test per diagnosticar aquesta forma llarga de la malaltia. De fet, ni tan sols tenim clar la manera de definir-la. Ara per ara, l’etiqueta és un calaix de sastre on caben des dels que han perdut el gust durant unes setmanes fins als que fa anys que amb prou feines tenen forces per aixecar-se del llit.

Els primers mesos de la pandèmia del covid-19, quan es va infectar molta gent que ara encara està malalta, l’opinió més estesa era que el coronavirus t’enviava a una unitat de cures intensives o –cosa més habitual– et provocava uns símptomes lleus que es curaven al cap de dues setmanes. Però la meva cunyada es va contagiar el març del 2020 i encara bullia de febre al cap de tres setmanes, i al cap de sis i al cap de més temps. A The New York Times i a altres publicacions, persones joves i abans sanes explicaven les seves històries de supervivència però sense recuperació. Quan al maig vaig entrevistar científics i metges sobre aquests símptomes persistents, la majoria va expressar sorpresa. “És molt poc usual”, em va dir un.

Només una minoria dels malalts de covid persistent (el 7,6%) es recuperen dos anys després d'haver-se contagiat. Més del 90% dels afectats continuen arrossegant, en més o menys grau, les invalidants seqüeles de la infecció, segons un estudi de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, el més gran de Catalunya i també d'Espanya. El centre ha fet seguiment de 341 pacients de covid persistent (que anomena long covid ) i ha conclòs que menys del 10% s'han curat des que es van començar a visitar, l'any 2021. Es tracta de la revisió més extensa i exhaustiva que s'ha fet al món sobre l'evolució clínica d'aquesta síndrome, que desencadena una gran diversitat de símptomes i patologies. L'estudi, publicat aquest dimarts a la revista The Lancet Regional Health - Europe, també conclou que les dones i les persones amb obesitat, antecedents de malalties autoimmunes o fibromiàlgia tenen més risc de patir covid persistent i menys possibilitats de recuperar-se completament.

D'aquí dos mesos l'Hospital Clínic tancarà la seva consulta postcovid, una de les primeres que va obrir a Catalunya quan es van conèixer les greus seqüeles físiques, neurològiques i emocionals que pateixen algunes persones després d'infectar-se. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest espai monogràfic deixarà d'existir a partir de l'1 de juliol perquè siguin els especialistes els que visitin i facin seguiment dels malalts, en funció dels símptomes que presentin, a les seves consultes. Aquesta decisió està alineada amb el model que vol implementar el departament de Salut en els pròxims dos anys i està desvinculada de la decisió de l'OMS d'aixecar l'emergència sanitària.

Mentre uns ja pensen poc (o gens) en el coronavirus, altres tenen la vida en pausa per culpa de les seqüeles d'haver-se contagiat. Són els malalts de covid persistent. Des de la infecció no han tornat a ser els mateixos: pateixen febrades continuades, no poden cordar-se les sabates, concentrar-se o llegir, i tampoc conduir. El daltabaix físic i cognitiu és tan intens i recurrent que molts s'han vist obligats a renunciar a la feina (alguns, directament, han estat acomiadats) o a treballar en males condicions de salut. Però gairebé tres anys després de les primeres infeccions, l'abast d'aquest trastorn incapacitant encara es desconeix: no se sap quantes persones el pateixen. Es calcula que entre el 15% i el 25% dels contagiats pateixen el long covid. "Però això no són dades reals. El departament de Salut no ha tingut interès de comptar-nos", denuncia el Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents pel Covid, constituït el maig del 2020 arran d'un reportatge de l’ARA. Aquest dijous, la seva portaveu, Sílvia Soler, ha comparegut a la comissió de Salut del Parlament per denunciar l'abandonament assistencial, polític i laboral a què estan sotmesos. Una falta d'interès que els condemna a patir la malaltia de forma crònica i en soledat.

Al febrer el Christian es va perdre al carrer: no sabia on era, cap a on anava ni per què havia sortit de casa. Des que es va contagiar de covid a principis d’any és incapaç de cordar-se les sabates a la primera, ni de llegir i entendre les instruccions dels jocs que compra a la seva filla, per senzilles que siguin. Quan aconsegueix fer-ho, ha d'anar immediatament al llit per compensar l’esforç. A la Mireia li falta l’aire i no té forces per empènyer el cotxet del seu nadó. S’ha infectat almenys tres vegades, l’última –i la que li ha capgirat la vida– al gener. No pot conduir perquè el cap sempre li fa mal i fa uns mesos va començar a notar un formigueig a les extremitats que va acabar amb brots de paràlisi a la part esquerra del cos. Tant el Christian com la Mireia, de 40 i 44 anys respectivament, estan malalts. Tenen covid persistent, una condició associada a les infeccions lleus de covid entre joves que els ha obligat a posar en pausa les seves vides. Què les causa encara és un misteri, però els afectats per aquesta patologia es compten per milers només a Catalunya. A tot l’Estat superen el milió. I a cada onada que passa i a mesura que augmenten les infeccions, també creix el risc de patir covid persistent, sobretot entre les dones.

Mig milió de persones a Espanya, un 10% de la població que ha superat la infecció de coronavirus, podrien patir covid persistent, segons la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). La majoria, però, ni tan sols deuen saber que els símptomes diversos i normalment lleus amb què conviuen des que es van contagiar estarien relacionats, precisament, amb el virus. Els senyals més habituals són la fatiga extrema, les dificultats per respirar, la tos i els dolors a les articulacions o els problemes de memòria i concentració, però hi ha uns 200 símptomes diferents de més o menys intensitat que van des de la caiguda dels cabells fins als episodis de febre intermitents i la falta d'aire.

L'edició de la beca Carles Capdevila a la cura de les persones d'aquest 2021, està dotada amb 20.000 euros, i compta amb la col·laboració de la Fundació Bancària La Caixa. El projecte guanyador és per un projecte que lluita contra la covid persistent de la Fundació Lluita contra la Sida.

“Els guants estan molt bé però per agafar la mà d’un pacient és millor treure-te’ls”. Ho té clar Desirée Ruiz, infermera i supervisora de l’UCI de l’Hospital del Mar des del juny del 2019. Notar el tacte de la pell, l’escalf de qui està per tu, és fonamental per al pacient. La llàstima és que en era de pandèmia això no sempre és possible, en especial durant els mesos més durs, quan les UCI dels hospitals estaven plenes a vessar. Ruiz ho explica durant la conversa que té amb Antoni Bassas a l’auditori del CaixaForum durant l’acte d’anunci i lliurament de la beca Carles Capdevila a la cura de les persones, dotada amb 20.000 euros, i amb la col·laboració de la Fundació Bancària La Caixa. A l'acte d'entrega hi va assistir el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. El reconeixement recau finalment en la Fundació Lluita contra la Sida, amb seu a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, que proposa un programa d'atenció a distància per investigar els beneficis de l'ús de la rehabilitació cognitiva en la millora dels pacients de covid persistent.

Persones que tenen cura de les persones. Aquests són els herois quotidians que el director fundador de l'ARA, Carles Capdevila, considerava que no estaven prou reconeguts malgrat ser col·lectius que sostenen la societat. Personal sanitari, cuidadors, voluntaris, monitors d'esplai o educadors socials, entre d'altres. A ells va voler dedicar els seus últims anys de vida donant a conèixer aquesta feina sovint anònima. Amb l'objectiu de mantenir viu el seu llegat, les beques que porten el seu nom, creades pel diari ARA i la Fundació Bancària La Caixa, reconeixen cada any projectes compromesos amb l'educació i la cura de les persones.

Les beques tenen dues modalitats, sobre educació i sobre la cura de les persones, que es van combinant anualment. L’any passat es va premiar un projecte educatiu i aquest any un projecte dedicat a la cura de les persones centrat en pal·liar les seqüeles físiques o psicològiques del covid, des del punt de vista assistencial o mèdic. Els tres projectes finalistes són iniciatives dedicades a la salut mental i el covid persistent, dos dels temes que han marcat l'actualitat d'aquest últim any. El guanyador, la Fundació Lluita contra la Sida, rebrà un impuls de 20.000 euros-

Una plataforma de rehabilitació cognitiva i exercici físic per a pacients amb covid persistent, xarxes de suport mutu per orientar l'entorn de les persones amb trastorns mentals i una aplicació per millorar el dia a dia dels pacients covid amb símptomes persistents han estat els tres projectes finalistes de la beca Carles Capdevila de cura a les persones.

Tot va començar amb tos, febre i cansament extrem; com molts altres pacients de covid-19. Però era el març del 2020, no se sabia pràcticament res del comportament d’aquest virus, i ningú li va confirmar que estigués contagiada. “Cas probable”, li deien. I amb aquesta etiqueta, Surai Alonso, de 43 anys, va passar-se tres mesos i una setmana confinada a l’habitació de casa seva perquè els símptomes no marxaven mai i els metges temien que fos contagiosa. “Fins gairebé l’estiu no em van fer una prova diagnòstica. I aleshores el test va sortir negatiu, perquè jo ja no estava infectada. Em queien les llàgrimes quan els explicava què em passava”, recorda. Però havia estat contagiada i, des d’aleshores, la Surai sent que l’energia se li esgota poc després de llevar-se del llit. Fa febre cada dia i pateix cefalees que la deixen fora de joc. La medicació convencional no li fa res. L’acompanya una boira mental i uns dèficits d’atenció i pèrdua de memòria constants i, durant l’entrevista amb l'ARA, sovint perd el fil de la conversa i la seva veu s’esvaeix a poc a poc. Pateix afonia. “Em sento anul·lada”, descriu.