Societat 21/10/2021

Els rectors i el Govern fan front comú contra "l'amenaça" de la nova llei d'universitats de Castells

La nova llei de convivència universitària comença a tramitar-se al Congrés després de l'acord amb ERC

3 min
La consellera d'Universitats, Gemma Geis, amb els rectors de les universitats catalanes, al principi de la legislatura

Barcelona / MadridL'ARA va publicar fa uns dies que les universitats catalanes s'estan revoltant contra els plans del ministre Castells , i entre altres coses critiquen que la nova llei que prepara el ministeri, coneguda com a LOSU, hiperregula el sector i l'encotilla. A les crítiques dels rectors s'hi ha afegit aquest dijous la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que en seu parlamentària ha assegurat que la nova normativa "és una amenaça" i ha avisat que "el sistema universitari català no s'hi sent reconegut". És per això que el departament i els 12 rectors catalans estan elaborant un document conjunt per posicionar-se contra la nova norma, la tercera en democràcia després de la llei de reforma universitària de 1983 i la llei orgànica d'universitats de 2001, que és la que hi ha ara vigent.

En el fons, els arguments de la consellera són pràcticament els mateixos que els dels rectors: "La nova llei és excessivament detallista, uniformadora i centralista", ha criticat. Segons la consellera, si la llei ha de renovar una normativa de fa 20 anys, la proposta hauria de ser "moderna", però no ho és, sinó que té un biaix "absolutament regulador", que, a més, "no va acompanyat de garanties". "Cal un millor finançament, millors estructures científiques i assegurar el relleu generacional", ha afirmat. Per a Geis, hi ha un "excés de regulació": "No saps si estàs llegint una llei orgànica o els estatuts d'una universitat".

L'avantprojecte de llei que va presentar Castells estableix que els professors temporals no podran ser més del 20% de la plantilla –ara el percentatge és del 40%, tot i que no s'està complint– i que el professorat funcionari haurà d'augmentar del 51% al 55%. A més, obliga les universitats a destinar un mínim del 5% del pressupost i el 15% de les places permanents a la recerca i també inclou canvis en el model per elegir rector –els candidats no hauran de ser catedràtics–. Precisament, per al sector universitari una de les línies vermelles és que s'incrementin del 51% al 55% els professors funcionaris, perquè aquí hi intervé el cas català: a l'Estat, el professorat permanent és funcionari (titulars o catedràtics), però a Catalunya, l'única comunitat que ha desenvolupat una contractació pròpia, es van introduir les figures dels catedràtics contractats i els agregats, que són permanents però no funcionaris. “Ara la llei diu que el 55% han de ser funcionaris, però a Catalunya és molt difícil arribar-hi perquè s'ha potenciat la nostra via laboral. Per això demanem que en lloc de funcionaris siguin un 55% de permanents”, va afirmar a l'ARA la directora general d'Universitats, Victòria Girona.

Acord d'ERC i Castells

En aquest context, Geis ha demanat a tots els partits amb representació al Congrés que "defensin" el model universitari de Catalunya aquesta tardor, quan la normativa es començarà a debatre en seu parlamentària. De fet, aquest dijous al Congrés també hi ha hagut un debat sobre universitats, concretament, sobre la llei de convivència universitària promoguda pel ministeri que pilota Manuel Castells i que ha de derogar el decret franquista de 1954 encara vigent actualment. La normativa ha començat la seva tramitació parlamentària amb l'aval d'ERC, que finalment ha retirat la seva esmena a la totalitat. El PP també havia presentat una esmena a la totalitat, en el seu cas de devolució de la llei, però no ha prosperat (només ha rebut els vots favorables de Vox i Foro Asturias).

La diputada republicana Marta Rosique ha explicat que el seu grup ha arribat a un acord amb el govern que passa per "blindar l'autonomia universitària" i també per preservar el dret de manifestació, dos punts que els republicans havien posat per escrit en la seva esmena. Rosique ha assegurat que queda "resolt" el tema de les sancions als piquets de vaga, tot i que no ha donat detalls de com queda recollit en el text. La normativa preveia sancions per "impedir la celebració d'activitats universitàries de docència, investigació o transferència del coneixement". Tot i admetre que la norma arriba amb "quatre dècades de retard", Manuel Castells ha defensat la importància de la llei per derogar un decret que contradeia "els principis i valors democràtics, la llibertat i el pluralisme religiós". Segons Castells, la nova llei està consensuada amb la comunitat universitària i "salvaguarda els drets i deures dels estudiants".

Una web per agilitzar les queixes per les "vulneracions lingüístiques" a les facultats

Nova iniciativa per garantir la presència del català a les universitats. Després de les queixes d'alguns estudiants perquè hi ha professors que canvien al castellà, Plataforma per la Llengua, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (Fnec) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (Sepc) han llançat una web –https://www.launiversitatencatala.cat/– que agilitza les denúncies dels estudiants per les "vulneracions dels drets lingüístics". Segons les entitats, és un problema "endèmic i sistematitzat" que evidencia el retrocés del català a les aules de les facultats. Segons les dades oficials, el 60% de la docència universitària es fa en català, però per a les organitzacions són xifres "falses".

stats