Renovables
Societat 01/07/2021

El Govern congela els nous projectes de renovables fins a la tardor

El decret es modificarà i obligarà a pactar amb els propietaris dels terrenys i a informar-ne els ajuntaments, a més d'establir un sostre comarcal

5 min
Parc eòlic de Rubió

BarcelonaEls futurs parcs eòlics o fotovoltaics que es vulguin implantar a Catalunya hauran de comptar amb un acord previ amb la propietat dels terrenys abans d'iniciar la tramitació de la Generalitat i també s'haurà d'haver comunicat prèviament el projecte a l'ajuntament corresponent. Són alguns dels nous requisits que el Govern preveu incorporar al decret de renovables actual, que es modificarà a la tardor, segons ha avançat la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Fins aleshores no s'avaluarà cap nou projecte i els que havien rebut el vistiplau inicial de la ponència de renovables (253 en total) també hauran de complir aquestes condicions. Les modificacions també passaran per establir un sostre comarcal de projectes per "protegir els conreus i repartir els parcs per tot el país", segons el departament.

El canvi vol apaivagar el conflicte que ha obert al territori el desplegament del decret de renovables i, a la pràctica, elimina el paper de la ponència de renovables, que feia de primer filtre dels projectes que van inundar la taula de l'antic departament de Territori. Aquesta situació "ha propiciat una bombolla de caràcter especulatiu", ha afegit Jordà. Els projectes s'avaluaran a partir del que acabi establint el nou decret i no depenent "del punt de vista dels departament implicats", segons consta en un comunicat d'Acció Climàtica, que concentra aquesta legislatura les competències d'energia i medi natural i agricultura, abans distribuïdes en diferents conselleries. Amb les modificacions que el departament vol tenir aprovades per Tots Sants, ha dit Jordà, caldrà un acord previ amb els propietaris d'almenys el 85% de la superfície que es vol ocupar i s'haurà d'haver informat formalment el consistori abans de poder tirar endavant la tramitació.

Jordà ha defensat que començarà una ronda de contactes amb entitats ciutadanes, ajuntament i patronals del sector per trobar consensos i avançar en el desplegament de manera "més àgil". "No és que les comarques siguin contràries a la implantació, però no es pot fer d’esquena a la gent i els ajuntaments i, en molts casos, a la propietat del terreny", ha avisat la consellera en la primera compareixença a la comissió d'Acció Climàtica per explicar el full de ruta del departament.

Panells solars de l'Escola d'Educació Infantil Galatea a Barcelona

Jordà ha insistit que la transició energètica "no es vol frenar, sinó donar-hi més velocitat", i que els canvis en el decret permetran agilitzar els projectes que estiguin més madurs i compleixin els requisits. Catalunya, de fet, no es pot permetre endarrerir més la instal·lació de parcs renovables si vol complir els objectius europeus: d'aquí al 2030 cal triplicar la producció eòlica i que la fotovoltaica implantada sigui 17,5 cops més potent que l'actual.

Des de l'entrada en vigor del decret 16/2019 la Generalitat ha rebut 521 propostes de promotors: 379 d'instal·lacions fotovoltaiques i 142 d'eòliques. N'ha analitzat gairebé 400 i n'ha autoritzat la tramitació de 253, quatre de les quals ja han arribat a informació pública. Seran justament aquests quatre projectes els únics als quals no afectaran els canvis al decret perquè estan en fase més avançada.

Prohibits els parcs en terreny agrícola d'alt valor

Més enllà dels projectes que impulsen grans promotors, necessaris per complir els objectius europeus, el Govern vol introduir canvis per impulsar projectes de comunitats energètiques locals que busquin autoabastir-se amb energia verda. Jordà ha anunciat que aquests projectes es consideraran "d'interès estratègic" i tindran prioritat en la tramitació administrativa. Es vol obrir la porta a instal·lar petites plantes en sòl urbanitzable, com ara polígons sense activitat o que estan planificats per Urbanisme però no s'han desenvolupat. L'objectiu del decret, de fet, és que l'autoconsum i les comunitats energètiques arribin a produir el 30% de l'energia que es consumeix a Catalunya.

Pel que fa a la preservació de sòls agraris i espais naturals que s'han vist amenaçats per projectes de renovables, s'incorporaran al decret les limitacions als territoris de més qualitat per a la producció agrícola. De fet, l'antic equip d'Agricultura ja feia valer en la discussió a la ponència de renovables una classificació de sòl de l'Institut Cartogràfic que ara adquirirà rang de llei. Es vetarà la instal·lació de parcs als terrenys més bons per a l'agricultura (els plans i profunds), els limitarà als que tenien qualitat mitjana –on només podran ocupar entre el 5% i el 10% de la superfície total– i s'admetrà la instal·lació sense restriccions a la resta (aquells de poca profunditat, amb pendent i pedra). En aquesta última categoria sense límits també s'hi incorporaran els camps abandonats que després de vint anys sense activitat s'han convertit en boscos. A tot Catalunya hi ha unes 100.000 hectàrees d'aquesta mena abandonades, segons el departament.

Un endarreriment preocupant

Les patronals del sector han rebut, descontentes, els canvis en el decret que han conegut avui. "Els canvis regulatoris poden provocar paràlisi i tenim una pressa extraordinària per fer la transició energètica", ha dit el gerent d'EolicCat, Jaume Morrón. Ha avisat que aquesta transformació no es pot fer "sense comptar amb el sector energètic" i ha fet una defensa de l'actual marc regulatori que ja és "el més estrictes i rigorós de totes les comunitats autònomes". Justament, ha defensat la consulta prèvia que "no s'ha explicat bé" com un primer filtre que funciona per "separar el gra de la palla", i ha advertit que malgrat les "bones intencions" dels canvis que proposa el departament, el resultat pot acabar sent "justament el que no es desitja".

L'acord previ que es demana amb la propietat, que veuen amb especial recel, pot ser justament "una crida a que apareguin conseguidors" que comprin els terrenys als propietaris per després oferir-los més cars. També apunta al risc que hi hagi una concentració de projectes per guanyar dimensió i així esquivar la legislació autonòmica i anar directes a la tramitació estatal (tots els projectes de més de 50MW els aprova o no el govern espanyol).

En canvi, les entitats reben els canvis amb esperança. "Considerem que el decret 16/2019 s'ha de remodelar en molts punts i confiem que s'aturin els projectes en curs i es replantegin", ha dit Montserrat Coberó, membre de la Xarxa Catalana d'Entitats per una Transició Energètica Justa. Han assegurat que faran arribar propostes dels punts que consideren prioritaris a canviar, entre els quals hi ha apostar per projectes participatius i de proximitat que "estalviïns molts impactes al territori".

La modificació de l'actual decret es fa per la via d'urgència mentre, en paral·lel, es tramitarà la que ha de ser la Llei de Transició Energètica de Catalunya, la norma definitiva que ha de regular tot el desplegament futur de les energies renovables d'acord amb els objectius que ha fixat la Unió Europea i que recull la mateixa Llei de Canvi Climàtic catalana. Aquesta norma fixa que el 50% del consum elèctric català el 2030 ja ha de venir de fonts renovables i que el percentatge s'ha de disparar fins al 100% el 2050.

Catalunya parteix d'un endarreriment que la situa a la cua de la potència instal·lada a l'Estat. L'electricitat renovable representa tot just el 30% del total mentre que la mitjana espanyola ja es troba al 54%. En canvi, avui el 54% de l'energia elèctrica que consumeixen els catalans ve de tres centrals nuclears que tenen data de caducitat. El ministeri de Transició Ecològica ha planificat el tancament d'Ascó I el 2030, a la qual seguirà Ascó II dos anys després i, finalment, el 2035 hauria de tancar Vandellòs.

Tot plegat obliga el Govern a accelerar per complir els terminis. Abans del tancament de les nuclears cal que la producció eòlica es multipliqui per tres i que la potència en fotovoltaica implantada sigui 17,5 cops més gran que no pas ara. I per complir amb el compromís del 2050, el salt encara és més important: calen 48.000 MW, 36.000 dels quals han de ser fotovoltaics. Segons els càlculs del Govern, caldran 70.000 hectàrees per posar-hi plaques.

stats