Els botellons no són una moda passatgera, sinó un fenomen que fa dècades que existeix entre els joves i que s'ha de gestionar sense criminalitzar-lo. Malgrat que pugui semblar una mesura contradictòria, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha plantejat a l'Ajuntament que creï espais per regularitzar els botellons, unes pràctiques que, lluny de desaparèixer, han guanyat pes des de la fi de les restriccions socials pel covid-19. El síndic de greuges, David Bondia, avisa que abordar-los només des del punt de vista policial és una "pèrdua d'esforços" i recomana al govern de la capital catalana assenyalar espais accessibles a la ciutat on es puguin fer aquestes festes i alhora no interferir en el descans dels veïns, tot i que no ha concretat quins llocs podrien dedicar-se a aquest fenomen.

La massa de gent que es va veure fa una setmana, amb milers de joves a la plaça d’Espanya i a la platja del Bogatell per la Mercè, no s’ha repetit però els botellons que reuneixen autòctons i turistes amb ganes de beure i allargar la nit continuen i s’han tornat a dispersar per Barcelona. Centenars de joves eren aquesta nit a la platja de la Barceloneta, a la plaça dels Àngels davant el Macba i al barri de Sarrià. Tant la Barceloneta com Sarrià celebren la festa major, i ha sigut en aquest segon barri on, de matinada, s’han viscut més incidents que han acabat amb detencions.

En castellà hi ha més d’un sufix -ón, si bé els seus sentits sovint conflueixen. Poden ser augmentatius, però també intensius o expressius, i es poden tenyir de despectius. A quins sufixos catalans equivalen? Depèn de cada cas. Agafem del DRAE dos exemples de -ón augmentatiu: barracón i inocentón. L’un prové de barraca gran, però l’altre no sembla augmentatiu. Jo els traduiria per barracó i innocentot. “Per què barracó i no barracot?” Doncs perquè a barracón domina l’augmentatiu respecte al despectiu. Avui s’utilitza molt en el món escolar, tot i procedir del militar, i cap govern vol que s’associï a res mal fet. Potser per això el DIEC2 distingeix barracó (“edifici prefabricat i provisional”) de barracot (“barraca mal feta”).

D'una Barcelona amb els carrers deserts a plena llum del dia, com aquella ciutat que sortia a la Dimensió desconeguda, hem passat a una Barcelona nocturna petada de gent fent barrabassades (encara que no sé detallar quines coses feia Barrabàs). Es tracta, en tot cas, d'una massificació infernal, encara que aquests dos termes són sinònims d'ençà de la nit dels temps. Ja surt a l'Evangeli de Marc, quan el dimoni diu el seu nom a Jesús: "El meu nom és legió, perquè som molts" (Mc 5:5-9). A la sèrie de llibres On és Wally?, del dibuixant Martin Handford, es pot constatar fins a quin punt la massificació és alienant. Wally és l'únic que coneixem entre tanta gentada, però sembla impossible identificar-lo. Encara que, actualment, sí que podrien endevinar on és. Avui, Wally faria botelló.

1. Interpel·lació. La qüestió dels botellons s’ha convertit en un pim, pam, pum de proclames avantatgistes que aporten ben poc a l’anàlisi de la qüestió. Comencem pel més evident: el poder creixent de les imatges, multiplicades fins a l’infinit pels diferents suports de comunicació, que porten a prendre una mínima part pel tot. Conseqüència: una dotzena d’actes de violència vistos mil vegades es converteixen en icones d’un esdeveniment. Amb dos efectes evidents: un petit grup de persones capta tot el protagonisme i queden en segon pla els que haurien de ser els veritables motius de reflexió.

Les imatges dels botellons que hi ha hagut aquest cap de setmana a Barcelona són molt dures. Parlo en plural perquè han sigut tres nits consecutives de concentracions, dijous, divendres amb 40.000 persones i dissabte amb 30.000, i són molt dures no tan sols per la destrucció que s’ha acabat generant sinó perquè retrata una de les cares més depriments de la nostra societat, com la concentració de gent molt jove en una festa al voltant de l’alcohol.

Durant la segona nit de la Mercè hi va haver 40.000 joves congregats a la plaça Espanya de Barcelona en un macrobotelló que va acabar amb 43 ferits, 13 dels quals per ferides amb arma blanca o altres objectes tallants, especialment ampolles de vidre trencades. El dia anterior ja n'hi havia hagut un altre al mateix indret amb 15.000 participants, però llavors no hi va haver incidents remarcables i, per tant, sembla que l’Ajuntament de Barcelona, que és el responsable de dissenyar l’operatiu de seguretat de la festa major –com passa en tots els municipis–, es va confiar pensant que estava controlat.

Vicenç Ros encara tremola. És el propietari de la històrica botiga Confeccions Ros, al carrer Creu Coberta de Barcelona, i ja està avesat que ben sovint, quan hi ha aldarulls en algun lloc de la ciutat, la cosa acabi malament davant la botiga. Però diu que el que s'hi va viure divendres a la nit, després del macrobotelló de la plaça Espanya, no es pot comparar amb res. Ell, que viu a uns deu metres de la botiga, va sentir un soroll de trencadissa de vidres quan eren vora les sis del matí i ja es va activar convençut que haurien rebut els seus aparadors, que no estan protegits per una persiana. No s'equivocava. Per evitar mals majors va decidir reclutar cinc o sis familiars –un d'ells, la seva mare de 80 anys– i protegir la botiga amb el propi cos per evitar saquejos. "Era com una guerra", denuncia: "La gent que hi havia corria per tot arreu i anava a fer mal".

A mesura que s'eliminen les barreres i cauen les prohibicions imposades pel covid-19, uns actors acaparen televisions i diaris: els joves. El seu recent protagonisme té una manifestació estel·lar, el botelló. No ha nascut, per descomptat, amb la pandèmia, però ha estat la pandèmia el que, al situar-lo fora de la llei, ha fet del botelló un parallamps de sentiments i judicis dels grans sobre els més joves. Ni uns ni altres són falaguers: "irresponsables" és el més amable que se'ls diu.