El govern espanyol vol excloure les famílies nombroses amb rendes altes del bo social elèctric. Així ho recull l'estratègia espanyola contra la pobresa energètica 2026-2030 que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts, segons fonts del ministeri. Aquesta estratègia busca aprofundir amb els agents del sector que les famílies que tenen dret a aquest descompte en el rebut de la llum el percebin, i alhora modificar l'actual situació, en què moltes llars amb rendes altes el reben. L'estratègia fixarà que en el cas de les condicions i criteris per al bo social elèctric s'inclogui una vinculació a la renda de les llars, per assegurar "que el reben els que més el necessiten", segons el ministeri. Per materialitzar aquesta reforma, però, el govern espanyol haurà de modificar un reial decret i establir el criteri de renda en el cas de les famílies nombroses.

La responsabilitat rere l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril de l'any passat encara no s'ha esclarit, però les grans companyies elèctriques sempre han posat en el punt de mira l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, i aquest dijous hi han tornat. Durant la seva compareixença a la comissió del Senat que investiga els fets, els consellers delegats d'Endesa i Iberdrola, José Bogas i Mario Ruiz-Tagle, respectivament, han assenyalat de nou l'operador del sistema com a únic responsable d'uns fets que van deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica. "No va actuar amb l'agilitat suficient ni en la previsió, ni en la programació, ni en la correcció dels errors", ha sentenciat Bogas, d'Endesa. Ruiz-Tagle, el directiu d'Iberdrola, ha descartat que l'apagada es produís per una causa "multifactorial" i ha assenyalat un "únic" motiu: "Un error de planificació dels elements per controlar la tensió", ha dit en referència implícita a Red Eléctrica (REE).

Endesa i Naturgy preveuen tancar el 2025 assolint uns guanys rècord, o com a mínim així ho han deixat entreveure totes dues companyies aquest dimecres, coincidint amb la presentació dels resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. En concret, tant l'elèctrica com la gasista tenen encarrilat l'objectiu d'assolir els 2.000 milions d'euros aquest exercici, i esquivar, així, el xoc que va suposar l'apagada elèctrica massiva del passat 28 d'abril que va deixar a les fosques durant hores la península Ibèrica.

Aquest dilluns Espanya ha viscut una situació inèdita. El preu de la llum al mercat majorista elèctric o pool serà negatiu durant tres hores. En concret, entre les dues del migdia i les cinc de la tarda el preu serà de -0,01 euros el megawatt hora (MWh), tal com recull l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE).

El 2023 no ha estat, en general, un any dolent per a les quatre grans energètiques de l'Ibex-35. Dues d’elles, Naturgy i Iberdrola, han esquivat el descens dels preus de l'energia i s'han anotat uns guanys històrics (1.986 i 4.803 milions d’euros respectivament), mentre que a Repsol els beneficis del 2023 han estat els segons millors de la història (3.168 milions d’euros), per darrere dels del 2022; només Endesa punxa amb un benefici de 742 milions d’euros, el seu segon pitjor resultat des que es va reestructurar l'any 2014, quan el negoci de la companyia a Amèrica Llatina va començar a computar a la matriu italiana Enel.

Els extraordinaris no han jugat a favor d'Endesa, la segona elèctrica d'Espanya. La companyia va tancar el 2023 amb un benefici net de 742 milions d'euros. Això suposa una retallada d'un 70% en comparació amb els guanys històrics registrats el 2022 (2.541 milions d'euros), quan els preus de la llum i el gas van batre rècords. Endesa vincula la caiguda dels beneficis l'any 2023 a tres raons principals: la normalització dels preus del combustible fòssil, l'impost extraordinari del govern espanyol (208 milions d'euros) i un laude arbitral en contra per un contracte de subministrament de gas amb Qatar (450 milions d'euros).

A l'estiu del 2021, els preus del mercat majorista elèctric espanyol –en què es compra i ven l'energia per a l'endemà i que afecta, en particular, aquells consumidors que han optat per la tarifa de la llum regulada o PVPC– no paraven de pujar. La situació es va agreujar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, fins al punt que es va traspassar la barrera dels 500 euros/MWh al mercat majorista elèctric o pool. Més d'un any després, però, i amb els mercats energètics més domesticats, els titulars són ben diferents: "la llum a preu zero", recollia la premsa el cap de setmana passat.

Endesa va tancar el primer semestre del 2023 amb un benefici net consolidat de 879 milions d'euros, un 4% menys que en el mateix període de l'any passat, quan va registrar uns guanys de 916 milions d'euros. La companyia ha presentat aquest dimarts els resultats semestrals a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i ha vinculat el petit llast en els seus comptes al fet de no comptabilitzar cap extraordinari, a diferència del 2022.

Recomprar les accions de l'energètica EDF que estan en mans d'inversors privats costarà a l'estat francès 9.700 milions d'euros, segons els càlculs del govern. El ministeri d'Economia ha anunciat aquest dimarts que l'estat, que ja té un 85% de la companyia, llançarà l'OPA pel 15% restant al setembre. Oferirà 12 euros per acció, lleugerament per sobre del preu que cotitzava l'acció a l'obertura de la borsa aquest dimarts però molt per sota del preu que els accionistes van pagar el 2005, quan l'estat va privatitzar una part de la companyia. De fet, alguns accionistes ja han anunciat que no acceptaran vendre les accions a aquest preu i reclamen que l'estat els pagui aquests 32 euros per acció.

Amb l'estiu, arriba l'hora d'engegar el ventilador. O l'aire condicionat. El debat sobre quin dels dos tipus d'aparell és millor per apaivagar la calor segurament no s'acabarà mai, però sí que podem saber quin és millor per a la nostra butxaca.