Fiscalitat
Economia Macroeconomia 28/10/2023

L'allau de guanys atia el debat sobre l'impost a la banca i les energètiques

Tots dos sectors rebutgen la idea que el tribut sigui permanent, mentre que el govern espanyol afirma que han d'aportar més

4 min
Seu del Banco Santander, una de les principals empreses de l’Íbex-35.

Madrid"Als empresaris mai els havia anat tan bé com amb aquest govern". Així intentava tancar la ministra d'Assumptes Econòmics en funcions, Nadia Calviño, el debat sobre la permanència de l'impost a la banca i les energètiques i les queixes dels dos sectors. La idea, que s'incorpora a l'acord entre el PSOE i Sumar per reeditar un govern de coalició, ha atiat la polèmica, sobretot perquè ha coincidit amb les presentacions de resultats del tercer trimestre –la majoria amb guanys històrics– d'algunes de les empreses afectades per aquest tribut extraordinari i, suposadament, temporal.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Calviño s'aferrava a aquest argument després de conèixer resultats com els del Banco Santander (8.143 milions d'euros fins al setembre); els del Sabadell (1.028 milions entre gener i setembre, xifra que no havia assolit mai en un any) o els de Repsol (2.785 milions d'euros). "S'estan forrant", asseverava la líder de Sumar i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, que va encetar l'ofensiva per mantenir aquests tributs per sempre sota la premissa que qui més té, més ha d'aportar a l'estat del benestar.

Resultats dels grans grups financers i energètics fins al setembre
Dades en milions d'euros de les empreses que ja han donat a conèixer els resultats del tercer trimestre del 2023. BBVA i Endesa encara no ho han fet i Naturgy no presenta resultats trimestrals

Si bé totes dues activitats assumeixen que aquests guanys són bons, creuen que "no justifiquen" un impost extraordinari com aquest i menys la seva permanència. De fet, les companyies afectades l'han recorregut als tribunals. "És disparar-se un tret al peu", afirmava el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, aquest divendres durant la presentació de resultats del banc (3.659 milions fins al setembre). El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha anat més enllà i fins i tot ha obert la porta a "condicionar" les seves inversions a Espanya si l'impost es manté.

Una liquidació de 2.908 milions en un any

El 2023 les diferents companyies han liquidat pels dos impostos, el de la banca i el de les energètiques, un total de 2.908 milions d’euros: 1.644 milions provenen del sector energètic i 1.263 milions de la banca. Aquesta contribució extra s'ha sumat al principal impost que afecta aquestes empreses: el de societats. En el cas d'Espanya, el tipus nominal és del 25% sobre la base imposable (el benefici ajustat). "Però s'acaba pagant molt menys", afirma l'economista Albert Sagués. Si es miren les últimes dades de l'Agència Tributària sobre els comptes anuals consolidats de l'impost de societats, l'any 2021, els 143 grups amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions van pagar per aquest impost un tipus d'un 4,98% sobre el benefici (i del 19% sobre la base imposable).

Fonts dels dos sectors coincideixen a dir que es parteix d'una idea "errònia" pel que fa a aquest impost especial: "L'existència de beneficis extraordinaris", que neguen, per criticar "l'estigmatització" de les dues activitats. El sector energètic, a qui s'ha posat en el punt de mira per haver-se vist beneficiat per l'increment dels preus de l'energia amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, denuncia que l'impost s'ha plantejat sobre els ingressos i no sobre els beneficis, com a Europa, cosa que a ulls del sector "incompleix" la normativa. També apunta que genera un "greuge comparatiu" entre les empreses espanyoles i les estrangeres amb projectes a Espanya perquè aquestes últimes no l'han de pagar. "Resta competitivitat", insisteixen des del sector elèctric, mentre que una altra font adverteix: "Si preveies ingressar 1.000 i et quedes amb 500, no pots invertir el mateix". La patronal Aelec ha parlat "d'incoherència fiscal" perquè es graven ingressos que ja estan "topats", en referència a la minoració del preu del gas de 67 euros/MWh.

En el cas de la banca, els guanys històrics es vinculen a la pujada dels tipus d'interès, que ha donat ales al seu negoci. "Amb tipus negatius ningú ens deia que els guanys eren baixíssims", reflexiona una font del sector. "La queixa no és pagar impostos, sinó que no estiguin justificats", afegeix, i recorda que no tots els guanys provenen d'Espanya: "Paguem impostos a tot el món". Aquest és un argument que alguns fiscalistes miren de reüll: "No acabes de saber què paguen a fora, per tant, el debat és si ens sembla suficient el que paguen a Espanya", apunta una font de l'entorn tributari.

El principal argument de la banca és la seva rendibilitat, que durant molts anys va estar per terra, tocant el 4%, pel llast de la crisi financera i la política del BCE, que tenia els tipus al 0%. Ara, en la majoria dels casos, la rendibilitat supera el 10%, però encara està "per sota" del cost del capital que els accionistes consideren suficient, ha afirmat més d'un directiu. "¿Es pensa en el volum que ha de mobilitzar la banca per guanyar aquests diners?", reflexiona una font del sector. L'any passat el Banc d'Espanya va situar el cost del capital de la banca al 7%.

Impacte a borsa

"L'impacte en borsa se sol reflectir en una baixada del preu de l'acció", apunta el doctor en ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona Xavier Brun.

Quan Pedro Sánchez va anunciar per primer cop la creació d'aquests impostos, els bancs van baixar més d'un 10% en borsa fins que la caiguda es va estabilitzar al 5%, cosa que es va traduir en una pèrdua de 5.300 milions en capitalització. "Qualsevol input que pugui significar una baixada dels rendiments no agrada al mercat perquè com a inversor inverteixes per guanyar diners", apunta la presidenta del Grup d'Assessors en Inversions Financeres del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Begoña Castro.

"Qui acaba assumint el cost de tot plegat és el consumidor", sosté Sagués, que posa d'exemple la baixa remuneració dels dipòsits. "Hi ha una bretxa evident" entre el cost d'endeutar-se per la pujada dels tipus i les remuneracions, assumia la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, aquesta setmana. Lagarde, però, afegia que no és feina del BCE controlar-ho.

stats