Creixement econòmic: Algú encerta amb les previsions?
Esade compara les estimacions de 25 entitats i organismes amb el resultat final d'increment del PIB, la inflació i l'ocupació
BarcelonaPer tercer any consecutiu la realitat supera les previsions sobre l'economia espanyola. De mitjana, 25 institucions i serveis d'estudis van calcular que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria al voltant del 2,1% i finalment va augmentar el 2,8%, set dècimes més. Ceprede-UAM (Centre de Predicció Econòmica-Universitat Autònoma de Madrid) i CEEM-URJC (Centre d'Estudis Economia de Madrid-Universitat Rei Joan Carles) van ser les que més es van acostar al resultat final, amb un 2,5%, és a dir, amb una desviació de tres dècimes respecte del creixement real.
Darrere d'aquests dos organismes es troben CaixaBank Research, l'Institut Complutense d'Anàlisi Econòmica (ICAE-UCM) i la Universitat Loyola d'Andalusia, amb el 2,3% cadascun i, per tant, a una distància de cinc dècimes respecte del creixement real, segons la Diana Esade. Es tracta d'una anàlisi anual d'aquesta escola de negocis que compara les previsions econòmiques, d'inflació i d'ocupació de les entitats que formen part del panell de Funcas, la fundació de les antigues caixes, i el resultat real final de cada exercici.
L'evolució a través d'aquesta anàlisi que es fa des de 2010 encara sorprèn més tenint en compte que durant la primera part de l'any, els anuncis del president dels EUA, Donald Trump, sobre la imposició d'aranzels van provocar una gran incertesa. Aquestes amenaces "convidaven més aviat a pensar en un pitjor comportament de l'economia espanyola, no en una sorpresa addicional a l'alça", segons Omar Rachedi, professor d'economia d'Esade i coautor d'aquest estudi juntament amb el company de claustre, Andrés Souza. Però un exercici més, la realitat va superar els pronòstics.
Segons els autors, Intermoney i Funcas (1,8%) són els que més es van allunyar del creixement real final del 2025. En concret, un punt percentual (1,8% davant el 2,8% real). I en els últims tres anys, el govern espanyol és la institució que, de mitjana, més s'ha apropat amb les seves previsions en aquest període, amb una desviació respecte del creixement real de cinc dècimes. Després venen CEPREDE-UAM (0,6), la Universitat Loyola d'Andalusia (0,7), el Banc d'Espanya (0,7), i CaixaBank Research i CEEM-URJC, amb un 0,8% de creixement tots dos. Els que van quedar més lluny van ser Oxford Economics (1,5), l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), think tank vinculat a la CEOE (1,4) i el Banc Santander i la CEOE (1,3 cadascun).
Més activitat, preus més alts
A l'apartat d'inflació, les entitats analitzades, en aquest cas, es van quedar curtes, i van estimar una taxa anual del 2,2%. En canvi, l'exercici es va tancar en el 2,7%. CEEM-URJC, amb el 2,8%, 0,1 punts per sobre del resultat final de l'any, és la que més es va acostar al resultat final, seguida de CaixaBank Research i ICAE-UCM, amb el 2,5% cadascun i, per tant, a una distància de dues dècimes.
Els serveis d'estudis que van quedar més allunyats del resultat final de la inflació van ser l'Autoritat Fiscal (Airef), el Banc d'Espanya i la CEOE, que van preveure el 2%, set dècimes menys. En els últims tres anys, ICAE-UCM, la CEOE, Ceprede-UAM i Mapfre Economics són les que més s'hi van acostar, amb desviacions de 0,07, 023 i 0,27 respectivament. I Funcas (0,87), el Banc d'Espanya (0,80) i Equipo Económico (0,73) són els que acumulen més desviacions.
Souza, l'altre autor de la Diana Esade, destaca que l'altra cara de la moneda d'un creixement més elevat de l'esperat "és que la inflació també ha quedat per sobre de les previsions". En tot cas destaca que la inflació es troba per sobre de l'objectiu del 2% del Banc Central Europeu (BCE), "però continuem a prop d'aquest llindar i no davant d'un escenari d'inflació desancorada", ara com ara.
Pel que fa a les previsions sobre l'atur, només ICAE-UCM va encertar de ple la previsió amb una taxa de desocupació del 10,5%, exactament amb la que va tancar-se l'exercici, mentre que la mitjana de les previsions era de l'11%. Per darrere de l'únic encertant van quedar Metyis, amb el 10,6%, igual com CEEM-URJC. Els més allunyats van ser Repsol (12,2%) i Oxford Economics (11,5%). En els últims tres anys els que menys s'han desviat són Funcas i Loyola Andalusia (0,28 totes dues) i el govern espanyol (0,31); mentre que els que més s'han desviat han sigut Repsol (1,22), Ceprede-UAM (1,12) i AFI (1,02).
