Societat 13/09/2021

Pluja d'al·legacions contra la línia d'alta tensió que ha d'unir l'Aragó amb el Llobregat

Ajuntaments i entitats ecologistes ja han presentat esmenes al macroprojecte i la Generalitat ho farà en breu

3 min
Torres d'alta tensió

BarcelonaEl "no a la MAT" s'ha instal·lat a les terres ebrenques i tarragonines, per on està previst que passi una línia d'alta tensió que ha d'unir l'Aragó amb el Llobregat. El projecte, que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 28 de juliol, just abans de l'inici de les vacances d'estiu, ha de transportar l'energia que es produirà a Terol (principalment a partir de parcs eòlics) fins a la subestació de Begues, al Baix Llobregat, per abastir d'energia l'àrea metropolitana de Barcelona. Són en total 287 quilòmetres de línia, 181 dels quals en territori català. Si el projecte tira endavant, les torres a Catalunya es començaran a aixecar al terme municipal de Batea (Terra Alta) i aniran creuant el territori passant per les comarques de la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Baix Penedès i l'Alt Penedès per arribar fins al Baix Llobregat. El macroprojecte, que depèn d'una empresa privada i tal com està plantejat només necessita l'aval de l'Estat per tirar endavant, ha posat en peu de guerra les entitats ecologistes, així com els municipis i els consells comarcals afectats, que s'han afanyat aquest estiu a organitzar-se i posar-se d'acord per presentar al·legacions i intentar aturar el que consideren "insostenible". El departament d'Acció Climàtica de la Generalitat també prepara al·legacions, que preveu presentar avui mateix.

Municipis i consells comarcals van ser els primers a presentar les esmenes i aquest dilluns s'hi ha sumat les de les entitats ecologistes tant de Catalunya com de l'Aragó. Segons denuncien, el projecte aposta per “un model erroni d’implantació de les energies renovables, basat en produir l’energia en grans centrals, a mans de grans corporacions elèctriques, allunyades dels llocs de consum i situades en espais naturals i agraris”, segons el president del GEPEC, Xavier Jiménez. Els ecologistes denuncien que provocarà un "greu impacte ambiental i paisatgístic" però que també afectarà "els espais naturals, la biodiversitat, l’activitat agrària, el patrimoni geològic, el patrimoni històric i la qualitat de vida al món rural". Segons denuncien, "l’empresa promotora [Forestalia] es lucrarà amb el projecte i recuperarà la seva inversió en pocs anys, a la vegada que es devaluen els terrenys, cases i masies que no es recuperaran mai: generar energia verda destruint paisatges no és sostenible”, ha lamentat Carlos Avilés, membre de Xarxa Sud.

Un dels municipis afectats és Alcover, a l'Alt Camp, per on hi han de passar 11 torres. El seu alcalde, Robert Figueras, ha explicat a l'ARA que els ajuntaments estan "indignats". Des del seu punt de vista, el projecte s'ha publicat "amb nocturnitat i traïdoria" i incompleix alguns aspectes de la normativa vigent, ja que, entre altres aspectes, "utilitza les línies d'evacuació com si fossin línies de transport", i aquestes són propietat de l'Estat. Aquesta també és una de les al·legacions que presentarà la Generalitat.

A l'espera del decret

El fet que una empresa estigui a punt de fer arribar l'energia des de l'Aragó evidencia que Catalunya encara ha de resoldre un repte capital: com s'abastirà quan tanquin les centrals nuclears, que com a molt tard hauran d'abaixar persiana el 2035? A principis de juliol, després de les queixes de molts ajuntaments, el Govern va congelar els nous projectes eòlics al territori i va anunciar que a la tardor presentaria un nou decret amb un enduriment de les condicions a complir per obtenir una llicència. Mentre no arriba, però, el mercat es mou. "Això és conseqüència de l'absoluta passivitat del govern català", denuncia Jaume Morrón, gerent d'Eoliccat, la patronal del sector. "Si Catalunya consumeix energia però no la produeix, doncs ho fan a l'Aragó i la fan arribar fins aquí", lamenta, i recorda que, amb aquesta operació, el país "deixa de rebre els beneficis que aquestes instal·lacions generen al territori", en forma d'impostos i llocs de treball. Morrón sentencia: "Si no volem parcs eòlics, ho pagarem amb línies d'alta tensió".

Els alcaldes també comparteixen la crítica al Govern i exigeixen que aprovi ja el decret. Sobre aquest debat de fons, l'alcalde d'Alcover denuncia també el "desequilibri sobre el territori" que està provocant la generació d'electricitat. "No estem en contra de les energies renovables, però no podem tolerar que nosaltres hàgim de tenir tots els parcs eòlics per donar energia als grans consumidors de les àrees metropolitanes", diu, i recorda que "cal regular la distribució de la generació d'energia i repartir-la per tot el territori".

stats