Sánchez tira endavant el decret anticrisi amb el sí de Junts i l'abstenció del PP

MadridLes rebaixes fiscals del decret anticrisi han rebut l'aval del Congrés. El govern de Pedro Sánchez, que ja tenia garantida l'aprovació amb el sí de Junts, només ha obtingut el vot en contra de Vox. El PP, que ja no era determinant, finalment s'ha abstingut. Ara bé, els d'Alberto Núñez Feijóo han deixat la porta oberta a un vot a favor fins a l'últim moment condicionat a un gir d'última hora per part del govern espanyol, que no s'ha produït. El PP exigia el compromís de deflactar l'IRPF. En el debat parlamentari d'aquest dijous, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha defensat que ara per ara el decret ja és "contundent" i "el més ambiciós" que s'ha plantejat en tota la legislatura. En canvi, per al PP el paquet de mesures que va aprovar divendres passat el consell de ministres és encara "insuficient". Tanmateix, no hi han votat en contra perquè "recull part de la seva proposta de baixades d'impostos".

"Ens han copiat", ha subratllat el vicesecretari d'hisenda popular, Juan Bravo, que ha insistit en la necessitat "d'adequar la tarifa de l'IRPF" perquè "les famílies no perdin poder adquisitiu" per l'efecte de la inflació. Per part dels juntaires, el diputat Josep Maria Cruset també ha tret pit que "la columna vertebral" del decret "són les propostes de Junts". Tot i el vot a favor, els de Carles Puigdemont s'han volgut distanciar del govern espanyol i de la "misèria que estan portant a casa de la gent" amb altres de les seves polítiques. "Això anirà a pitjor i no hi haurà propaganda que els salvi", ha advertit Cruset, que ha criticat que l'esquerra els "assenyali" i "insulti" per oposar-se a altres mesures, com la pròrroga dels contractes de lloguer que inclou el segon decret aprovat divendres passat i que encara no ha arribat al Congrés.

Les formacions que pressionen per a l'aprovació de les mesures d'habitatge són les mateixes que han retret la "manca d'ambició" del primer decret. De fet, el diputat de Podem Javier Sánchez Serna ha exigit al PSOE que, si decau la pròrroga de lloguers pel no de la dreta, la "tornin a aprovar mes a mes". Els liles ho han posat com a condició per "continuar negociant futurs reials decrets". En aquest s'han abstingut. La diputada d'ERC Inés Granollers també ha llançat una advertència contra les "pressions" de Junts i ha pronosticat que "caldrà treballar en un altre" decret perquè el de rebaixes fiscals "fa curt". El diputat Oskar Matute, d'EH Bildu, ha lamentat que el fet que siguin rebaixes "indiscriminades" beneficiarà més els més rics, i ha denunciat que no es posi un topall als beneficis extraordinaris de les energètiques.

Cuerpo ha reivindicat que es tracta d'un decret "coherent", si bé ha admès que si el conflicte "es manté en el temps" serà "potencialment el major xoc de subministrament de la història" i caldrà "anar adaptant la resposta", la qual cosa podria implicar mesures addicionals. Malgrat no haver acceptat la condició que posava el PP per votar-hi a favor, Cuerpo ha subratllat que el decret s'ha elaborat a través del diàleg amb partits, agents socials i experts i "ha comptat amb les seves aportacions". Fonts del PSOE han recriminat al PP i Vox que, tanmateix, no hi hagin votat a favor. "Queda demostrat que el patriotisme de la dreta dona per a poc".

El càlcul de Funcas

El decret suposa uns 5.000 milions d'euros entre ajudes i incentius fiscals i, entre les mesures aprovades, destaca la rebaixa fiscal sobre l'IVA (passa del 21% al 10%) i l'impost especial (IEH) que s'aplica a la gasolina i el gasoil. Durant els tres mesos de vigència de la mesura (fins al juny del 2026), Funcas ha calculat que tindrà un cost recaptatori de 1.055,6 milions d'euros, segons una anàlisi publicada aquest dijous per part del centre d'estudis. El gruix és per la rebaixa de l'IVA. L'estalvi mitjà de les llars serà de 90 euros durant els tres mesos que estigui en funcionament. En tot cas, no afectarà tothom per igual. L'organisme torna a alertar que aquest tipus de mesures són "regressives". "Com més nivell de renda, més estalvi fiscal", destaca, i reconeix que la mesura pot ser "efectiva" en zones rurals on hi ha poc transport públic, informa Núria Rius Montaner.