En el moment d’escriure aquest article, la hipòtesi que l’apagada elèctrica a la península Ibèrica hagi estat causada per un ciberatac no sembla pas la més plausible. Red Eléctrica l'ha descartada. Per raons de seguretat de l’Estat, és possible que l’opinió pública no acabi coneixent mai amb detall les causes del desastre, fins i tot si els responsables arriben a aclarir-les. No és qüestió de donar idees a atacants potencials. Ara bé, el que hem viscut podria ser útil com a simulacre del que podria esdevenir-se en cas de ciberatac o, encara pitjor, d’un atac bèl·lic, com per exemple un bombardeig de les infraestructures energètiques.

El traspàs de Rodalies va ser un dels grans titulars de l'acord entre ERC i el PSOE en el marc de la negociació per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol. Aleshores, la lletra petita de l'anunci era molt difusa, però les dues administracions –Estat i Generalitat– s'han començat a reunir per mirar de fer-la nítida. Ara, però, la qüestió és si la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya pot dificultar el pla, sobretot tenint en compte que d'aquí poc més d'un mes comença la campanya electoral.

Hola, soc l’esperit de 1687. Em coneixeu? Aparec i desaparec. Sembla que em vaig esfumar, però no. D’acord, aquell any s’obre el camí que ha de travessar Collegats... Eh? On és això? Coi, busqueu-ho! Va, tirem milles. Mireu. El duc de Cardona concedeix a una família de la Pobla de Segur cobrar per passar el congost: 4 diners per persona i 4 per cap de bestiar. Veieu? Abans hi havia més igualtat animal. Enfilem. Si vos tirar cap amunt, cap al Pirineu, afluixa l’armilla. Collegats check point. Fins a mitjans del segle XIX el peatge va ser obligatori. La creació d’una frontera artificial per poder saltar des del que avui és el Pallars Jussà cap al Pallars Sobirà. I l’aparició, l’esperit, l’espectre? Sempre torna.

El pas a nivell s’abaixa. Durant set minuts la barrera separa Montcada i Reixac en dues meitats. Els vianants continuen passant per sobre les vies malgrat la prohibició. Una noia amb dues nenes petites és la primera que s’atura. A l’altra banda, un pare amb dues criatures l’imita mentre el vaivé de gent no s'atura. Un noi jove amb patinet, mirant el mòbil, és l’últim a travessar. Quinze segons més tard passa el tren de Rodalies de la R2 en direcció a Barcelona.

Un sol de justícia, força homes amb americana i alguns turistes curiosos. Són les 11 del matí d'un atípic divendres de juliol a la plaça Universitat de Barcelona. Al bell mig, un gran obstacle per als skaters: parets altes, plastificades, formen una estructura rectangular.

Primer dia de la crida del col·lectiu de joves Batec per fer una vaga massiva de pagaments a Renfe. Els organitzadors van proposar deixar de pagar els bitllets a partir d'aquest dimecres per denunciar el dèficit d'inversions que viu el servei de Rodalies. De moment el seguiment és incert: l'operadora ferroviària diu que és "mínim" i els organitzadors el qualifiquen d'"èxit".

“Ja el tenim aquí!”, ha exclamat aquest dimecres el vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, durant el discurs inaugural d’una de les obres –ha dit– “més importants que ha fet el Govern en els darrers anys”, el túnel de Tresponts, a l'Alt Urgell. Els alcaldes d’Organyà i de Fígols, representants del Consell Comarcal, diputats i exdiputats, l’exconseller que va impulsar el projecte, Josep Rull i, en representació d’Andorra, el ministre de Territori, Víctor Filloy, han participat en l’acte d’inauguració de la via soterrada que ha de permetre dotar de més seguretat un dels trams més perillosos, pels esllavissaments, de la C-14.

En l’últim article vaig analitzar les línies mestres del que podria ser una optimització de l’aeroport del Prat i de la Zona Franca. Avui completo aquella reflexió amb el port i el servei de Rodalies.

Aquests dies hi ha molts alcaldes que quan obren la porta del seu despatx es queden de pedra. Han preparat bé la reunió perquè tenen moltes preguntes per fer als representants de Forestalia, l'empresa que els visita per defensar el polèmic projecte que vol fer passar una línia d'alta tensió per transportar l’electricitat des de l’Aragó fins al Baix Llobregat. El que no esperen els alcaldes és trobar-se dos exconsellers catalans i un exdirector general representant l'empresa aragonesa. Els tres catalans assessors de Forestalia són Felip Puig, qui va ser conseller de Medi Ambient, de Política Territorial i Obres Públiques, d'Interior i d'Empresa i Ocupació; Josep Grau, qui va ser conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Pere Palacín, exdirector general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial.