Si el teatre neix dels antics rituals amb què la humanitat explicava el món, l’Institut del Teatre és avui un dels llocs on aquesta màgia continua viva. Un centre únic que combina tradició i contemporaneïtat per formar artistes i impulsar noves mirades sobre les arts escèniques. Art dramàtic, dansa i tècniques de l'espectacle conformen la seva oferta pedagògica.

Quan el professor comença el compte enrere, els alumnes encreuen els braços, abaixen el cap i completen l'exercici en un instant. “Tres. Dos. Un”, acaba d'enunciar el mestre. Les plomes de tota l'aula deixen d'escriure i totes les mirades es dirigeixen altre cop al professor. D'acord amb una política anomenada SLANT (la sigla en anglès per seure, inclinar-se cap endavant, plantejar i respondre preguntes, assentir amb el cap i posar atenció a l'orador, en anglès), els estudiants, d'11 i 12 anys, no tenen permís per apartar la mirada. Quan sona una campana digital (els rellotges tradicionals “no són prou precisos”, segons la directora), els alumnes caminen de pressa i en silenci cap a la cafeteria en una sola fila. Allà, reciten un poema —Ozymandias, de Percy Bysshe Shelley— tots alhora, després mengen durant 13 minuts mentre debaten el tema obligatori del dinar del dia: com sobreviure a un caragol assassí superintel·ligent.

Hèctor Ruiz Martín és neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation. Des de fa més de deu anys ha centrat la seva recerca en l'educació. En el seu últim llibre «Edumitos»: Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico intenta desmentir algunes de les falses creences que envolten el món de l'educació.

El que fa poc més d'un any va entrar a les escoles i els instituts com una amenaça al model educatiu tradicional, a poc a poc s'ha anat convertint en una oportunitat. Un cop superat l'ensurt inicial de la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a les aules –sobretot per part dels alumnes i de la mà del ChatGPT–, aquest dimarts Educació ha assentat les bases per orientar els docents en com aprofitar el potencial d'aquesta tecnologia en el món educatiu.

Les proves de la selectivitat continuaran sent les mateixes com a mínim fins al 2025. Aquest matí el ministeri d'Educació s'ha reunit amb els representants educatius de les comunitats autònomes i el ministeri d'Universitats ha fet el mateix amb els representants de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) per comunicar-los que ajorna la implantació de les noves proves d'accés a la universitat. Tal com ha informat el mateix ministeri, la decisió s'ha pres perquè "aprovar la norma excediria les competències d'un govern en funcions".

És una situació que es viu cada any en moltes famílies quan arriba el moment de preinscriure el fill o filla a una nova etapa educativa. L'infant acaba la llar d'infants i ha de passar a l'escola o bé fa sisè de primària i ha de començar l'institut. Els pares fan la preinscripció als centres del barri que queden més a prop o que els recomanen des de la llar d'infants i, un cop fets tots els tràmits, aquest infant passa a ser un número en una llista llarguíssima. Encara no s'han donat els resultats definitius, però fent comptes i preguntant a les escoles, els pares ja veuen que les probabilitats que el seu fill tingui plaça als centres on han fet la preinscripció són gairebé nul·les. La mateixa situació es viu quan el canvi d'etapa és entre l'escola de primària i l'institut. El problema és que, tot i aquesta percepció dels pares, fins que no es publiqui l’oferta definitiva de places de cada centre no hi ha res concret a reclamar.

Les entitats en defensa del català comencen a activar una resposta judicial més o menys coordinada davant la sentència que obliga la Generalitat a fer un 25% de castellà a l'escola. Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua van anunciar la setmana passada –per separat– que intentaran personar-se en la causa com a part interessada. Aquest dilluns l'ONG del català ha animat la resta d'associacions i sindicats que vulguin actuar en defensa del català a personar-se a la causa, i han assegurat que proposaran a la resta d'associacions "crear un front judicial" per "combatre de manera coordinada la interlocutòria".