Dijous l’ARA posava en portada: “L’expectativa d’un final ràpid de la guerra anima els mercats”. Efectivament, dimecres l’Íbex-35 havia pujat un 3,16% perquè s'havia escampat la convicció que la guerra acabaria aviat. Ara bé, dijous mateix l’índex perdia part dels guanys del dia anterior. És tant com dir que les borses –o sigui, els financers– no tenen les idees clares sobre com impactarà la guerra sobre l’economia. Des de la caiguda de la primera bomba, l’Íbex-35, igual que el Dow Jones nord-americà, només ha caigut un 5%. Perquè ens fem una idea del que fa la borsa quan comença una crisi de debò, a finals de 2007, i en poques setmanes, l’Íbex-35 va caure un 33%, i no va començar a recuperar-se fins set anys després.

El conflicte a l'Orient Mitjà no ha passat per alt en l'actualització de les previsions macroeconòmiques del Banc d'Espanya malgrat el poc marge de temps entre l'esclat de la guerra i l'elaboració d'un nou informe. L'ens supervisor reconeix que l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran i les ramificacions a la zona tindran un impacte en el creixement de l'economia espanyola, però sobretot en l'evolució dels preus. De fet, si el conflicte s'enquista la taxa d'inflació mitjana per a aquest 2026 es podria disparar fins al 5,9% per les disrupcions al mercat energètic global. Ara bé, l'organisme que presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá estima que el paquet de mesures fiscals del govern espanyol que aquest dijous va convalidar el Congrés ajudarà a "esmorteir" el xoc econòmic d'una guerra que per ara no sembla tenir aturador.

Enmig de la guerra a l'Orient Mitjà i el consegüent impacte sobre el mercat global del gas i el petroli, molts països han entrat en una cursa de fons per trobar qui els pot garantir el subministrament d'aquests combustibles fòssils, o assegurar-se que el vincle amb els seus principals proveïdors és robust. És el cas d'Espanya, que acaba d'anunciar el "reforç" de l'associació energètica amb Algèria, de qui depèn el subministrament de gas natural a l'Estat perquè n'és la primera font. A tall d'exemple, entre gener i desembre del 2025 el 34,5% del gas natural que va arribar a Espanya (128.504 GWh) va provenir del país africà, mentre que enguany el gas algerià ja suposa el 29,2% d'aquest combustible fòssil (19.243 GWh). De fet, aquest reforç es traduirà ni més ni menys que en una "ampliació" dels volums de gas que arriben a l'Estat provinents d'Algèria. El mateix va passar l'any 2022, quan la guerra a Ucraïna i les consegüents decisions d’Occident sobre els seus vincles amb Moscou, entre les quals començar a deslligar-se a llarg termini del gas rus, van ampliar la capacitat del gasoducte que connecta Espanya amb el país algerià: de 8.000 milions de metres cúbics a 10.000 milions.

El govern espanyol vol aprovar "com més aviat millor" un paquet de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà, i que ja s'està traduint en una pressió sobre els preus energètics, en particular sobre el dièsel i la gasolina. Tot i que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest dijous al matí que algunes mesures s'aprovaran ja en el consell de ministres de la setmana que ve, a la Moncloa hi regna la prudència. "Treballem perquè sigui com més aviat millor", indiquen fonts governamentals. I el mateix ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, s'hi ha referit públicament després d'una trobada amb els sindicats i les patronals per abordar, precisament, l'impacte econòmic del conflicte: "La prioritat és tancar un text, i no en puc avançar el dia de l'aprovació", ha dit Cuerpo en roda de premsa.

El gas natural que entra a l'Estat continua sent en gran part d'origen rus. Entre gener i juliol el gas natural liquat (GNL) provinent de Rússia ha suposat el 22,7% del combustible fòssil que s'ha importat, cosa que situa aquest país darrere d'Algèria, que continua sent el principal proveïdor de gas natural a l'Estat tot i la tensió viscuda el 2022 pel posicionament d'Espanya sobre el Sàhara: un 36,5% del que va arribar els primers set mesos de l'any prové del país africà, segons dades d'Enagás.

El govern espanyol manté la màxima de no precipitar-se a l'hora de retirar les mesures desplegades des de fa mesos per ajudar famílies i empreses a afrontar les conseqüències econòmiques derivades dels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que han donat ales a la crisi energètica i de preus. Ara bé, la normalització dels dos xocs econòmics, així com el retorn d'una política fiscal més restrictiva marcada per la reactivació de les regles fiscals, empeny l'executiu de Pedro Sánchez a moure fitxa.

Des que va començar la guerra a Ucraïna fa més de dos anys, l’arribada de gas natural d’origen rus a Europa ha anat disminuint de mica en mica. Això, però, que ara es pot llegir com una victòria (es depèn menys de Rússia), al principi va fer saltar totes les alarmes. El Vell Continent, en particular països com Alemanya, havia confiat gran part del seu mix energètic a Rússia i, per tant, la idea d'un cessament de les importacions de gas natural d'origen rus despertava fantasmes com el de talls elèctrics. Avui, passat el moment més greu d’aquella crisi energètica, apareix la pregunta de si el combustible fòssil que fa dos anys suposava més del 40% de les importacions al conjunt d'Europa (en el cas espanyol, un 9%) s’encamina cap a un paper marginal. De fet, la Comissió Europea ha adquirit el "compromís" de posar fi a la relació comercial gasista amb Rússia l'any 2027. "La solució seria incloure'l [el gas rus] a les sancions", ha arribat a dir la comissaria europea d'Energia, Kadri Simson, tot i que ràpidament assumia la falta d'unanimitat entre els líders europeus.

Temporal Glòria, volcà de la Palma, huracà Daniel. Són només alguns dels exemples dels fenòmens extrems que podem vincular al canvi climàtic acostant-nos cada vegada més, de manera perillosa a un punt de no retorn. Això és el que s’aborda a un llibre, que porta per títol "La fi de les estacions", i avui podem parlar amb un dels seus autors, el Juan Bordera.

Les butxaques de tots els consumidors tenen un nou maldecap: els rebuts de la llum s'encariran. ¿Quant? 11 punts d'IVA. Hem de multiplicar per 1,1 l'última factura pagada. A la pràctica: si el nostre últim rebut era de 50 euros i amb l'IVA en pagàvem 55, ara en pagaríem en total 60,50.

El 2023, Espanya ha salvat els mobles en termes macroeconòmics, sobretot si es compara amb alguns socis europeus com Alemanya i es té en compte la crisi energètica i de preus i la consegüent pujada dels tipus d'interès. El creixement de l'economia espanyola l'any passat va ser d'un 2,5%, segons ha anticipat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'un dels creixements més vigorosos d'entre les grans economies, sobretot després d'una recta final d'any que, tot i mostrar signes d'alentiment, ha estat molt millor del que s'esperava –entre octubre i desembre (quart trimestre) el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) va créixer un 0,6%, segons dades avançades també per l'INE que es confirmaran més endavant.

A mesura que les democràcies occidentals es polaritzen cada cop més, els votants de les zones rurals i les ciutats petites s’enfronten regularment als seus homòlegs dels centres urbans més grans. Tot i que no és un fenomen nou, i certament no és l’únic factor que afecta els patrons de votació, la fractura entre el medi rural i l’urbà és un motor important de les guerres culturals actuals. Aquesta dinàmica, que l’economista Andrés Rodríguez-Pose ha descrit de manera evocadora com la “venjança dels llocs que no importen”, indica que l’augment populista actual reflecteix de manera clara les disparitats geogràfiques.

Els grans avenços científics o tecnològics sempre han estat precedits per utopies. Els humans de l’Edat de Pedra no podien imaginar com seria la seva vida a l’Edat de Ferro. Abans de la Revolució Industrial, tothom hauria titllat de boig Eiffel per voler construir la seva famosa torre. Al segle XIX imaginar un fluid elèctric circulant arreu per tenir llum i tantes coses més hauria semblat una quimera. Arribar a la Lluna era un tema literari abans de l’any 1969. I així podríem continuar amb molts més exemples.

Bufen vents de popa a Naturgy. Després d'uns dies sent el focus d'atenció per la fallida reestructuració interna amb el nomenament d'un conseller delegat, l'energètica d'origen català torna a ocupar titulars per la seva xifra de negoci. La companyia ha obtingut un benefici net de 1.045 milions d'euros durant els sis primers mesos de l'any, cosa que gairebé duplica els resultats obtinguts durant el mateix període del 2022. En concret, es tracta d'un increment d'un 88%, segons ha comunicat Naturgy a través d'una nota publicada a la Comissió Nacional dels Mercats i Valors (CNMV) aquest dilluns. El resultat brut d'explotació (Ebitda) també augmenta fins als 2.849 milions d'euros, un 39% més respecte al primer semestre de l'any passat.

Un informe de l'Observatori de Marges Empresarials publicat aquest dilluns demostra el que ja fa temps que s'intuïa però que ara coneixem amb totes les dades disponibles: les grans empreses energètiques han disparat els seus marges de beneficis els últims dos anys a causa de la pujada de preus i la inflació provocada per la invasió russa d'Ucraïna. Les dades deixen clar que aquest sector, on hi ha les elèctriques, les gasistes i les petrolieres, no ha hagut de fer res per beneficiar-se d'aquest efecte: no ha estat una qüestió provocada per una innovació tecnològica o un funcionament del mercat especialment eficient, sinó simplement producte de la geopolítica mundial.

Les mesures d'intervenció al mercat elèctric de la Unió Europea hauran tingut amb prou feines un any de vida. La Comissió Europea considera que no hi ha cap "evidència" que justifiqui l'allargament de les restriccions temporals i creu que no és convenient mantenir-les més enllà del 30 de juny. "Les condicions en el subministrament i els preus de l'electricitat a la Unió Europea actualment no proporcionen cap evidència que l'ajornament de cadascuna de les mesures [d'intervenció al mercat elèctric] siguin convenients", remarca l'escrit de l'executiu comunitari.

Des de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

"El més trist de tot és que, malgrat les sancions, el gasoil rus continua estant al mercat. I continua estant al mercat europeu i espanyol. Espero que les autoritats siguin molt fermes pel que fa a mantenir les actuals sancions als productes russos". Aquestes paraules del conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, durant la presentació, aquest dijous, dels resultats de la companyia del primer trimestre de l'any, han aixecat les alertes al govern espanyol i, en particular, al ministeri de Transició Ecològica. La titular de la cartera, Teresa Ribera, ha contestat aquest divendres que l'executiu agafa el "compromís" d'investigar la possible entrada de combustible rus a Espanya.

L'esclat de la guerra a Ucraïna i les consegüents sancions a Rússia van abocar a castigar el règim de Putin reduint (i tancant en alguns països) el subministrament de gas natural a Europa. Una situació que ha posat entre les cordes al Vell Continent i ha mostrat les vulnerabilitats a què té quan hi ha una disrupció que afecta el comerç internacional d'un producte com el gas natural.

La guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que se n'ha derivat han evidenciat les carències de la Unió Europea i les seves dependències, sobretot pel que fa als combustibles fòssils que arriben de Rússia. Així, tot i que el govern espanyol ja va proposar comprar gas de manera conjunta abans de l'inici del conflicte, a finals del 2021, els Vint-i-set de bon principi no ho van rebre amb gaire entusiasme. No va ser fins a l'inici del conflicte i quan els preus del gas van començar a pujar de forma desorbitada que alguns socis europeus van començar a veure el plantejament de Madrid amb bons ulls.

"Estem molt millor que fa un any". "És força poc rigorós basar els preus d'avui amb el que pot passar la resta de l'any". "Encara hem d'estar alerta". Són alguns dels missatges que la setmana passada van verbalitzar alguns dels presidents de les principals energètiques d'Espanya en el marc del cicle Wake Up Spain 2023. Més d'un any després de l'esclat de la guerra a Ucraïna, la situació dels preus de l'energia i en particular del gas és força diferent de la viscuda el 2022, quan es van batre tots els rècords. De fet, el mercat de futurs de referència europeu (TTF) per al gas ha baixat i el combustible fòssil ronda els 40 euros MWh, un preu que dista molt dels pics registrats l'any passat: més de 300 euros MWh.