BarcelonaEls turistes de Barcelona es queixen que... a Barcelona hi ha massa turistes. Podria ser el titular d'una publicació d'humor, però el 2016 aquest va ser un dels resultats de l'enquesta sobre activitat turística que elabora cada any l'ajuntament de la capital catalana. Més de la meitat dels viatgers enquestats van respondre que hi havia massa gent a la ciutat per visitar-la còmodament, tot i que de mitjana donaven un notable (8,6) al global de la seva estada. Cinc anys després ja no es fa aquesta pregunta als visitants, però Barcelona encara és a la mateixa cruïlla per aconseguir el cobejat Sant Grial del turisme de qualitat.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Segons el mateix observatori, el 2020 hi havia 73.700 places hoteleres a Barcelona (amb el pas de la pandèmia n'hi ha unes 45.000 d'obertes), gairebé quatre vegades més que el 1990, quan la ciutat preolímpica encara no havia pujat a la muntanya russa del turisme de masses. El 2019 hi van passar 9,4 milions de visitants que van quedar escapçats fins a 2,1 milions per l'impacte del covid-19. El retrat robot del visitant més habitual ens diu que és un home d'entre 25 i 34 anys, és la seva primera vegada a Barcelona i ha viatjat en avió amb la parella. Sigui quina sigui la nacionalitat, l'estadística preveu que en algun moment del viatge haurà passat per la Rambla. Aquest és el perfil actual, però quin és el turista que busca la ciutat i com el pot atreure?
Un dels organismes que té com a prioritat aquesta missió és Turisme de Barcelona. A aquest consorci público-privat participat per l'Ajuntament i la Cambra de Comerç el virus el va enganxar elaborant una nova estratègia de màrqueting per a la ciutat, explica el seu president, Eduard Torres. A grans trets, aquest gir en la manera d'explicar Barcelona al món començava per canviar els símbols de postal que s'hi associen de manera ineludible. "Hi ha una sèrie d'elements pels quals es coneix Barcelona (la Sagrada Família, el Barça, l'arquitectura de l’Eixample...), però hi havia altres atributs que no hi eren", explica Torres.
Preguntar-nos què defineix Barcelona com a destinació, considera, ha de ser la manera de trobar altres punts d'interès més enllà dels massificats. Torres cita els museus que coronen Montjuïc (com el MNAC o la Fundació Miró) o les iniciatives culturals que han nascut en els últims anys al barri del Poblenou, unes visites que sovint passen per alt al turista que només té un cap de setmana per veure els edificis icònics de la ciutat. Per aconseguir que entrin al seu radar, la institució prepara una plataforma tecnològica (batejada amb el nom d'Amazing Barcelona) que vol acostar l'agenda cultural al viatger perquè quadri la seva visita amb altres tipus de plans. L'eina també permetria saber l'afluència de públic en temps real o fer servir una audioguia per descobrir barris menys visitats.
El consorci vol finançar aquest projecte a través dels fons europeus Next Generation i convertir-lo en el puntal d'aquesta cerca i captura del "turista de qualitat". Però tot i la urgència del pla, Torres reconeix que la pandèmia ha capgirat momentàniament les prioritats. "El covid ha deixat molt tocat el sector i ara hem d'atreure gent per ajudar les empreses a passar aquest sot", defensa. No obstant això, preveu un 2022 de "forta recuperació" que permeti traçar un camí de sortida de la crisi basat en la sostenibilitat i la digitalització.
De relació tòxica a "sana"
En altres moments de la complicada relació de Barcelona amb el turisme, l'Ajuntament va aplicar mesures de xoc com la moratòria hotelera o els successius recàrrecs a la taxa turística. El consistori, però, també confia en una estratègia a llarg termini per revertir alguns dels efectes més negatius del turisme de masses. "Hem d'analitzar i transformar tots els mecanismes que han fet que Barcelona sigui una ciutat especialment massificada i centralitzada", admet el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé. Per contraatacar la centralització, explica, cal fer una promoció enfocada "a públics molt més definits i aspiracionals" que vegin la ciutat com una destinació cultural (però també tecnològica i científica) més enllà de Gaudí. "Estic convençut que en deu anys es pot aconseguir una relació més sana amb el turisme", assegura Marcé. Pel que fa als creuers, un altre cavall de batalla de la massificació, el regidor del ram defensa que s'està treballant per prioritzar els que tenen Barcelona com a base de sortida o d'arribada en detriment dels que només hi fan parada per unes hores. Prohibir l'entrada als grans creuers com ha fet Venècia encara no entra a l'equació.
Copenhaguen posa fi al turisme "tal com el coneixem"
"Estimats amics, aquesta és l'última postal que rebreu de nosaltres". Així començava la petita carta amb la qual el conseller delegat de Wonderful Copenhaguen (un equivalent danès a Turisme de Barcelona) presentava la seva nova estratègia per posar fi al turisme "tal com el coneixem" de cara al 2020. És a dir, abans que la pandèmia posés fil i agulla a aquest canvi. La capital nòrdica ha despuntat en els últims anys pels seus esforços per convertir-se en una destinació sostenible i per oferir als visitants atractius més enllà dels monuments històrics com el disseny o l'art contemporani. Ha potenciat, per exemple, el retorn de visitants que ja hi havien fet una primera visita. D’aquesta manera poden entrar més en contacte amb la vida local i treure pressió sobre zones com Nyhavn, on s’ha limitat el flux de vaixells de passeig. I ha promocionat barris alternatius als habituals per al turisme. El 2019 la seva àrea metropolitana va rebre prop de 10 milions de turistes (el país no arriba als 6 milions d'habitants) i un 80% dels residents donen suport al seu model.
![Celestí Alomar](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
