El Parlament ha tirat endavant els pressupostos de la cambra de l'any 2023 sense cap acord per limitar les dietes dels diputats. És a dir, els parlamentaris seguiran cobrant indemnitzacions per representació i desplaçaments (tant si en fan com si no) amb una quantitat que pot arribar fins a 23.895,12 euros l'any sense tributar. De fet, per aquest motiu els comptes no han tingut el suport dels comuns i la CUP, que hi han votat en contra, i Junts, Cs i el PP, que s'han abstingut. També l'extrema dreta de Vox s'hi ha oposat.

Un dels temes que ha generat controvèrsia des que va començar la legislatura ha estat el sou dels diputats. La polèmica està en l'estructura del salari: una part fixa, subjecta a la tributació corresponent, i una altra de variable en concepte d'indemnització per desplaçament que canvia en funció del lloc de residència de cada parlamentari i que està lliure d'impostos. El 2021 els partits es van comprometre a reformar-lo perquè la totalitat del que cobren estigués subjecte a l'IRPF, però un any després no hi ha acord sobre com fer-ho i s'ha decidit aparcar qualsevol reforma en profunditat. Així es desgrana en el nou pressupost del Parlament del 2023 i implica que una part del sou dels diputats seguirà sense tributar a Hisenda. El que preveuen els comptes, segons fonts parlamentàries, és incorporar només una petita part de les indemnitzacions de desplaçament a la retribució fixa i que els costos associats a fer-ho els assumeixin les arques públiques. És a dir, que continuaran tenint una part important lliure d'impostos i el cost per al pressupost públic creixerà perquè no perdin poder adquisitiu.

Des del 2015 que al Parlament hi ha un debat obert sobre el sou dels diputats, i en sis anys no s'ha aconseguit resoldre. Quant han de cobrar els parlamentaris? Ara mateix cadascun dels membres de la cambra té un sou fix, al qual s'hi sumen unes anomenades indemnitzacions –de menys o més quantia segons el lloc de residència–, que teòricament van destinades a despeses de desplaçament. Aquests diners, però, es cobren tant si hi ha mobilitat com si no, i a més estan exempts –d'acord amb la llei estatal– de l’impost de rendes de treball (IRPF). Aquesta situació en alguns casos propicia que un diputat ras de fora de Barcelona pugui cobrar gairebé la meitat del sou lliure d'impostos. Davant d'això, el 2015 es va acordar que progressivament s'incorporaria la part d'indemnització al sou fix perquè tributés –s'ha fet en petites parts el 2018 i el 2019–, però ara des de la mesa del Parlament que presideix Laura Borràs es planteja un canvi del sistema salarial perquè tributi tot. La proposta implica incorporar les indemnitzacions al salari i que, per tant, també paguin IRPF. Ara bé, sense que els diputats perdin poder adquisitiu, de manera que a la pràctica implica un augment del seu sou brut perquè quedi el mateix import que ara un cop descomptats els impostos. Sobre això no hi ha acord: la CUP i els comuns s'hi oposen.

Des de la reforma del reglament de l’any 2015, els diputats del Parlament es van comprometre a modificar el seu sou i reduir progressivament les indemnitzacions per desplaçaments que perceben i que no tributen a Hisenda (en alguns casos pot arribar a representar la meitat del sou del diputat). Sis anys després, però, els parlamentaris no han trobat cap solució definitiva: malgrat que hi han fet petites modificacions el 2018 i el 2019, encara no hi ha cap acord sobre el sistema salarial per acabar amb les parts lliures d’impostos. Tant és així que avui està previst que es voti al ple el pressupost del Parlament per a l’any 2022 i es deixarà oberta aquesta qüestió.