"El conflicte a l'Orient Mitjà posarà a prova la resiliència de l'economia mundial". Ras i curt. El nou informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) refà les seves previsions de creixement tenint en compte l'impacte de la guerra iniciada a l'Iran. Segons les dades de l'entitat, l'eurozona serà una de les principals afectades: si bé al desembre es preveia un creixement de l'1,2%, les noves projeccions apunten ara a un de més moderat, del 0,8%, quatre dècimes menys. L'economia espanyola, però, resistiria prou bé l'impacte, que només passaria a elevar-se en un 2,1%, si bé en l'informe del desembre es preveia que ho fes un 2,2% (-0,1). També es redueix la perspectiva a Espanya per a l'any 2027, que disminueix d'un creixement de l'1,8% a un de l'1,7%. Aquestes dades mostren un decreixement respecte al 2025, quan l'economia de l'Estat va créixer un 2,8%.

Catalunya va créixer l'any passat el 2,7%, una dècima menys que la mitjana espanyola, però dues per sobre del que va preveure el govern català (2,5%) l'octubre passat, segons les dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat). Aquesta evolució, molt impulsada per la construcció en el quart trimestre, millora les previsions, però suposa un important alentiment respecte del 3,6% del 2024, una tendència que continuarà el 2026 amb el 2,1%, segons les estimacions de l'executiu català. En tot cas, el creixement de l'any passat continua situant-se molt per damunt de la mitjana de la Unió Europea (UE), que va ser de l'1,6%, i dels principals països comunitaris Alemanya (0,3%), França (0,9%) o Itàlia (0,7%), segons les dades d’Eurostat.

El creixement de l'economia catalana s'aguanta en dos pilars fonamentals: el consum de les famílies i, especialment, la inversió. El producte interior brut (PIB) va registrar una alça del 2,4% anual el tercer trimestre, després d'experimentar un increment del 0,8% respecte del període abril-juny, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L’augment del PIB "s’explica principalment per l’evolució de la demanda interna, amb un creixement del 3,7%, degut bàsicament a l’increment de la formació bruta de capital –inversió– (6,9%) i del consum de les llars (3,5%)", detalla aquest organisme, que confirma l'estimació feta a principis de novembre.

La pandèmia va impactar de ple en el turisme, que va reduir la seva activitat a zero, però un cop passada la crisi el va disparar fins a xifres mai vistes a Espanya. Fa anys que les empreses del sector, com els hotels i les aerolínies, aporten cada cop més al PIB estatal. Tot i que la tendència es manté, sembla que el vent de cua comença a debilitar-se, amb la nova realitat als Estats Units com la principal amenaça.

Un creixement lleugerament inferior. La conselleria d'Economia preveu que el producte interior brut (PIB) català augmentarà aquest any el 2,6%, una dècima menys del que estimava l'octubre passat, però molt per sobre del ritme d'alces en l'àmbit de la Unió Europea (UE). Aquestes previsions, que suposen un alentiment d'un punt respecte al 2024, quan l'alça va ser del 3,6% i el PIB va superar els 300.000 milions d'euros per primera vegada, estan incloses en l'escenari macroeconòmic de Catalunya 2025-2026, que s'han publicat aquest dijous. Per a l'any que ve, la previsió és del 2% i es calcula que en els dos anys es crearan uns 100.000 llocs de treball i que la taxa d'atur baixarà del 8,9% de la població activa el 2024 al 8,5% aquest any, i al 8,4% el que ve.

En els tres primers mesos de govern de Donald Trump, l'economia nord-americana ja ha començat a donar senyals de debilitat. Les dades oficials indiquen que en el primer trimestre del 2025 el PIB s'ha contret un 0,3% interanual, un creixement negatiu que no es veia des de la pandèmia. Els motius són diversos, però els analistes coincideixen que les polítiques erràtiques de Trump, sobretot la guerra aranzelària, estan començant a impactar no només en els resultats de les empreses sinó en els patrons de consum. I això que aquestes dades encara no recullen l'efecte de l'anomenat "dia de l'alliberament", que va ser el 2 d'abril i va provocar un terratrèmol a la borsa de tal magnitud que va obligar el president nord-americà a fer marxa enrere i decretar una treva de 90 dies en els aranzels que volia imposar a tot el món, excepte per a la Xina.

Aquest 2023 Espanya haurà salvat els mobles en termes macroeconòmics, sobretot si es compara amb alguns socis europeus com Alemanya (preveu créixer un tímid 0,6% aquest 2023) i es té en compte la crisi energètica i de preus i la consegüent pujada dels tipus d'interès. El creixement de l'economia espanyola serà un dels més vigorosos d'entre les grans economies, sobretot després d'una recta final d'any que, tot i mostrar signes de "debilitament", serà molt millor de la prevista –el Banc d'Espanya apunta ara que el PIB creixerà un 0,3% entre octubre i novembre, és a dir, el mateix que el tercer trimestre gràcies a la bona marxa de l'activitat empresarial i l'evolució favorable del mercat laboral–.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no anava mal encaminat quan fa un mes, durant el seu balanç de final d'any, assegurava que l'economia espanyola creixeria per sobre del 5% el 2022. El vaticini era arriscat. D'una banda, perquè la majoria dels organismes supervisors, des del Banc d'Espanya fins al Fons Monetari Internacional, estimaven un creixement de l'economia espanyola d'entre un 4% i un 5%. De l'altra, perquè es deixava enrere un any marcat per la guerra a Ucraïna, una crisi energètica i de preus gairebé sense precedents, la ressaca dels colls d'ampolla a les cadenes de subministraments i una política monetària global marcada per agressives pujades dels tipus d'interès.

L'economia espanyola va créixer un 1,1% el segon trimestre de l'any, segons ha avançat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Una dada que s'atribueix en bona part a l'activitat turística, però també al consum de les famílies.

La decisió política de mantenir l’estratègia del covid zero desaccelera l’economia de la Xina. Els bloquejos continuats de ciutats i els llargs confinaments afecten les cadenes de producció i la logística i tensionen el comerç mundial. Tot i que els indicadors econòmics del maig han millorat lleugerament, la recuperació econòmica continuarà sent fràgil fins que desaparegui l’amenaça de restriccions i paralitzacions parcials de l’activitat provocades per la lluita contra els brots d’òmicron.

Gairebé dos mesos després de publicar les previsions macroeconòmiques per als pròxims 3 anys (2022, 2023 i 2024), el Banc d'Espanya (BdE) anunciava que les revisaria a la baixa. La durada de la guerra a Ucraïna, la pressió inflacionista i, en particular, l'augment de la inflació subjacent –l'augment de preus sense tenir en compte l'energia i els aliments–, així com un creixement de l'economia el primer trimestre més tímid del previst, han portat l'organisme supervisor a dibuixar un rebot del PIB d'un 4,1% per a aquest 2022 (0,4 punts percentuals menys que a l'abril, quan va preveure un creixement del 4,5%). D'aquesta manera, la projecció del BdE s'alinea amb la de l'OCDE (4,1%) o la de la Comissió Europea (4%) i és un pèl més pessimista que la del govern espanyol i l'Airef (4,3%).