Endavant, un dels principals corrents de la CUP, celebrava ara fa un mes el seu 25è aniversari. Tot i controlar de facto encara l'organització cupaire, no està en el seu millor moment, si més no en clau interna. Segons ha pogut saber l'ARA, Endavant va expulsar Laure Vega abans de l'estiu pels mateixos motius que han dut la diputada de la CUP Laia Estrada, també d'Endavant, a deixar el seu escó al Parlament. Quin va ser el motiu de la decisió? Vega aposta per configurar una candidatura unitària a les properes eleccions amb Comuns i ERC i arribar a pactes amb el PSC, cosa que va provocar que Endavant decidís fer-la fora. L'organització anticapitalista confirma l'expulsió de Vega però desmenteix que sigui per aquests motius, i esgrimeix la manca de disponibilitat que tenia per involucrar-se en l'organització pel fet de ser diputada.

La renúncia de Laia Estrada com a diputada de la CUP, decisió que tant ella mateixa com la formació van anunciar ahir, fa mesos que s'estava coent. Fa poc menys d'un any, els anticapitalistes van culminar un procés amb què volien refundar el partit i del qual va sorgir una nova ponència política. I a mesura que la formació ha anat implantant la nova estratègia al Parlament, les discrepàncies d'Estrada amb l'activitat de la CUP a la cambra han anat incrementant, fins al punt que qui va ser cap de llista de la formació a les últimes eleccions considera que l'acció del partit no és prou rupturista. Es tracta d'una discussió de fons sobre l'estratègia dels cupaires, entre els anomenats reformistes i els que aposten per una estratègia de trencament i combativa, cosa que és el que voldria Estrada.

La melancolia o malenconia acostuma a associar-se a estats d'ànims apagats o fins i tot tristos, i pot contraposar-se fàcilment a la bilis, és a dir, a l'enervació, a la manca de control emocional, etc. No té gaire sentit, això. En grec, melancolia vol dir literalment "bilis negra" ("còlic" té la mateixa arrel). La medicina antiga, i en concret l'anomenada teoria dels humors, identificava l'excés de bilis amb allò que avui anomenaríem depressió. Hi ha un estudi molt bonic de Michael Screech sobre la presència d'aquest concepte en l'obra de Montaigne i al Renaixement en general, que vaig llegir fa força anys quan redactava la tesi doctoral. Explico tot això perquè per primera vegada a la meva ja llarga vida d'espectador de declaracions postelectorals l'atmosfera era essencialment melancòlica. Directament o indirectament, la majoria de candidats no van parlar del futur, sinó del passat. Per què? Doncs perquè com explicava l'Esther Vera, no estem simplement davant de l'ensopegada, o bé de la victòria, d'aquest o d'aquell altre, sinó d'un veritable canvi de cicle, amb unes conseqüències que encara són molt difícils d'avaluar. Això, evidentment, en el cas que s'arribin a concretar en alguna cosa i no siguin el tret de sortida d'una gens improbable repetició electoral.

La CUP continua perdent un llençol a cada bugada. La formació anticapitalista ha tret el segon pitjor resultat en unes eleccions catalanes des de la seva irrupció al Parlament el 2012. Aleshores, en la seva estrena, va sumar 126.000 vots i tres diputats. Aquest diumenge els cupaires han aconseguit el suport del mateix nombre de votants, superant per poc el pitjor registre assolit fins ara, el de les últimes eleccions espanyoles, de fa menys d'un any, quan no van ni arribar als 100.000 sufragis. Amb aquests resultats sobre la taula, el procés de refundació en què està immersa l'organització és més que necessari.

La cultura del vi ha crescut tant els darrers anys que la tria de l'ampolla que portarem quan se'ns convida a sopar s'ha convertit en un repte, perquè se'n poden fer múltiples lectures i és una mena d'examen. Aquest mateix examen hem volgut fer als candidats a les eleccions del 12 de maig, i els resultats, d'alguna manera, defineixen els candidats. Així, per exemple, Salvador Illa, que va al capdavant a les enquestes, no dubta i aposta per un vi que mai falla, "Camins del Priorat", un vi d'autor d'Álvaro Palacios que combina diferents varietats de la comarca vinícola per excel·lència i que costa al voltant de 25 euros l'ampolla.

Les eleccions no arriben en el millor moment per a la CUP, que viu immersa en un procés de refundació per revertir el descens de suport a les darreres conteses electorals. A les municipals d’ara fa un any, els cupaires no van aconseguir recuperar la representació a Barcelona o a Lleida i van perdre la que tenien a Tarragona, amb una pèrdua generalitzada de vots que només es va veure compensada per l’obtenció de l’alcaldia a Girona. I a les eleccions espanyoles del juliol, la formació anticapitalista va patir una patacada encara més forta al quedar fora del Congrés.

Aquest divendres s'ha repetit la imatge d'ara fa un any. Si el mes de maig de l'any passat, la CUP portava David Fernàndez i Anna Gabriel al bastió de Berga en l'acte final de les eleccions municipals, els mateixos exdiputats han tornat a estar presents en el tancament de campanya del 12-M. Tots dos, grans referents de l'esquerra independentista, van ser cabdals en el creixement de la CUP al Parlament. Entre el 2012 i el 2015 –o el que és el mateix, entre Fernàndez i Gabriel– els cupaires van guanyar més de 200.000 vots per arribar a gairebé 340.000 vots en el que és el seu rècord històric.

La candidata de la CUP respon les preguntes de l'ARA.

Laia Estrada (Tarragona, 1982) visita l'ARA en plena voràgine electoral i no amaga la preocupació que li produeix el possible ascens de l'extrema dreta.

Aquest dijous, David Miró conversa amb la candidata de la CUP, Laia Estrada.

La cap de llista de la CUP, Laia Estrada, ha acumulat diferents causes repressives, però abans de néixer ja va estar tancada en un calabós. Va ser el mes de febrer del 1982, set mesos abans que arribés al món. La Crida va convocar una plantada en silenci a la Rambla de Tarragona contra l'OTAN i la Policia Nacional en va detenir els promotors, entre els quals hi havia la seva mare, la Marisa, embarassada de dos mesos. Entre els detinguts hi havia Carles Riera, amb qui ha compartit hemicicle aquesta última legislatura.

Laia Estrada recorda la seva àvia materna, Piedad Romero, travessant Tarragona per anar-la a recollir a l'escola. Recorda els seus llargs silencis i la mirada preocupada quan va començar a sentir la seva neta parlant de política. "Ja li havia passat el mateix amb els meus pares, que són els que m'han transmès l'activisme. Els meus pares sempre han militat i no han claudicat mai. L'àvia tenia por, ja que ella havia patit massa, durant la guerra. I sempre patia per si nosaltres podíem patir la repressió que va patir el seu pare", explica la candidata de la CUP.

La CUP sempre treu pit del fet que, quan és decisiva, passen coses. I això és el que vol aconseguir aquest 12-M. L'avançament electoral, però, l'ha agafat a contrapeu, en ple procés de refundació després de les patacades a les eleccions municipals i sobretot a les generals, en què va perdre la representació al Congrés. Sigui com sigui, la formació anticapitalista confia en mobilitzar el seu electorat i arreplegar el votant descontent amb ERC i el que li fa el salt a les espanyoles votant els comuns.

Barcelona ja no senyoreja al Parlament. Els temps en què la majoria de candidats a presidir la Generalitat eren de la capital catalana han passat a millor vida. Les eleccions d'aquest 12 de maig marquen un registre històric. Només un dels vuit caps de llista dels partits amb representació al Parlament és barceloní. Parlem de Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans. La resta, són tots de fora de Barcelona. Alguns fins i tot no són ni d'aquesta demarcació, com l'expresident Carles Puigdemont (Girona) o la cupaire Laia Estrada o el popular Alejandro Fernández (Tarragona) o com a cas més extrem, la valenciana Jéssica Albiach. Els altres caps de llista sí que són de la província de Barcelona. El socialista Salvador Illa, de la Roca del Vallès, el president Pere Aragonès, de Pineda de Mar i Ignacio Garriga, de Sant Cugat del Vallès.

Laia Estrada o Laure Vega. Aquesta era la qüestió. I finalment la militància ha optat per l'exregidora de Tarragona i diputada al Parlament com a cap de llista a les eleccions catalanes, segons ha pogut saber l'ARA. Estrada, que liderava una de les dues llistes que s'enfrontaven, s'ha imposat gairebé amb el 63% dels vots a la que encapçalava Vega.

La CUP segueix sent, amb el PP, un dels dos partits amb representació que encara no té cap de llista a les eleccions al Parlament. S'havia de decidir aquest dissabte, però les divergències entre els membres de l'organització per la llista de Barcelona ha fet inviable que s'acordi una candidatura de consens, segons ha pogut saber l'ARA. Després d'una reunió maratoniana de la comissió de llistes, que va començar al migdia i va acabar al vespre, es va pactar presentar dues llistes i que sigui la militància qui en triï una en una votació que s'ha engegat aquest diumenge a les dotze del migdia i es clourà demà dilluns a la mateixa hora i que s'haurà de ratificar dues hores més tard.

De cap de llista per Tarragona a liderar la de Barcelona. La diputada Laia Estrada es perfila com a candidata de la CUP a les eleccions al Parlament en plena refundació de l'organització. Segons ha pogut saber l'ARA, el seu nom és un dels que les assemblees locals han proposat a la comissió de llistes i el secretariat la veu amb bons ulls per la seva experiència al Parlament i la seva habilitat oratòria.