Economia 08/03/2022

Brussel·les trenca un tabú i obre la porta a desvincular el preu del gas i de la llum

La Comissió proposa gravar els beneficis 'caiguts del cel' de les elèctriques per compensar l'encariment de la factura

4 min
Instal·lacions del gasoducte Iamal-Europa a Bielorússia, en una imatge d'arxiu.

Brussel·lesPla de xoc contra l'escalada imparable dels preus de l'electricitat agreujada per l'atac de Rússia a Ucraïna . La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts un pla que inclou un ampli ventall de mesures amb l'objectiu últim de reduir al màxim la dependència europea dels combustibles fòssils que provenen de Rússia, que són el principal motiu pel qual aquesta setmana els ciutadans estan pagant la llum al preu més car de la història. Com a mesura que afecta més directament les butxaques de la majoria, Brussel·les s'obre per primera vegada a acceptar que els governs puguin intervenir en el preu de la llum fixant un límit "temporal" que permeti deslligar el rebut final del cost del gas. L'executiu comunitari, però, ha de concretar els detalls d'aquesta via i es compromet a fer-ho en "les pròximes setmanes".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Per respondre a l'emergència actual, la Comissió estudiarà totes les opcions possibles en mesures d'emergència per limitar l'efecte contagi del cost del gas al preu de l'electricitat, com ara límits de preu temporals -diu el comunicat de Brussel·les, que afegeix-: Consultarem tots els actors involucrats i proposarem opcions en les pròximes setmanes". A l'espera d'aquests detalls, Brussel·les recorda als governs que ja poden fixar límits de preu per a les llars vulnerables i les microempreses segons la regulació actual, però també va més enllà i posa sobre la taula un seguit d'esquemes de suport econòmic directe als sectors més afectats.

Així, preveu la possibilitat que els governs puguin gravar els guanys extraordinaris de les elèctriques, els anomenats "beneficis caiguts del cel", per finançar mesures d'emergència com ara ajudes d'estat a les empreses que requereixen un alt consum elèctric per mantenir la seva activitat i que es veuen especialment perjudicades. Per això, Brussel·les també flexibilitzarà al màxim el marc que controla les ajudes d'estat, que, de fet, ja s'ha utilitzat en la resposta a la crisi econòmica provocada per la pandèmia. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, recorda la Comissió, gravar els beneficis caiguts del cel permetria aconseguir fins a 200.000 milions d'euros addicionals aquest any per compensar les factures energètiques més altes. Aquests impostos, però, no podrien ser retroactius. Espanya va liderar aquestes demandes a Brussel·les ja abans que Rússia comencés l'atac , però la Comissió s'hi havia mostrat escèptica.

Deixar de dependre del gas rus

Totes aquestes són les mesures que afecten més directament la factura de tots els consumidors o empreses, però globalment la UE està adoptant un canvi de política energètica a marxes forçades que té molt a veure amb la situació geopolítica. Rússia proveeix el 40% del gas que consumeix Europa, el 46% del carbó i el 27% del petroli; només en comprar petroli rus, la UE gasta 260 milions d'euros al dia. En un context de sancions econòmiques que pretenen ofegar l'economia russa, continuar pagant quantitats desorbitades al Kremlin (a través de Gazprom) pel gas desvirtua les sancions i manté Europa amb les mans lligades. Per això, Brussel·les es proposa reduir al màxim i al més ràpidament possible la dependència del gas rus, fins a dos terços aquest any i fins a ser-ne completament independent el 2030.

"Hem d'independitzar-nos del petroli, el carbó i el gas russos. Simplement, no podem confiar en un proveïdor que ens amenaci explícitament. Hem d'actuar ara i mitigar l'impacte de l'augment dels preus de l'energia, diversificar el nostre subministrament de gas per a l'hivern vinent i accelerar la transició energètica neta. Com més ràpid passem a les renovables i l'hidrogen, combinat amb més eficiència energètica, més ràpid serem realment independents i dominarem el nostre sistema energètic", ha dit en un comunicat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que en parlarà a finals d'aquesta setmana a la cimera de líders europeus a França.

Com a primeres mesures que actuarien a tall d'escut en crisis com l'actual o en cas que Putin tanqui l'aixeta –com ha amenaçat reiteradament–, Brussel·les proposa que per llei cada 1 d'octubre l'emmagatzematge de gas hagi d'estar a un 90% de la capacitat, i no al 30% amb què es va entrar a l'hivern aquest any. En aquest sentit, la Comissió investiga des de fa mesos Gazprom, la companyia russa parcialment pública que subministra el gas a Europa i que va deixar les seves reserves europees per sota del 20% aquest any de manera "inusual", segons el document de la Comissió. Per això, també es proposa decretar les infraestructures d'emmagatzematge de gas com a "crítiques" per poder actuar contra propietaris no europeus que suposin un "risc per a la seguretat" de subministrament.

Per fer-ho, aposta per la diversificació de fonts energètiques, amb proveïdors com Qatar, l'Azerbaidjan o Noruega , però també per altres mètodes com ara el gas liquat. El pla també passa per accelerar al màxim la transició ecològica, amb què Europa s'ha compromès a ser un continent lliure d'emissions el 2050. Es privilegiarà la inversió en renovables, però també en infraestructures d'emmagatzematge clau i en països especialment mal connectats a la xarxa elèctrica europea, com Espanya, Portugal, Itàlia o Grècia. També s'invertirà més en eficiència energètica i en fonts d'energia com l'hidrogen o el biometà.

stats