El ministeri d'Universitats està desplegant la Losu, la llei d'universitats, aprovada el març passat. Entre els projectes de reial decret que ha elaborat per fer-ho n'hi ha dos que, si s'aproven sense modificacions, capgirarien la situació de la filologia catalana a les universitats. Un dels esborranys proposa canvis pel que fa a l'estructura dels departaments i estableix que, com a mínim, hauran de comptar amb 35 docents o investigadors a temps complet. El problema és que, segons la conselleria de Recerca i Universitats, actualment "hi ha pocs departaments de filologia catalana que tinguin aquesta dimensió".

"Que en 10 anys el problema sigui testimonial", aquest és l'objectiu que ha fet públic el conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, en la presentació del pla que ha de ser la primera pedra per reduir la precarietat dels professors universitaris associats. Una intenció que també haurà de servir, per tant, per solucionar el problema dels falsos associats (docents que tenen un contracte d'associat però que fan la feina d'un professor a temps complet). El Pla de xoc per al relleu generacional i contra la precarització a les universitats públiques té un pressupost de 65 milions d'euros que permetrà la creació de 820 places de professorat a temps complet en els pròxims tres anys. Un pla que Nadal ha qualificat de "primer pas", ja que la voluntat del Govern és que es vagi repetint, de tal manera que en menys de deu anys s'hauria estabilitzat el gruix d'associats que estan en una situació de "temporalitat i de precarietat". Tal com ja va avançar l'ARA, aquest primer any el pla comptarà amb 15 milions d'euros, 10 dels quals es destinaran a noves places de personal docent i investigador (PDI) i 5 milions seran per la formació de PAS, el personal tècnic, de gestió, i d’administració i serveis de les universitats.

Laia de Nadal és rectora de la Universitat Pompeu Fabra des del 6 de març. És catedràtica del departament de medicina i ciències de la vida i fins ara havia codirigit el Grup de Recerca en Senyalització Cel·lular, afiliat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, des del maig del 2021 ocupava el càrrec de vicerectora de Transferència del Coneixement a la UPF.

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha pogut rematar la feina del seu antecessor, Manuel Castells, i tirar endavant definitivament la llei orgànica del sistema universitari (Losu) per 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat), 157 en contra (PP; Vox, Cs, CUP i BNG) i 8 abstencions (Junts i Bildu). La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari –preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030– i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. Però també incomoda alguns estudis molt pràctics, com ara medicina o arquitectura, per la limitació de la docència dels professors associats. "Tinc la convicció que aquesta llei permet a les universitats afrontar amb garanties d'èxit els reptes d'aquest canvi d'època", ha explicat avui Subirats en el debat al Congrés. Quines són les claus de la nova norma?

Fa més de dos mil anys, Vitruvi va definir què és l'arquitectura i què havien de saber els arquitectes. El 2005 la Unió Europea també va definir els requisits per al nostre àmbit i per als de les ciències de la salut, i ho va fer mitjançant directives específiques, seguint les desenvolupades al Procés de Bolonya d'Educació Superior per a ambdues titulacions.

El sistema universitari català gaudeix d’una singularitat pròpia i amb mirada europea si el situem en el context del sistema estatal. Aquest sistema diferenciat es tradueix en una molt bona posició en els rànquings internacionals. És reconegut pel rigor, la qualitat en la docència i els resultats en recerca, malgrat que necessita continuar augmentant el seu finançament.

Des del paranimf de la Universitat de Barcelona, el ministre d'Universitats, Manuel Castells, ha assegurat que la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU) arribarà al Congrés "amb el major consens possible", però també ha volgut llançar un avís als rectors catalans, amb els quals s'havia reunit prèviament i que les últimes setmanes s'han mostrat molt crítics contra l'avantprojecte que prepara el ministeri, perquè creuen que va "cap enrere" i desconnecta les universitats de la resta d'Europa. "Les universitats catalanes formen part d'un conjunt més ampli, que és l'estat espanyol, i el govern espanyol ha de legislar per al conjunt del país, no només per als rectors, sinó també per als estudiants, els sindicats, la resta de comunitats autònomes...", ha advertit Castells, en una atenció a la premsa.

Ni una sola vegada en dues hores s'ha pronunciat el nom del ministre d'Universitats, Manuel Castells, tot i que la nova llei que està plantejant ha sigut, precisament, el centre de les crítiques de totes les veus que han intervingut en un acte que ha reunit els rectors de les quatre universitats públiques més importants de Catalunya. Malgrat que hi ha un consens general que cal reformar el sistema, el sector ha avisat que s'ha de fer justament en el sentit contrari que vol fer Castells perquè consideren que la Llei d'Ordenació del Sistema Universitari (LOSU) que prepara el ministeri "és uniformadora i no respecta la singularitat del sistema català". Ho han assegurat els rectors en la presentació d'un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), un organisme que depèn de la Universitat de Barcelona, que apunta a la necessitat "urgent" de reformar el sistema pel que fa al finançament (cal més inversió i que sigui coherent i estable), a l'autonomia i a la governança dels centres.