PARLAMENT
Política 11/07/2021

Els diputats reformen el seu sou per limitar les dietes que no tributen

Des del 2015 s’han traspassat a la part fixa del salari dues petites parts de les indemnitzacions

4 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareixent davant dels diputats en un ple recent.

BarcelonaLes dietes o indemnitzacions dels diputats del Parlament són un debat recurrent en cada legislatura. El fet que més enllà d’una retribució fixa -que cotitza- els parlamentaris en cobrin també diverses de variables lliures d’impostos en funció de la distància que hi ha entre el seu domicili i el Parlament i el rol institucional que ocupen -si són presidents de grups, portaveus o tenen càrrecs a la mesa o en alguna comissió-és un privilegi que en temps de crisi genera suspicàcies. Des de la reforma del reglament de l’any 2015, però, que els diputats catalans es van comprometre a afrontar un debat espinós: reformar el seu salari per reduir la part de dietes que no tributen a Hisenda. Així, els anys 2018 i 2020 una part petita d’aquest tipus d’indemnitzacions per desplaçament ha passat a incorporar-se a la part de salari que sí que cotitza, i aquest 2021 la mesa debat si es segueix en la mateixa línia o es fa un canvi més ampli mantenint les dietes però condicionant-les a una sèrie de requisits.

Anem a pams. El cobrament per concepte d’“indemnització per despeses de viatge i desplaçaments” és una quantitat que perceben els diputats per a l’exercici de les seves funcions i que té l’objectiu d’afrontar despeses derivades de la seva activitat. La polèmica té un doble vessant: que no hi ha ningú que controli els desplaçaments dels diputats i la seva assistència al Parlament per vincular-ho al cobrament d’aquestes indemnitzacions; i que la llei estatal sobre l’impost de rendes de treball deixa exempt de tributació el capital que es cobra per aquest concepte.

L’assignació canvia en funció del lloc de residència: ara un diputat que viu dins l’àrea metropolitana cobra 16.975,56 euros anuals per desplaçaments, mentre que el que resideix a 80 km de Barcelona en cobra 22.070,76. La xifra s’incrementa una mica més en el cas del que viu en municipis situats entre 81 i 190 km de la capital (23.694,48 euros al mes) i els que estan a una distància superior a 190 km (23.895,12). Aquesta xifra era uns 4.000 euros més alta per a cadascuna de les situacions geogràfiques ara fa tres anys. En un acord del 23 de maig del 2017 es va aprovar reduir l’import anual de les indemnitzacions un 7,14% cada any fins al 2019 i incorporar-les a la part fixa del sou sense “pèrdua de poder adquisitiu” per als diputats. Quin és el problema? Que per mantenir el poder adquisitiu actual dels diputats s’hauria d’augmentar de forma considerable el pagament fix perquè, un cop descomptat l’IRPF, no es veiessin perjudicats pel canvi de sistema salarial. És a dir: en la pràctica s’haurien d’apujar el sou.

La decisió es derivava de la reforma del reglament de dos anys abans, el 2015, que va establir que les indemnitzacions a què tenien dret els diputats havien de ser objecte d’una “reducció gradual i progressiva” perquè fossin incorporades a l’assignació fixa del sou. La mesa, però, n’havia de decidir els detalls.

El 2018 es va posar en pràctica per primer cop i hi va haver una altra modificació el 2020. Abans d’aquestes modificacions un diputat ras d’un municipi a 80 km de Barcelona cobrava 2.871,57 euros bruts al mes amb una indemnització de 26.083,59 euros a l’any i ara té un salari fix de 2.921,82 euros bruts amb una indemnització de 22.070,76 euros anuals. Per tant, s’han reduït mínimament les dietes (que no tributaven) per augmentar la part fixa del sou (que sí que compta com a renda del treball). Un altre exemple: un president de grup de dins de l’àrea metropolitana abans cobrava 5.757,37 euros al mes amb una indemnització de 20.061,99 euros i ara en percep 5.858,12 al mes de part fixa amb 16.975,56 d’indemnització a l’any. Això vol dir que, respecte als anys anteriors, en el primer cas va passar a pagar 488,70 euros més al mes en IRPF, i en el segon, 375,88.

Pel que fa a la presidència del Parlament, ara ostentada per Laura Borràs, percep 7.931,18 euros de sou fix mensual, més 1.592,58 euros de complement de representació i, anualment una indemnització de 16.975,56 euros a l’any, ja que viu a Barcelona. L’anterior president de la cambra i ara conseller d’Empresa, Roger Torrent, que residia a Sarrià de Ter, cobrava 23.895,12 cada any per indemnització de desplaçaments. Fins ara, doncs, qui ha ocupat la presidència de la cambra ha mantingut les dietes de viatges i altres despeses associades al càrrec malgrat disposar de cotxe oficial. Això representa una diferència respecte als consellers amb acta de diputat, que hi van renunciar.

Sistema similar al Congrés

El sistema de sous al Parlament és el mateix que al Congrés, ja que allà un diputat ras cobra una quantitat fixa de 3.050,62 euros; un complement de representació -1.890,98 per ser portaveu amb 1.006 euros de despesa de lliure disposició-, i 1.959,62 euros al mes per dietes, lliures de tributació, per als que no són de la circumscripció de Madrid (935,37 euros si són de la capital). Allà, però, el debat sobre les dietes de desplaçament no està tan present i només es va produir amb intensitat durant l’estat d’alarma, quan els diputats van seguir cobrant per aquest concepte malgrat el confinament. Al Parlament va passar el mateix fins que es va decidir donar aquesta part del sou a la lluita contra el coronavirus.

stats