Després de l'acord històric de més de 130 països del món per aplicar un tipus mínim del 15% a les multinacionals, Brussel·les recull el guant de l'OCDE. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la seva proposta per obligar les grans empreses a pagar aquest mínim en l'impost de societats, en línia amb el pacte assolit en el si de l'organisme. El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha explicat el projecte de directiva que hauran d'aprovar per unanimitat els socis comunitaris i que traslladaria a la legislació europea l'acord de l'OCDE. De fet, tots els estats membres de la Unió hi van votar a favor, tot i els dubtes d'algunes economies com Irlanda, Estònia o Hongria.

Abans, l’oficina era un lloc al qual s’anava perquè tocava. Les reunions se celebraven en sales i en persona i la major part de l’espai estava ocupat per escriptoris. Ara, el regne de personatges com Dilbert i David Brent a la sèrie The office està amenaçat. La pandèmia ha fet que l’oficina hagi de competir amb el teletreball, i això suscita una pila d’interrogants sobre el disseny que hauria de tenir en el futur. D’entrada, plantegem-nos per a què serveixen les oficines. Abans eren un lloc on els treballadors feien la feina. Ara n’hi ha que conceben l’oficina com el nou espai per fer sortides o activitats d’empresa. La seva raó de ser és que la gent es reuneixi en persona per fer coses que el teletreball complica: establir relacions més profundes o col·laborar en temps real en projectes concrets. D’altres parlen de l’oficina com si es tractés d’una destinació, un indret que ha d’aconseguir que la idea de llevar-se més d’hora per tractar amb persones que podrien tenir el covid resulti atractiva.

A finals dels 90 i principis dels 2000 moltes empreses van endur-se fàbriques a les zones del món on tenien menys costos. Milers de plantes del continent europeu, i també de Catalunya, van emigrar a l’Àsia. Actualment el panorama ha canviat i es parla de forma insistent del moviment contrari, el retorn de les companyies al seu lloc d’origen, fenomen conegut com a relocalització. “La pandèmia ha demostrat la vulnerabilitat que suposa per als països no tenir producció local o pròxima de certs productes estratègics, com les mascaretes o els EPI”, explica Cristina Serradell, directora d’internacionalització d’Acció.

Digitalització, sostenibilitat, diversitat, connectivitat... Si abans que la pandèmia fes saltar pels aires el sector turístic arreu del món algú hagués preguntat a 12 ministres del ram amb quina paraula definirien el principal repte de la indústria, probablement les respostes no s'haurien allunyat d'aquesta llista de conceptes. Després d'un any i mig de la seva pitjor crisi, el turisme es torna a fer les mateixes preguntes. Aquest és l'exercici que han posat en pràctica representants d'un dels gremis més tocats pel covid-19 durant la cimera Future of Tourisme World Summit, un esdeveniment amb més de 130 ponents internacionals que se celebra aquest dimarts i demà per primer cop a Barcelona.

El sector turístic ha tornat a viure aquest 2021 un estiu fora de la normalitat, però ja a mig camí dels registres prepandèmia. El PIB del sector es va situar aleshores en el 73%. Això equival a dir que encara estava un 27% per sota dels nivells de fa dos anys, segons les previsions anunciades aquest dijous per Exceltur, associació formada per les 33 empreses espanyoles més rellevants del ram. Amb això, Exceltur ha revisat en vuit punts a l'alça les perspectives per al sector. L'entitat confirma que entre el juliol i el setembre la indústria va moure més de 42.600 milions d'euros. Tot i que a l'inici de la campanya encara es mantenien algunes de les restriccions per contenir els contagis de covid-19, l'estiu ha remuntat relativament gràcies a l'impuls de la demanda nacional.

La consellera d’Investigació i Universitats, Gemma Geis, i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, han animat les universitats i els centres de recerca catalans a presentar projectes que puguin optar als fons Next Generation que reparteix la Unió Europea en plena recuperació després de l’impacte de la pandèmia del covid.

És el mes d'aturada per excel·lència a l'economia espanyola, però la producció del sector manufacturer ha viscut una revifada important en comparació amb el primer any de pandèmia. Durant aquests últims trenta dies, l'índex de gerents de compres (PMI, en les seves sigles en anglès) elaborat per IHS Markit ha registrat la seva taxa de creixement més alta des del 1998 i s'ha situat en els 59,5 punts respecte als 59 del mes de juliol. Aquest indicador mesura el creixement de les comandes industrials i, segons la consultora, ha millorat especialment gràcies a un nou repunt de la demanda, que ha provocat un augment "gairebé rècord" de la producció de les empreses.

L'economia catalana i espanyola de mica en mica torna a encarrilar-se en el camí d'abans de la pandèmia. Diversos indicadors confirmen aquesta recuperació després del daltabaix que va provocar l'impacte del covid. La primera dada és la creació d'empreses, que al juliol va augmentar un 7,4% respecte al mateix mes del 2019, abans que esclatés el coronavirus. Concretament, es van constituir a Catalunya 1.673 noves societats, mentre que el juliol de fa dos anys la xifra va ser de 1.558, segons dades publicades aquest dilluns pel Col·legi de Registradors de la Propietat. L'increment és molt més accentuat si es compara amb fa un any (20,4%). Ara bé, l'estiu del 2020 encara no havia començat la campanya de vacunació i les mesures per combatre el covid eren molt més restrictives que les actuals. "L'activitat econòmica està agafant ritmes molt elevats i a aquest context s'hi ha de sumar la situació monetària, que facilita l'accés a tota mena de finançament, fet que beneficia la creació d'empreses", apunta Albert Torruella, professor de creació d'empreses de la UB.