Dígits i Andròmines
Mèdia 24/12/2023

Nvidia, l’autèntica protagonista de la IA generativa

Els xips de la marca impulsen les principals plataformes de IA, inclòs el nou superordinador Mare Nostrum 5 de Barcelona

5 min
Imatge del MareNostrum5

El mòdul de computació accelerada del flamant Mare Nostrum 5 que Pedro Sánchez i Pere Aragonès van engegar dijous passat al Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), conté 4.000 xips Nvidia Hopper H100 que fan de la nova màquina la més potent d’Europa i la vuitena del món per a aplicacions d’intel·ligència artificial (IA).

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

L’empresa californiana Nvidia, fabricant d’aquests xips, s’ha convertit en els dos últims anys en la peça imprescindible per al desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa (IAG). No només per ser la creadora del H100, que impulsa la gran majoria dels sistemes actuals d’IAG, sinó també perquè ha dissenyat gran part del sistema operatiu i el programari que els fa funcionar i aprendre.

El valor de les accions de Nvidia s’ha més que triplicat aquest any. L’empresa ha passat a valdre més d’un bilió de dòlars i formar part dels “set magnífics” –que és com Wall Street anomena el grup format per les tecnològiques Apple, Microsoft, Alphabet, Amazon, Tesla, Meta i ara Nvidia, totes elles multibilionàries–. La popularitat dels sistemes d’intel·ligència artificial (IA), sobretot des que OpenAI va presentar ChatGPT fa poc més d’un any, és la raó de l’èxit aclaparador i l’augment del valor borsari de Nvidia, si bé les altres tecnològiques, en especial Microsoft, també s’han beneficiat de la demanda de sistemes IA. L’augment vertiginós de les vendes de productes Nvidia per a la IA ha disparat els guanys de la companyia que, a la vegada, ha catapultat el seu valor.

No sempre ha estat així. Nvidia va ser cofundada el 1993 per Jensen Huang i dos socis més després d’una reunió al restaurant Denny’s de San Jose (Califòrnia), en la qual Huang va exposar-los la seva visió del futur de la computació, que passava més pel tractament de les imatges que pel de les dades. Es va acordar per unanimitat que Huang seria el president i màxim responsable executiu de la nova empresa. Trenta anys després, continua al capdavant de totes les decisions estratègiques i rutinàries i despatxa diàriament amb més de 70 alts directius d’una organització molt plana, tot i tenir milers d’empleats.

Les decisions de Huang sempre han estat arriscades. El 1996 va acomiadar la meitat del centenar de treballadors de l’empresa i va apostar-ho tot a la fabricació d’un xip que no estava clar que funcionés. "Hi havia el 50% de possibilitats d’èxit", reconeix Huang. D’aquell producte, el RIVA 128, es van vendre un milió d’unitats en quatre mesos i l’empresa va respirar. El 1999, Nvidia va crear una nova categoria de productes amb les targetes gràfiques GeForce per a videojocs, i fins fa un parell d’anys era coneguda sobretot per aquesta gamma.

Des de 2004, Nvidia ha estat desenvolupant i millorant contínuament un conjunt de programes per a l’aprenentatge dels superordinadors, conegut com a CUDA. El 2006, Nvidia va començar a vendre les seves targetes gràfiques en el mercat dels superordinadors científics i el 2013 es va apostar el futur de la companyia a la IA, una branca de la computació aleshores incipient. El mateix responsable de deep-learning a Nvidia, Bryan Catanzaro, tenia els seus dubtes. "Però, deu anys més tard, s’ha vist que Huang tenia raó", reconeix en un article recent al setmanari New Yorker. La comunitat financera tampoc ho veia gens clar. De fet, Nvidia va estar a punt de fer fallida el 2008, amb una caiguda del 70% en el preu de les accions.

Inversió en IA multiplicada per sis

La clau de l’èxit actual de Nvidia en el camp de la IAG són els seus processadors específics, sobretot el més recent, el H100, però també les eines de programació i aprenentatge dels servidors d’informació que els complementen. Milers de programadors en computació orientada a la imatge, incloent-hi la plantilla d'OpenAI, s’han format amb CUDA. Els gegants com Google, Meta o Microsoft poden limitar-se a comprar-li a Nvidia els xips i assumir elles mateixes la programació. De fet, ja estan desenvolupant xips propis per a les seves IA. En canvi, a les empreses incipients els surt més a compte comprar-li a Nvidia el paquet sencer: els xips més CUDA.

A més, com ha reconegut fa poc, Nvidia ha participat aquest 2023, sigui directament o bé mitjançant la seva branca inversora NVentures, en 35 noves empreses dedicades a la IA, gairebé sis vegades més que l’any passat. La inversió de Microsoft en OpenAI, que depèn molt dels xips i el programari de Nvidia, posa de relleu que al bell mig de les infraestructures IA sempre hi ha els productes de Nvdia. L’empresa assegura que no imposa condicions prèvies a les seves inversions, però és clar que tothom hi surt guanyant si s’utilitza tot seu el paquet de productes IA, no només els xips.

Tot i això, Nvidia no té garantit mantenir aquest èxit comercial el 2024 i més enllà. Intel va presentar fa una setmana una nova gamma de processadors Xeon orientats específicament a la IA. I uns dies abans, AMD, rival de tota la vida de Nvidia en targetes gràfiques, va presentar els xips MI300X, també totalment pensats per a la IA, amb una bona acollida per part dels clients potencials, que esperen amb candeletes un competidor de Nvidia que faci baixar els preus i augmentar el subministrament de xips. A mitjà i llarg termini, fins i tot el mateix BSC i els seus homòlegs de la xarxa EuroHPC de supercomputació aspiren a desplaçar Nvidia amb processadors de creació i factura europees –dissenyats fent servir el MN5– basats en l’arquitectura de codi obert RISC-V, com el Sargantana, que es va presentar tres dies abans d’inaugurar el MN5.

L’avantatge de Nvidia en un camp en plena explosió com la IA és clar, especialment perquè molts programadors s’han format amb les eines de CUDA. L’empresa ha explicat que ja prepara el successor de l'H100, l'H200, probablement per a mitjans de 2024. La pedra a la sabata de Nvidia és l'administració Biden, que fa tot el possible per evitar que els H100 arribin a mans xineses. Com que el mercat xinès representava fins ara el 20% de les seves vendes, Nvidia ha dissenyat en temps rècord uns xips sis vegades menys potents per esquivar la prohibició del govern dels EUA –que, amb una mica d’enginy, es poden interconnectar de sis en sis per gairebé igualar el rendiment de l’H100–. Tanmateix, Gina Raimondo, responsable del comerç exterior, assegura que no tolerarà que es busquin dreceres a la llei. Ara per ara, el problema de Nvidia és atendre una demanda disparada, però està clar que l'ambició de Jensen Huang no té límits. Tampoc té intenció de plegar, per molt que ara digui que no hauria entrat en aquest mercat tan competitiu si fa 30 anys hagués sabut el que sap ara.

stats