Llogar un pis continua sent un infern (com també comprar-lo, sens dubte). Ho sap tothom i és profecia, que diria el poeta. Els intents de frenar els preus estan començant a funcionar, però a mitges. I amb disfuncions. És més que probable que sense topalls i zones tensionades fos pitjor. Però la millora és lleugera i presenta contradiccions. Avui n'expliquem una que fins ara ha passat desapercebuda, per poc evident, i que mostra la complexitat de la situació a l'hora de fer que els preus efectivament baixin o, si més no, no pugin.

"Volen fer negoci i voldrien que tot fos discret. Però jo penso que la resta de ciutadans han de saber què està passant aquí". El Josep Torrent, de 49 anys, s’ha convertit en el primer veí del ja mític edifici de l’Eixample, la Casa Orsola, que té data de desnonament. Aquest professor de matemàtiques fa 22 anys que viu al bloc i mai havia participat en l’activisme per un habitatge digne. Però ara li ha "tocat". "Prefereixo no pensar-hi, no imaginar-m'ho. Però, si venen, el 31 de gener em trobaran a casa meva sense oposar resistència, però amb el suport d'entitats, les veïnes i el sindicat", assegura. La seva serà, doncs, la primera expulsió per la força després de tres anys de lluita veïnal en aquest bloc. El Josep serà el primer desnonat però no pas el primer que marxa. Abans que ell, assegura, molts veïns han marxat a contracor perquè no els han renovat el lloguer i no s'han vist amb cor de lluitar: són les anomenades expulsions invisibles.

El clam pel dret a l'habitatge no havia aconseguit fins ara mobilitzar tanta gent a Catalunya. Desenes de milers de persones –22.000 segons la Guàrdia Urbana i 170.000 segons el Sindicat de Llogateres– d'arreu del territori, organitzades en més de 30 columnes de tot el país, s'han trobat a la plaça Universitat de Barcelona a les cinc de la tarda d'aquest dissabte i han seguit caminant fins a la plaça de Sants sota el lema "S'ha acabat!", entre càntics de "No s'entén: gent sense cases i cases sense gent" o "Ja s'acosta la vaga de lloguers". Ha sigut "la manifestació més multitudinària pel dret a l'habitatge de la història recent del país, més de 170.000 persones, digui el que digui la Guàrdia Urbana", han assegurat des del Sindicat de Llogateres, organitzadors de la mobilització.

Què li queda a la gent al final, quan la vida es fa impossible? Engegar-ho tot a rodar i prendre’s la justícia pel seu compte. No pagar impostos, no pagar el lloguer. Sortir del carril legal. Anar a la seva, encara que això sigui una mena de suïcidi social, una rebequeria perillosa i sense sortida que tard o d’hora et pot enviar a la marginalitat. No és gens recomanable com a solució individual. I com a protesta col·lectiva? A vegades ha passat.

Al bloc número 22 del carrer General Lacy de Madrid, al barri d'Arganzuela i a tocar de l'estació de trens de Puerta de Atocha - Almudena Grandes, un grup de veïns han preparat pancartes com les que tenen penjades a la façana de l'edifici: "No marxarem", "Ens quedem", diuen. La intenció és portar-les a la manifestació que més d'una trentena de col·lectius, entre els quals el Sindicat de Llogateres, han convocat per a aquest diumenge a la capital espanyola sota el lema "S'ha acabat. Abaixem els lloguers". "Crec que serà un punt d'inflexió", reflexiona el Santiago, un dels llogaters del bloc, que rep l'ARA a casa seva. Ell i altres veïns de l'edifici han quedat per sortir plegats cap a la marxa que arrencarà al centre de la ciutat.

Junts va votar contra la regulació dels lloguers de temporada. Ho va fer a última hora, perquè havia anunciat que s'abstindria en la votació, i ho va fer al costat del PP i de Vox. Es tractava de canviar la Llei d’Arrendaments Urbans, a partir d’una proposta que ha pensat el Sindicat de Llogateres i havia presentat Sumar. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va justificar el vot en contra argumentant invasió de competències de la Generalitat i dient que regular els lloguers és ineficaç per abaixar els preus. Però aquest vot en contra ha fet molt de soroll. Molt. Per començar, el va provocar una protesta del Sindicat de Llogateres a la porta de la seu de Junts amb crits com ara  “Míriam Nogueras desnona llogateres” o “PP, Convergència, no hi ha diferència”. Això, al carrer. Al Congrés, Gabriel Rufián, sempre interessat en remarcar que abans que res Esquerra Republicana és d’esquerres, va fer la frase del dia: “Doncs hi ha un fantasma que recorre aquest hemicicle. És el fantasma de la dreta i la ultradreta, un bloc nou que s’està conformant. PP, Vox i Junts”.

El govern espanyol mourà fitxa en els pròxims mesos per intentar frenar el frau amb els lloguers de temporada, un dels forats que no va tapar la llei estatal d'habitatge. L'any previ a la seva entrada en vigor, aquesta modalitat contractual va créixer un 17% a Barcelona, i va arribar a suposar el 40% dels anuncis en un dels seus barris més gentrificats, el de la Barceloneta. Alguns propietaris utilitzen aquesta via per evitar les limitacions que tindrien si optessin per fer un contracte d'arrendament d'habitatge habitual i, d'aquesta manera, treure'n un rendiment econòmic superior. "És un fenomen que està tensant el lloguer residencial i que provoca un increment de preus, igual que passa amb els allotjaments turístics", ha constatat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, en la presentació de les conclusions del grup de treball que es va posar en marxa fa mig any per abordar aquest tipus de lloguer, tal com preveia la llei esmentada.

Hi ha un famós cartell del Servei de Propaganda de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil amb el lema "Feu tancs!" El va dibuixar Martí Bas. A sota, reblava: "Són els vehicles de la victòria". La indústria de guerra, per cert pilotada per l'aleshores conseller Josep Tarradellas, home fort del govern Companys, va mobilitzar moltes antigues fàbriques requisades. A l'emergència de la guerra s'hi va respondre amb una acció pública contundent, amb implicació privada forçada (i polèmica, esclar). En tot cas, es va actuar amb decisió. Ja aleshores, Tarradellas va demostrar ser un polític de raça amb esperit de servei i pragmàtic. Com es troba a faltar aquesta tipologia de polític!

L'agost passat el Govern ja va declarar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat, cosa que permet regular el preu del lloguer i limitar-lo. Ara el departament de Territori ha iniciat els tràmits per ampliar la llista afegint-n'hi 131 més, fins als 271 municipis, on viuen més de set milions de persones, el 90% de la població de Catalunya.

El 16 de març van entrar en vigor els topalls dels preus dels contractes de lloguer d’habitatge habitual als 140 municipis declarats de mercat residencial tensionat a Catalunya. Malgrat que els llogaters han aplaudit que per fi es posi fre als preus dels seus lloguers i així s’eviti, sobretot, que els puguin apujar els lloguers a la renovació dels seus contractes, són molts els detractors que segueixen defensant que el mercat no s’ha d’intervenir, i que auguren una caiguda de l’oferta. És evident que amb les polítiques d’habitatge dutes a terme fins ara no s’ha aconseguit destensionar el mercat ni augmentar l’oferta d’habitatge. A més, hem vist que és un mercat que, havent estat lliure tots aquests anys, no ha aconseguit equilibrar-se per si mateix, com també s’ha vist a tots els països europeus que estan imposant aquest tipus de mesures. Ara bé, està clar que els topalls de preus no són un remei miraculós que solucionarà en tres anys –és el límit inicial de temps de les mesures implantades– el que no s’ha solucionat en dècades. I el que encara està més clar és que no es poden buscar solucions senzilles a problemes complexos. 

El ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana per fi ha fet públic el Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer d’Habitatge, que es pot consultar a l’enllaç https://serpavi.mivau.gob.es/. Ara s’obre un període de deu dies en què es poden presentar al·legacions i esmenes abans de la seva publicació al BOE, que s’ha anunciat per al 13 de març.

Era l'octubre del 2020 quan l'aleshores govern de coalició de PSOE i Unides Podem anunciava que volia “regular la contenció de les rendes del lloguer en el marc d'una llei d'habitatge” a l'Estat. Des d'aquell anunci han passat més de tres anys i si bé és cert que la llei d'habitatge ha vist la llum, l'eina perquè les comunitats autònomes puguin controlar els lloguers en aquelles zones “tensionades”, és a dir, on els preus estan més disparats, encara no s'ha materialitzat.

El ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) es nega a donar llum verda a l’aplicació dels topalls dels preus dels lloguers als 140 municipis de Catalunya que la Generalitat ha declarat com a zones de mercat residencial tensionat. Un cop més, la polèmica llei pel dret a l’habitatge digne és notícia. Un cop finalitzat el període d’exposició pública de la memòria que justifica la declaració de zones de mercat residencial tensionat, la Generalitat de Catalunya pensava començar a aplicar els límits als preus dels lloguers que regula la llei. Però després de la reunió que va tenir lloc dimecres passat entre la ministra i la consellera de Territori, va quedar clar que l'aplicació va per llarg.

Catalunya és la comunitat que més s’ha afanyat a posar la maquinària en marxa per poder aplicar la llei d’habitatge estatal i, en particular, aquelles eines de la norma que permeten regular els preus del lloguer. La setmana passada la consellera de Territori, Ester Capella, anunciava que havien finalitzat el procediment per poder definir 140 zones com a tensades i controlar-ne els preus. Sis dies després, el Govern ha enviat la documentació al ministeri de Transports, un cop s'ha publicat al DOGC, perquè les avali, segons ha informat la conselleria aquest dimarts. Així, comença el compte enrere. Fa una setmana, Capella obria la porta perquè es resolgués ja aquest mes d'agost: "Hauria de poder-se aplicar", defensava en roda de premsa, però des de Transports ho refreden molt i argumenten que és una feina "molt tècnica".

Setge a la proliferació dels pisos de temporada i al mal ús que en fan alguns propietaris. La consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat des del Parlament que el Govern tirarà endavant una nova llei catalana per regular, precisament, els lloguers d'aquest tipus. "L'objectiu és fer ús de totes les eines que tinguem a l’abast per evitar que l'ús turístic produeixi tensions de preus i no permeti garantir oferta de lloguer a la població resident", ha sentenciat la titular d'Habitatge durant la comissió de territori d'aquest dimecres.

“La major part de la població no té problemes per pagar el lloguer” segur que no deu estar entre les millors frases de la vida política de Meritxell Batet, i ella mateixa es va disculpar minuts més tard a Twitter d’aquestes paraules dites a SER Catalunya. Perquè una cosa és que la gent acabi pagant el rebut del lloguer a final de mes (la majoria de la gent paga, sí, ves quin remei) i una altra cosa són els equilibris pressupostaris que han de fer i la minva de renda disponible després d’haver pagat el rebut del pis.

Pedro Sánchez ha deixat en una mena de llimbs la contenció de les rendes de lloguer. El nou decret de mesures anticrisi que s'ha de publicar en les pròximes hores, abans del 30 de juny, suprimeix la pròrroga de sis mesos que els inquilins podien sol·licitar als propietaris en cas que s'arribés a la data de finalització del contracte. Es tractava d'un cert marge abans no s'apliqués la llei d'habitatge estatal, que vol frenar les pujades abusives de preus. Però Catalunya és un cas particular. No només perquè fa anys que ha estat pionera en aquest àmbit, sinó també perquè ha estat la primera comunitat que ha enumerat els municipis que vol declarar zones tensades i on, per tant, s'evitaran augments disparats del lloguer.

Del 7 al 9 de juny es va celebrar a Barcelona l'ISHF (International Social Housing Festival), amb 2.000 participats procedents d’Europa i d’Amèrica, tots experts i expertes favorables a les polítiques públiques d’habitatge. Va ser l'ocasió per compartir i comparar les directrius polítiques actuals de països i ciutats, per exposar els reptes que cal afrontar i, també, perquè el model de Barcelona rebés molts elogis dels participats internacionals en conferències i debats.

Després de la convocatòria electoral de Pedro Sánchez per al 23 de juliol, podem preguntar-nos: ¿què passarà amb la llei d'habitatge? Posem-nos en el cas que la tan esperada llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a un habitatge digne es manté en vigor. Seguiria havent-hi interrogants: ¿què passaria amb els lloguers? ¿Podríem llogar el nostre habitatge al preu que volguéssim o hauríem d’aplicar les limitacions que marca la llei?

El tramvia per la Diagonal és la infraestructura que més debat polític ha generat a Barcelona. Fins al punt que el partit d'Ada Colau, tot i que ja el portava al programa el 2015, no va trobar aliats per començar l'enllaç fins al seu segon mandat. Ara, amb les obres ja en marxa entre les Glòries i Verdaguer (la previsió és que aquest tram estigui enllestit el març de l'any que ve), l'obra continua generant debat, i alcaldables com Xavier Trias (Junts) es presenten a les eleccions defensant no fer el tram següent, el que ha de completar la connexió fins a Francesc Macià. Segons l'enquesta de l'ARA, només un 21,8% dels barcelonins diuen que estan molt en desacord amb el projecte. La meitat (50,2%) es declaren molt a favor de culminar l'obra i hi ha quasi un quart de la població (23,3%) que declara indiferència sobre la connexió.