Dels 3.200 milions d'euros que es preveuen per ampliar l'aeroport del Prat, tal com es va anunciar aquest estiu, per sobre d'uns 1.000 milions s'executarien en el Document de regulació aeroportuària per al període 2027-2031 (DORA III). La resta de la inversió, és a dir, uns 2.200 milions d'euros, ja es deixaria per al següent quinquenni (2032-2036) o DORA IV, tal com han confirmat fonts d'Aena aquest divendres.

El principal criteri per decidir si és desitjable ampliar l’aeroport de Barcelona hauria de ser l’ambiental. En un món on és absolutament necessari i del tot inajornable frenar el canvi climàtic, ampliar la capacitat de l’aeroport ens allunya de l’objectiu de reduir les emissions. A més a més, l’ampliació malmetria encara més un important patrimoni natural protegit per les directives Aus i Hàbitats.

La Cambra de Comerç de Barcelona i unes altres set organitzacions empresarials catalanes han valorat "molt positivament" l'acord entre Generalitat, el govern espanyol i el gestor aeroportuari estatal Aena per ampliar l'aeroport del Prat. En un comunicat conjunt, la Cambra, la patronal Pimec, Fira de Barcelona, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Col·legi d'Economistes de Catalunya i les organitzacions empresarials FemCat, Barcelona Global i el Cercle d'Economia han valorat "positivament el projecte anunciat per l’executiu català i el consideren necessari i estratègic per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals".

El canvi de Govern a Catalunya no ha passat gens desapercebut entre les files d'Aena, que veu en l'aterratge de Salvador Illa al Palau de la Generalitat una nova finestra per desllorigar l'ampliació de l'aeroport del Prat: "Celebro la valenta reorientació política de la posició del govern de la Generalitat [amb el Prat]", ha dit el president i conseller delegat d'Aena, Maurici Lucena, aquest dilluns al vespre en una conferència organitzada a la Fundació La Caixa a Madrid.

Si un no vol que es riguin de les seves metàfores, cal procurar que les metàfores no siguin, d’entrada, risibles. Sentir el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, afirmant que la solució per ampliar l’aeroport del Prat sense carregar-se els aiguamolls de la Ricarda passa per fer “un aeroport per a ocells” fa venir un riure irònic. La qüestió és complexa, i arrossega una controvèrsia llarga i tècnicament densa. Però, tal com s’ha explicat darrerament, resultava que era tan fàcil com canviar ocells de lloc.

Dues setmanes abans que comenci la campanya electoral de les catalanes. Aquest és el moment que ha elegit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per explicar finalment quina és la proposta del seu govern (i d'Esquerra) per resoldre el debat sobre el futur de l'aeroport del Prat. El projecte, publicat aquest dijous a La Vanguardia abans que el dirigent l'expliqués a l'audiència del fòrum Barcelona Tribuna, implica modificar el funcionament de les pistes de la infraestructura en els mesos de més trànsit aeri –el juliol i l'agost– en la franja de 10 h a 14 h. L'objectiu és que això permeti descongestionar l'aeròdrom i esquivar les limitacions de la configuració actual. A canvi, augmentaria l'impacte acústic als habitatges veïns, i reobriria així un antic conflicte que la Generalitat vol solucionar amb insonoritzacions i compensacions econòmiques.

Foment del Treball, en el seu informe fet públic el 23 d’octubre sobre les diferents alternatives de millora de l’aeroport de Barcelona, arriba a dues conclusions. Cal una pista de 3.500 metres de llarg per a vols intercontinentals i l’aeroport de Barcelona és petit (el 25% de la superfície que té el de Madrid o el 30% de la del de Londres). Si es vol una pista de 3.500 metres, l’alternativa compatible amb el respecte al medi ambient i les instal·lacions del port és anar sobre el mar... però la solució de Foment insisteix encara en una ampliació de l’actual pista mar en 840 metres.

El futur de l’aeroport de Barcelona està, avui, en una cruïlla prou complexa. No penso que es resolgui ara, amb les posicions temoroses dels candidats a l’alcaldia, i probablement s’haurà d’esperar també a un nou Parlament. L’actual ja s’ha pronunciat de manera poc ortodoxa, sense validar un projecte, sense analitzar la proposta i amb una confluència de mirades curtes sobre el futur del país. És el que, de moment, tenim.

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport sembla sortit del guió d’una comèdia negra, especialment dolenta, en què cada nova proposta és més de mal gust que l’anterior. L’última ocurrència, que la Generalitat està estudiant, és la construcció d’una plataforma de 4.700 metres de formigó armat que s’elevaria sobre el mar, costaria 2.100 milions d’euros i ocuparia l’espai natural protegit marí del Baix Llobregat-Garraf, amb la qual cosa alteraria els corrents i els ecosistemes i amenaçaria l’aqüífer del Llobregat.

¿Quin és el futur que ambicionen les organitzacions econòmiques i entitats socials de Barcelona per a la seva ciutat? Una capital de país que miri a l'àrea metropolitana, que potenciï el teixit empresarial, l'emprenedoria i la col·laboració publicoprivada, que sigui totalment accessible en transport públic i que posi fi a l'especulació immobiliària. Prop d'un centenar d'entitats diverses, entre les quals l'Institut Cerdà, Barcelona Oberta o el Casal dels Infants, han presentat aquest divendres a la Casa Llotja de Mar el projecte PRO BCN 2023, sis documents temàtics amb propostes per repensar el futur a curt i llarg termini de Barcelona. Amb la vista posada en les eleccions municipals del maig, el recull d'idees es farà arribar a totes les candidatures i es posaran a disposició de la ciutadania. L'objectiu, han explicat els impulsors, és "reflectir les principals opinions de consens de la societat civil sobre el present i el futur de Barcelona" respecte a sis àrees temàtiques: infraestructures, mobilitat i habitatge; emprenedoria, coneixement i talent; comerç; turisme; cultura i, també, els temes relacionats amb una ciutat inclusiva i solidària.

Quan les converses entre el govern espanyol i el català es van encallar i es va paralitzar l'ampliació del Prat, res es va aturar del tot. La iniciativa mai va quedar oblidada, sobretot perquè les organitzacions empresarials del país es van esforçar perquè no fos així. En l'últim any i mig, entitats com la patronal Foment del Treball i el Cercle d'Economia s'han encarregat que a través de comissions de treball o posicionaments quedi clar que la seva voluntat de millorar la infraestructura segueix viva. Però de què s'ha parlat en aquests grups formats per perfils de tota mena i quines solucions s'hi estan coent? ¿Han servit per avançar i fer que el debat sigui més plural?

Cal actuar sobre la infraestructura de l’aeroport per poder volar fins a 12.000 km de distància des de Barcelona sense fer escales. Cal disposar de dues pistes d’uns 3.500 metres, una per a aterratges (la pista actual de terra), i una per a enlairaments, sense que això afecti la població de l’entorn per soroll, i sense impactar en les zones mediambientalment delicades de llacunes i espais humits, la Ricarda i el Remolar, del delta del Llobregat. La solució és construir una pista suportada en pilons que, a una altura sobre el mar de 10 metres, permet la lliure circulació de l’onatge. Per idèntiques raons, els corrents marins no es veuen afectats i, per tant, la circulació de sorra a les platges de la zona tampoc.

L'ampliació de l'aeroport del Prat va ser un dels punts claus per aconseguir tancar l'acord entre ERC i el PSC per als pressupostos catalans del 2023. Encara que els socialistes demanaven als republicans el compromís d'ampliar-lo, el text final que van consensuar era molt més ambigu i només parlava de fer que la infraestructura "guanyi capacitat". El pacte, doncs, implica que es reactivi el projecte ara per ara aturat pel govern espanyol, però no concreta de quina manera. Això reobre de nou el debat i replanteja opcions que havien perdut pes en els darrers estudis tècnics sobre el futur del Prat, com ara construir una pista sobre el mar.

La possibilitat d’una negociació pressupostària entre el govern de la Generalitat, monocolor ERC, i el PSC ha posat damunt de la taula, per voluntat expressa i molt intencionada d’aquest últim, tres condicions: posar en marxa el parc urbanístic i de lleure de Hard Rock a Vila-seca, completar el Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell i ampliar l’aeroport de Barcelona. Són tres grans projectes importants i conflictius. Importants pel potencial de foment del creixement econòmic i de creació de llocs de treball. Conflictius per les objeccions mediambientals, veïnals, paisatgístiques i, en general, de sostenibilitat. El PSC s’orienta a prioritzar els projectes pel potencial econòmic. ERC fa tot el possible per endarrerir-los i dissoldre’ls per les resistències locals que qüestionen la necessitat i la sostenibilitat mediambiental. No s’ha d’oblidar que els comuns hi són hostils, i els de Junts, força favorables. Es tracta, doncs, d’un torpede de profunditat, que aspira a canviar les aliances polítiques i a mobilitzar una part important de l’antic electorat de CiU. Tota aproximació racional s’enfronta al conflicte entre diversos interessos. No hi ha solucions senzilles ni raons indiscutibles. Dit això, em permeto oferir algunes opinions amb afany de jerarquitzar els pros i els contres.

Decidit a ser un dels agents principals per aconseguir l'ampliació de l'aeroport del Prat, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha presentat aquest dilluns una nova comissió de treball per recuperar el debat sobre la qüestió. Liderada per l'enginyer i nou president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Lluís Moreno, la comissió es reunirà per primera vegada el dilluns 12 de setembre i es dona nou mesos de marge per presentar una proposta concreta. "El juny del 2023, que ja hauran passat les municipals, presentarem la proposta a totes les administracions", ha assegurat Sánchez Llibre.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha urgit aquest divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio a recuperar el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat. Segons el dirigent de la patronal catalana, ha tingut accés a un projecte tècnic elaborat per experts aeroportuaris que demostra que es pot fer créixer la infraestructura sense afectar la llacuna de la Ricarda. Aquest document avalaria estirar entre 300 i 350 metres la tercera pista de l'aeroport per convertir-lo en un hub internacional.

Jordi Ibern (Barcelona, 1965) és, amb tres regidors, el cap de l'oposició al Prat, i tornarà a ser candidat l'any que ve.