La guerra pot portar canvis permanents al negoci de les línies aèries

Les hostilitats a l'Orient Mitjà han tornat a posar de manifest, de manera amarga, que la regió no només és clau per al subministrament mundial de petroli i gas, sinó també un punt de connexió vital per al trànsit aeri internacional. En les últimes dues dècades, les grans aerolínies del golf Pèrsic –Emirates, Etihad i Qatar Airways– s'han convertit en els "superconnectors" que faciliten els trajectes de llarga distància entre Europa, l'Àsia i l'Àfrica.

Amb el conflicte actual, desenes de milers d'aquests passatgers han quedat atrapats durant les últimes dues setmanes. Els intents de reprendre els serveis de forma "limitada" han estat constants anades i vingudes. El 16 de març Emirates es va veure obligada a cancel·lar vols i a desviar avions ja enlairats després d'un atac amb drons a l'aeroport de Dubai. L'impacte sobre el sector aeri global podria persistir temps després que la guerra s'acabi.

La zona ha passat a exercir un paper central en l'aviació comercial. Abans de l'esclat del conflicte, la IATA (la patronal mundial del sector) havia pronosticat que la regió generaria el 17% dels 41.000 milions de dòlars en beneficis nets previstos per a la indústria aèria global aquest 2026. Emirates no és només la companyia més gran del món en vols internacionals, sinó també la més rendible. Tant ella com la seva sòcia de trajectes curts, FlyDubai, van fer comandes massives d'avions al saló aeronàutic de Dubai el novembre passat –i van seguir les passes d'Etihad–, en una clara aposta per continuar creixent. Tot això sembla amenaçat. El creixement de Dubai com a pol turístic i de negocis fa que, actualment, sigui la destinació final de gairebé la meitat dels passatgers d'Emirates. És possible que els viatgers que només hi fan escala tornin un cop s'acabi la guerra, atrets potser per grans descomptes. El turisme, en canvi, serà més difícil de recuperar.

Les aerolínies del Golf no són les úniques afectades pel conflicte. Altres companyies que sobrevolen la zona s'han vist obligades a canviar les seves rutes. Les operadores europees que volen cap al sud de l'Àsia ja evitaven l'espai aeri rus des de l'inici de la guerra a Ucraïna el 2022, i el Pròxim Orient s'havia convertit en l'alternativa preferida. Ara haver d'esquivar una altra zona de combat allarga els trajectes i dispara el consum de combustible. I aquest combustible s'està encarint considerablement. El preu del cru supera ara els 100 dòlars per barril, en comparació amb els prop de 70 dòlars d'abans de les hostilitats. Però l'impacte és encara més greu per a les aerolínies: la diferència de preu entre el querosè i el cru (el que en el sector s'anomena crack spread) s'ha disparat. Això es deu, en part, al fet que el 20% del combustible per a avions del món passa per l'estret d'Ormuz, on el trànsit marítim està pràcticament paralitzat. Des de l'inici dels combats, els preus s'han més que duplicat, i han arribat a una mitjana de 190 dòlars per barril.

L'impacte serà desigual. Per a les companyies low cost, el combustible acostuma a representar prop del 35% dels seus costos, mentre que per a les aerolínies tradicionals voreja el 20%. També hi ha diferències segons el seu nivell de protecció: algunes com Ryanair, IAG (Iberia/Vueling) o Qantas estan ben cobertes contra les pujades de preus a curt termini gràcies a assegurances de cobertura, cosa que esmorteeix el cop. En canvi, les grans aerolínies nord-americanes solen estar desprotegides perquè consideren que aquestes cobertures són massa costoses i complexes. Si els preus es mantenen alts tot l'any, les pèrdues podrien ser de desenes de milers de milions de dòlars. Com a resposta, algunes companyies ja han començat a deixar avions a terra: Air New Zealand, per exemple, ja ha cancel·lat uns 1.100 vols fins a principis de maig.

Tot plegat es converteix en una oportunitat per a determinades companyies. Amb les aerolínies del Golf fora de joc i altres suspenent els seus trajectes, els preus dels bitllets s'han disparat. British Airways, integrada al grup IAG, ja ha afegit vols addicionals cap a Singapur i Bangkok. Per la seva banda, l'alemanya Lufthansa ha registrat un salt del 60% en les reserves cap a l'Àsia durant el mes de març. És cert que la demanda de viatges aeris patirà a curt termini, especialment si l'escalada dels preus de l'energia acaba frenant el creixement econòmic global. Però, històricament, aquest sector ha tendit a recuperar-se amb rapidesa després de grans sotracs. Mentrestant, els rivals de les aerolínies del Golf aprofitaran amb ganes l'oportunitat de recuperar part dels seus clients.