El futur del negoci de les vacances
Economia 07/08/2021

La revolució pendent del sector turístic

La pandèmia revifa el debat sobre com reconvertir els diferents models de negoci del sector

6 min
Ambient als carrers de Lloret de Mar
Dossier El futur del negoci de les vacances Desplega
1
La revolució pendent del sector turístic
2
Barcelona, a la difícil recerca del turisme de qualitat
Entrevista
"No podem estar sotmesos a la dictadura del turisme"
Opinió
La síndrome de Venècia, Barcelona i l’aeroport
Editorial
El turisme té futur, però és urgent reconvertir-lo
Test
Quant en saps del sector turístic?

Barcelona“És el sector que més pateix” per la pandèmia. Així defineix el turisme a Catalunya Josep Maria Raya, professor d’Economia de la UPF especialitzat en aquest sector. Amb un pes aproximat del 17% del PIB català, la indústria turística afronta un segon any de pandèmia amb perspectives, en general, poc engrescadores. L’arribada de visitants estrangers es troba sota mínims, les restriccions segueixen en gran part actives i amb la cinquena onada de contagis han tornat els tocs de queda en molts municipis on els turistes són font d’ingressos bàsica.

Les previsions auguren que fins al 2024 el turisme no es normalitzarà del tot a escala mundial. No obstant, a Catalunya la indústria no estava preparada per a un segon estiu en blanc, després del 2020. “El sector pensava que a partir de Nadal es reactivaria”, comenta Raya. “Pocs van preparar un pla B”, comenta Jordi Tresserras Juan, professor de la UB expert en turisme i gestió cultural: “L’estiu passat ja vam ser una mica beneits i vam sortir d’un confinament estricte a la disbauxa”, recorda, cosa que va passar factura en pocs mesos. 

Així i tot, l’economista Miquel Puig està convençut que el turisme seguirà anant a més. “La gent vol viatjar, i cada any al món surten centenars de milers de persones de la pobresa, sobretot a l’Àsia, per això el turisme va a més”, raona. La qüestió, però, és com fer-s’ho perquè això no impliqui anar a pitjor. Els reptes són molts i Tresserras recorda que el sector és “enorme” i molt divers, de manera que aquests reptes varien en funció de cap on es miri.

Sol i platja

Dos anys amb els establiments buits i cap planificació

El turisme de costa, anomenat sovint de sol i platja, és un dels pilars del sector a Catalunya. Aquest turisme era la principal font d’arribada d’estrangers, especialment europeus, i és precisament això el que més l’ha castigat en els últims dos anys: la pandèmia ha restringit molt els viatges internacionals, fins i tot dintre la UE. “El turisme de sol i platja ha canviat totalment” amb el covid, diu Tresserras. Aquest és un model demonitzat des de fa anys per alguns experts, que consideren que és un factor de precarització del mercat laboral, ja que ofereix molts contractes temporals amb feines poc qualificades i, per tant, amb sous baixos. 

Malgrat això, Raya és optimista respecte al futur. “És un turisme que no té per què patir tant” a mesura que es reactivi el sector, ja que “la gent jove segur que s’animarà a viatjar”. A més, aquest expert opina que “s’anirà replantejant de manera natural”, ja que les administracions s’han adonat que “no en poden dependre” i els empresaris han patit a primera línia l’impacte de la pandèmia. “Es reconduirà –insisteix–. No era fàcil el 2019, perquè no s’hi veia el risc, però ara veuen que els ingressos han baixat”.

En qualsevol cas, però, la majoria del sector turístic de la costa no ha fet gaires inversions ni s’ha readaptat a la pandèmia. Tresserras lamenta la “falta de previsió” per part de moltes empreses i de les administracions: “La gent ha obert i pensava que ja havia passat”. 

Turisme de congressos i negocis

Perspectives complicades en l'època del teletreball

“El turisme de congressos és el que més patirà”, assegura Raya, que creu que, tot i que “se’n continuaran fent”, els grans esdeveniments de negocis perdran pes, un fet negatiu no només per a Barcelona, sinó per a altres poblacions, com Sitges o Salou, que també en viuen. 

“Les grans experiències es faran”, diu Raya, en referència a congressos com el Mobile World Congress, “però les més petites no”, com ara convencions científiques, que acostumen a de dimensions més reduïdes. “El teletreball ha vingut per quedar-se”, rebla Tresserras, la qual cosa també afectarà els viatges de negocis: les reunions que abans eren presencials i requerien desplaçaments entre ciutats avui es resolen amb una videotrucada.

L'interior de Catalunya

El gran beneficiat gràcies als visitants nacionals

El sector turístic de les comarques interiors de Catalunya ha sigut el gran beneficiat de la pandèmia per raons evidents: està a prop, no està massificat i ofereix més experiències que no pas el turisme de costa. “El turisme urbà feia més por”, raona Tresserras, mentre que les comarques d’interior ofereixen “espais oberts” més protegits del covid. L’any passat l’ocupació va fregar el 100% durant la temporada alta en molts establiments de turisme rural del país, i al Pirineu, més dependent de la temporada d’esquí, l’estiu també va ser molt positiu.

“Internament hem redescobert” el turisme rural i “alguns l’han agafat per sempre”, assegura Raya, que destaca que aquest increment de visitants a les zones interiors de Catalunya permetrà “desestacionalitzar” algunes destinacions. Puig hi veu un altre factor positiu: per a moltes comarques de l’interior, el turisme ofereix una de les poques oportunitats per generar riquesa. 

Ara bé, Tresserras recorda que “no tots els territoris tenen la mateixa capacitat de càrrega” de visitants i aquest auge del turisme intern ha tingut inconvenients, ja que “algunes zones es van sobresaturar”, com per exemple àrees del delta de l’Ebre i diverses destinacions d’escalada.

Canvi climàtic

Un element d'incertesa molt sovint ignorat

Tot i ser un element de debat a nivell global, a petita escala el turisme català no es planteja l’impacte que pot tenir a pocs anys vista el canvi climàtic. I en un país que atrau visitants sobretot gràcies al bon temps i que fomenta el turisme interior en espais naturals, la sostenibilitat del sector i la seva adaptació a noves pautes climàtiques pot ser clau per a la supervivència. 

Els efectes del canvi climàtic, de fet, ja s’estan notant, especialment en les “temperatures més altes”, recorda Tresserras. Aquesta pujada pot influir en el turisme d’hivern del Pirineu: cal recordar que la Generalitat i l’Estat volen celebrar uns jocs olímpics d’hivern a Catalunya el 2030. Així mateix, els incendis també poden anar a més i les autoritats es poden veure forçades a “tancar espais naturals” al públic.

El litoral tampoc se salvarà del canvi climàtic, ja que es veurà afectat cada vegada més per temporals molt més forts que les típiques llevantades mediterrànies, com ara el Gloria. De fet, els establiments comercials més afectats pels temporals tindran costos més alts. Arran del Gloria, les “assegurances han canviat a la primera línia de costa”, comenta Tresserras.

Una de les preocupacions del sector és l'augment del preu dels combustibles, que no només afecten el transport per carretera –del qual depèn l’arribada de molts visitants espanyols i europeus– sinó sobretot el transport aeri i els creuers. No obstant, Raya afirma que “no sembla que hi hagi expectatives que caigui la demanda turística” si els preus es mantenen alts. 

Canvi de model?

El sector encara no ha elaborat un full de ruta per al futur

A banda de tots els sotracs que ha generat la pandèmia, el gran problema és que el front més gran que té obert el sector l’arrossega de fa temps, i no se sap si la crisi associada al covid ajudarà a resoldre’l. “A Espanya, com més especialitzada en turisme està una comarca, província o comunitat autònoma, més pobra és”, sintetitza Puig. Posa Lloret de Mar, que té la renda per capita més baixa de Catalunya, com a exemple paradigmàtic. 

La seva lectura és que ens hem especialitzat en un turisme fàcil i barat que ocupa mà d’obra poc qualificada i on es generen dinàmiques en què el que s’estilen són els pagaments en B. En resum, la seva diagnosi és que al sector falta que els empresaris facin més beneficis, paguin més impostos i retribueixin millor els treballadors. 

Com? “Dependrà del que fem nosaltres –respon Puig–: si guanya la dreta, es construeix molt i el sector es fa més gros, la renda per càpita serà més baixa; si triomfa el proteccionisme [es restringeix el nombre de turistes i, per tant, puja el valor de la destinació], els treballadors estaran en una posició millor, els empresaris guanyaran més i se’ls podran posar més impostos”.  

Al final, coincideix Raya, el país ha de decidir “quin model” vol i “si cal una dependència tan gran del sector turístic”: “No sé si necessitem tanta oferta. Estan desapareixent hotels i apartaments turístics”, diu aquest professor. “No es tracta de renunciar-hi”, però sí de reduir-ne el pes dintre de l’economia catalana, comenta. 

Aquest expert parla de dues vies alternatives per millorar el sector. Per una banda, destaca que “el que més revifarà serà el turisme de luxe” o un tipus de turisme “més experiencial” i que permeti als visitants “fer coses que no fa ningú”. Per l’altra, cal més digitalització, un aspecte en què la indústria turística catalana no ha “avançat prou”. Raya diu que part del sector a escala internacional treballa per “virtualitzar alguns productes turístics”. La seva aposta és avançar cap a un “turisme més pròxim al turista”, que “conegui més” el visitant, més basat en “big data i xarxes socials” i “més sostenible i menys massiu”. 

És una conclusió a la qual gran part de les administracions han arribat fa anys, però mai s’ha arribat a concretar. “És un sector complicat” i “poc articulat”, recorda Tresseras, que creu que s’ha d’“estructurar un full de ruta comú” i “treballar en escenaris”. “No es tracta de ser alarmistes. La gent es lamenta, però si després no fa res...”

El turisme a Catalunya, en xifres
  • 17% El turisme té un pes aproximat del 17% del producte interior brut català, que en acabar l’any de la pandèmia, se situava en els 224.000 milions d’euros.
  • -90% Els visitants estrangers que han visitat Barcelona aquest primer semestre hi han gastat un 90% menys que en el mateix període del 2019, abans de la pandèmia.
Dossier El futur del negoci de les vacances
Vés a l’ÍNDEX
stats