L'economia dels EUA es contrau en el primer trimestre de l'administració Trump
El PIB estatunidenc cau un 0,3% interanual en els tres primers mesos de l'any
WashingtonEls primers cent dies de Donald Trump a la Casa Blanca s'han traduït en una contracció de l'economia estatunidenca. Els fantasmes de la recessió pregonats per J.P. Morgan i altres companyies davant la guerra comercial del president estatunidenc han reaparegut en el balanç trimestral del PIB del país, que durant el primer trimestre del 2025 va caure un 0,3% internanual. Les dades són provisionals i han estat publicades aquest dimecres per l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del departament de Comerç. Trump, com ja va fer amb l'escalada dels preus dels ous durant el febrer, ha culpat dels mals resultats el seu predecessor Joe Biden.
"Aquesta és la borsa de Biden, no la de Trump. Jo no vaig assumir el càrrec fins al 20 de gener. Els aranzels començaran a tenir efecte aviat, i les empreses estan començant a traslladar-se als EUA en xifres rècord. El nostre país prosperarà, però ens hem de desfer del “llast” de Biden. Això trigarà una mica, no té res a veure amb els aranzels, només que ell ens va deixar amb males xifres, però quan comenci el boom, serà com cap altre. Sigueu pacients!", escrivia aquest matí en un post a Truth Social. Per si no fos suficient, durant la reunió de gabinet Trump també ha dit als periodistes que fins i tot, si torna a haver-hi un mal resultat del PIB, serà culpa també de Biden. "Es podria dir fins i tot que el pròxim trimestre serà cosa de Biden, també...", ha comentat.
Segons les dades publicades hi ha diversos factors que han causat la forta caiguda, i un dels motius són els aranzels. Les exportacions netes, la diferència entre el que els Estats Units importa i exporta, han restat quasi 5 punts percentuals al PIB general. Es tracta de la major caiguda trimestral de les exportacions netes des del 1947. Paral·lelament, la despesa per part dels consumidors només ha crescut un 1,8%. Queda molt per sota del nivell dels sis mesos anteriors. A més, la despesa federal també ha disminuït a causa de les retallades del departament d'Eficiència Governamental liderat per Elon Musk i que se suposava que havia de posar fi al suposat malbaratament de fons públics.
Els resultats macroeconòmics d'aquest dimecres qüestionen encara més la gestió econòmica del president estatunidenc, que ha convertit els aranzels en la pedra angular del seu pla per tornar a fer ric el país. Trump n'està tan convençut que fins i tot dimarts a la nit, durant el seu discurs dels cent dies a Michigan, es va permetre vantar-se que sabia més d'economia que el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. "Tinc una persona de la Reserva Federal que realment no està fent una bona feina. Se suposa que no has de criticar la Reserva Federal, se suposa que has de deixar-los fer la seva feina, però jo sé molt més sobre els tipus d’interès que ell”, deia el mandatari dimarts a la nit.
La Fed ha matingut els tipus d'interès congelats des que Trump ha arribat al poder davant la imprevisibilitat de la seva política econòmica. Així mateix, malgrat que el mes de març la inflació anual es va desaccelerar, els economistes preveuen que els aranzels eventualment es traduiran en un augment dels preus. Alguns analistes també han alertat sobre el debilitament del dòlar arran de les mesures proteccionistes.
Per molt que Trump negui l'impacte negatiu dels seus aranzels i defensi que el país viurà un "boom" econòmic, les mesures de les últimes setmanes van en direcció contrària. El magnat ja ha aplicat una treva comercial –parcial– a tot el món, ha rebaixat el to amb la Xina, i dimarts mateix aprovava mesures pal·liatives per a la indústria automobilística estatunidenca. L'endemà que entressin en vigor les taxes a les importacions de vehicles el gegant Stellantis acomiadava temporalment 900 treballadors a Detroit. Així mateix, General Motors va retirar aquest dimarts la seva previsió de beneficis per al 2025, citant els aranzels als cotxes.
El refredament del PIB arriba enmig de la incertesa que Trump ha provocat en l'economia des que va començar la seva guerra comercial. Abans dels aranzels recíprocs i els impostos del 145% a la Xina, el president ja havia començat a desestabilitzar les borses amb la finalització del lliure comerç amb els seus veïns: Mèxic i el Canadà. El mes de febrer va estar marcat per les amenaces d'imposar impostos del 25% a totes les importacions mexicanes i canadenques i pels constants girs de guió sobre la mesura. Aleshores les borses també van viure diverses sacsejades davant un imminent encariment de molts dels béns i productes que els estatunidencs consumeixen.
Guerra aranzelària
De fet, la guerra aranzelària va arrancar amb Trump marxant a Mar-a-Lago a jugar a golf sense haver signat encara els impostos del 25% que se suposava que entraven en vigor l'endemà. No va ser fins que va acabar de jugar a golf aquell dissabte al matí quan va firmar el decret. Una mesura que, ara per ara, segueix en pausa per a tots aquells productes que estan inscrits en el T-MEC (el tractat de lliure comerç Mèxic-Estats Units-Canadà).
Ara bé, sí que aleshores ja va anar aplicant altres aranzels com el 25% a la Xina –que se sumava a altres impostos posats ja durant l'època Biden–, el 25% a l'acer i l'alumini, i el més recent: el 25% a les importacions de vehicles, si deixem de banda els aranzels recíprocs i l'increment de fins al 145% a Pequín. Així mateix, malgrat que hi hagi una treva aranzelària de 90 dies amb la resta de països, només és parcial i s'està aplicant un 10% universal a totes les importacions.
