Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

Nou pas perquè Catalunya tingui un centre de desenvolupament i prototipatge de xips. El Govern ha adjudicat la redacció del projecte d’enginyeria bàsic per a la construcció d’Innofab, el projecte fruit de la col·laboració entre els governs espanyol i català, al grup IDP, integrat a Bureau Veritas, per un import de 2,6 milions d'euros. La proposta, que s’haurà de presentar al mes d'abril del 2026, serà el punt de partida per elaborar el projecte executiu de les obres i el projecte constructiu posterior, que, previsiblement, hauria d’estar adjudicat l’estiu del 2026.

Hi ha una cruïlla entre tecnologia, ciència i intel·ligència artificial que pot revolucionar la medicina, la investigació, i altres coses que segurament no ens podem arribar a imaginar avui dia. Una de les persones que més sap d’aquesta cruïlla és Josep Maria Martorell. Ha estat director general de Recerca, director associat del Barcelona Supercomputing Center i des de fa uns mesos és soci de la gestora Invivo Partners, on es dedica a invertir en projectes d’intel·ligència artificial.

El productor de xips AMD⁠ i OpenAI, la creadora de ChatGPT, han anunciat un acord de sis gigawatts per impulsar la infraestructura d'intel·ligència artificial de nova generació d'OpenAI a través de múltiples generacions d'unitats de processament gràfic (GPU) AMD Instinct. El primer desplegament, d'1 gigawatt de GPU AMD Instinct MI450, està previst que comenci a la segona meitat del 2026. En virtut de l'acord Open AI podria arribar a posseir fins al 10% d'AMD, que és el principal competidor de Nvidia, amb el qual també va tancar recentment un acord, i que s'ha disparat a la borsa.

Dit i gairebé fet. El govern dels EUA ha acordat entrar en el capital d'Intel amb una participació del 10%. Aquesta iniciativa, d'un nivell al sector privat no vist des de la crisi del 2008, injectarà al gegant dels xips 8.900 milions de dòlars (uns 7.600 milions d'euros), dins de l'estratègia de Donald Trump d'impulsar la indústria estatunidenca de semiconductors.

Els passos cap a la posada en marxa del primer centre de disseny, desenvolupament i prototipatge de xips a Catalunya s'acceleren. La Generalitat té previst aprovar aquest dimarts la creació de la fundació pública InnoFAB amb la funció d'impulsar la recerca i el desenvolupament especialitzats en tecnologia i preproducció de xips basats en semiconductors avançats, que tenen aplicacions estratègiques a sectors que van de l'electrònica, a la salut o l'energia.

La setmana passada, Donald Trump va viatjar a l'Orient Mitjà i va omplir de titulars els diaris. El president nord-americà va trobar-se amb el nou president sirià Ahmed al-Sharaa, després d’anys de sancions a Damasc. En un gir contra els falcons de Washington, Trump també va dir que estava obert a negociacions amb l’Iran sobre el seu programa nuclear. Qui va quedar relegat va ser Benjamin Netanyahu, cosa que va generar especulacions sobre un refredament de les relacions entre Washington i Israel. Entre tots aquests titulars, un fet que va succeir al golf Pèrsic va passar més desapercebut, però segurament tindrà un impacte igual d’important en la geopolítica del futur.

Les empreses catalanes han aconseguit 27,65 milions d'euros dels 53,2 milions dels fons de la convocatòria PERTE Xip, que finança projectes de semiconductors, segons els càlculs realitzats per ACCIÓ, l'agència per la competitivitat del departament d'Empresa i Treball. Això suposa el 52% de les subvencions que assigna el ministeri d'Indústria i Turisme per la indústria de la microelectrònica a Espanya.

L'època de la covid va ser, també, l'època en què es va forjar en l'imaginari popular un nou diccionari farcit de paraules com pandèmia, coronavirus, mascaretes i, fins i tot, xips i semiconductors. L'escassetat de components de microelectrònica, com aquests xips, va passar a ser de cop i volta un problema mundial i local. La societat va aprendre aleshores que aquests components eren imprescindibles per tirar endavant l'economia i van començar a sonar les alarmes. És aquí on comença la història d'Openchip, vulgarment batejada com la Nvidia catalana (i europea), malgrat que als seus responsables no els acaba d'agradar aquesta definició.

La intel·ligència artificial està esdevenint, cada vegada més, el factor determinant del poder econòmic i militar. Per això, als EUA, després d'anys d'intensificar els controls de l'exportació de semiconductors avançats cap a la Xina, un dels últims actes de l'administració Biden va ser emetre una "norma final provisòria" que estableix un marc per a la difusió de la IA. Si aquesta "norma de difusió de la IA" (així se l'anomena) es manté invariada, els components de fabricació nord-americana necessaris per al desenvolupament de models d'IA avançats només estaran a l'abast d'un estret cercle d'aliats.

Només uns dies després d'alliberar dels aranzels diversos productes tecnològics, incloent-hi els ordinadors i els telèfons mòbils intel·ligents, Donald Trump ha dit aquest diumenge que les taxes sobre els semiconductors i els xips s'aplicaran "en un futur pròxim". "Tal com vam fer amb [els aranzels a] l'acer, els automòbils i l'alumini, que ja estan en plena vigència, farem el mateix amb els semiconductors, els xips i molts productes més", ha dit Trump als periodistes a bord de l'Air Force One.

La infraestructura necessària per al futur desenvolupament dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA) va ser el tema central del congrés per a desenvolupadors GTC 2025 organitzat per Nvidia la setmana passada. L'empresa, principal impulsora de l'entusiasme mundial al voltant de la IA, defensa la necessitat d'una infraestructura de processament de dades molt més potent que l'actual. D'altra banda, els crítics d'aquesta visió tan tecnològica consideren preferible fabricar xips i models d'inferència menys ambiciosos i més econòmics que permetin crear una demanda de serveis d'IA útils, fiables i rendibles tant per a usuaris com per a proveïdors.

Durant una cimera recent a París, J.D. Vance, vicepresident dels Estats Units, va declarar que els sistemes d'intel·ligència artificial (IA) més potents del món es desenvoluparien a Amèrica amb "xips dissenyats i fabricats als Estats Units". Es tracta d'una gran ambició, ja que, tot i que els Estats Units lideren el món a l'hora de dissenyar xips d'IA, fa temps que van cedir a Taiwan la seva posició com a centre global de fabricació de xips.

La lluita per la supremacia global al segle XXI es disputa entre la Xina i els Estats Units i, com ha passat al llarg de la història, el domini tecnològic és clau per aconseguir-la. Ara no es tracta de la pólvora, sinó dels xips. I, de sobte, irromp DeepSeek. I l'amable i fins ara desconeguda balena xinesa de color blau s'escampa pel món digital i crea el pànic borsari –i tecnològic– entre els Set Magnífics de la indústria: Alphabet, Amazon, Apple, Meta Platforms, Microsoft, Nvidia i Tesla.

La facturació al llarg de l'any ha pujat a l'estratosfèrica xifra de 2.890 milions de dòlars taiwanesos, que equival a 85.180 milions d'euros. Ras i curt: unes vendes de 233 milions al dia. Parlem de Taiwan Semiconductor Manufacturing (TSMC), fabricant mundial de microxips, que ha assolit el 2024 les seves vendes rècord, amb una millora del 34% respecte al 2023. La tendència, a més, és a l'alça: al desembre, les vendes van ser de 8.199 milions d'euros, un 57% per sobre del registre de l'últim mes del 2023. Aquesta eufòria s'ha traspassat també a l'evolució borsària: les accions s'han revalorat un 88% en el darrer any, fins a arribar als 32,3 euros.

La Generalitat i el govern espanyol van anunciar divendres passat l'aprovació de tres projectes per situar Catalunya –i per extensió, Espanya– a l'avantguarda de la indústria estratègica dels xips. Un d'ells és el DARE –per les sigles en anglès de HPC Digital Autonomy with RISC-V in Europe–, dirigit pel Barcelona Supercomputing Center –Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)– i que té un objectiu ambiciós: catapultar la sobirania tecnològica de la Unió Europea en un àmbit fins ara desert com és el desenvolupament de xips d'alt rendiment (HPC); uns components clau per resoldre problemes complexos en àrees com la salut, la crisi climàtica o la seguretat. Explica a l'ARA tots els detalls del projecte el director del BSC-CNS, Mateo Valero.

"Europa es juga la seva autonomia i prosperitat en la capacitat de dissenyar i produir xips. Fer realitat aquest projecte significa garantir que Catalunya i Espanya seran a l'avantguarda d'aquesta nova indústria estratègica". Així és com el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest divendres l'acord per desencallar el centre Innofab, una infraestructura cientificotecnològica clau i la primera planta destinada a fabricar i provar nous prototips de microxips, que tindran segell català i vocació d'acabar-se exportant a la Xina o els Estats Units, fins ara els principals productors de semiconductors. Ara com ara no existeix cap centre d'aquestes característiques a l'Estat.

Els controls del govern de la Xina a les exportacions de materials semiconductors han incrementat els temors als països occidentals d'escassetat en la producció de xips i material òptic de defensa, segons explica aquest dimarts el diari britànic Financial Times. En plena guerra comercial amb els Estats Units i la Unió Europea –centrada sobretot en el cotxe elèctric–, Pequín ha limitat per raons de "seguretat i interessos nacionals" les vendes a l'estranger de germani i gal·li, dos minerals necessaris per a la fabricació de components electrònics, per la qual cosa se n'havia duplicat el preu a Europa en l'últim any.

La Comissió Europea ha aprovat aquest dimarts una ajuda pública de 5.000 milions d'euros del govern alemany per a la construcció d'una fàbrica de xips de la firma taiwanesa Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC) a la ciutat alemanya de Dresden. La concessió de l'ajuda ha estat anunciada a Dresden, capital de l'estat federat de Saxònia, per la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Les notícies més recents sobre els fabricants xinesos són dolentes per als seus rivals a tot el món. Els governs estrangers temen que els seus campions nacionals siguin colpejats per rivals xinesos de baix cost. El 5 d'agost, però, el món va rebre un petit recordatori que els productors de la Xina enfronten grans problemes propis. Hengchi, un fabricant de vehicles elèctrics propietat d'Evergrande, un desenvolupador immobiliari en fallida, va dir als inversors que dues de les seves subsidiàries s'havien vist obligades a declarar-se en fallida. El grup originalment tenia com a objectiu vendre un milió de vehicles elèctrics a l'any a partir del 2025; enmig d'una competència febril, només en va vendre 1.389 l'any passat.