Societat 14/10/2021

Les universitats catalanes es revolten contra els plans del ministre Castells

Els rectors alerten que suprimir els graus de tres anys xoca amb Europa i temen que la nova llei retalli l’autonomia

5 min
Una universitaria estudia a la biblioteca de la facultat, en una imatge d'arxiu

BarcelonaLes universitats catalanes són les institucions més ben valorades segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i encapçalen els rànquings dels millors centres de l'Estat. A escala espanyola, en canvi, no se sap quin prestigi social tenen perquè el Centre d'Investigacions Sociològiques no les té en compte. Aquest és un petit exemple que evidencia que el sistema universitari català –i també el de recerca– sempre ha anat un pas per davant. És per això que les universitats catalanes han estat especialment contràries als plans del ministeri d'Universitats, liderat per Manuel Castells: des de l'eliminació dels graus de tres anys, que ja és oficial, fins als esborranys de la futura llei d'Universitats

Quan el polèmic José Ignacio Wert va aprovar els graus de tres anys, feia molt de temps que les universitats catalanes demanaven a l'Estat que acredités les titulacions de 180 crèdits (i no només les de 240), com ja feien la majoria de països d'Europa. Des de llavors, només se n'han creat 24, 17 dels quals a Catalunya, i és per això que el sector va quedar força sorprès davant la decisió de Castells de suprimir el 0,6% de les carreres que hi ha a l'Estat. “Eliminar-los és fer més rígid el sistema: ningú estava obligat a fer graus de tres anys. Simplement, donaven una flexibilitat interessant i podien conviure bé amb els títols de quatre anys. No veiem cap raó de pes per tirar-los enrere”, afirma el vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC, Carles Sigalés.

Les universitats catalanes consideren que suprimir els graus de 180 crèdits és un pas enrere que allunya el sistema universitari català d'Europa. “És com el tema dels trens: si tenim un ample de via diferent és molt més difícil convergir amb la resta del continent”, resumeix gràficament el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, que lamenta que quan Espanya regula “no mira prou com ho fan els millors països”. “Si aquesta anàlisi s'hagués fet, no s'haurien prohibit”, sentencia.

La decisió afecta sobretot, diuen els rectors, la mobilitat d'estudiants, perquè deixaran de venir si al seu país poden fer-ho en tres anys i no en quatre, i també marxaran catalans fora pel mateix motiu. Fins i tot el Consell d'Estat, el màxim òrgan consultiu, va alertar d'aquest perill. A més, el sector està preocupat per si aquests graus, que ja han titulat centenars d'estudiants en estudis socioculturals de gènere, creació artística per a videojocs, bioinformàtica o tècniques de desenvolupament d'aplicacions web, entre altres, “es devaluen” socialment, i també per si no arriben a temps d'acreditar els nous plans d'estudis (s'han d'allargar a quatre anys) i durant un temps no els poden oferir. “No ens hi hauríem embrancat si no haguéssim vist que tenien sortides professionals. És evident que ara hi haurà un decalatge perquè hi haurà la demanda però no l'oferta”, lamenta el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell.

Des de la conselleria d'Universitats, l'única de l'Estat que va fer un informe previ desfavorable a l'eliminació, també ho consideren una mala decisió. “És un retrocés”, afirma la directora general, Victòria Girona, que nega que els graus de tres anys siguin de menys qualitat. Per a Girona, l'argument econòmic que diu que el 3+2 (grau de tres anys i màster de 2) és més car que el 4+1 també decau perquè s'han equiparat els preus dels graus i els màsters. Per bé que el ministeri sempre ha argumentat que el motiu d'eliminar els graus curts és que les competències s'adquireixen millor en quatre anys, les fonts consultades per l'ARA en veuen d'altres: un interès superior d'Espanya per convergir amb l'Amèrica Llatina més que amb Europa o la pressió d'alguns rectorats espanyols i sindicats que temien que l'expansió dels graus de tres anys suposés una retallada de la inversió, perquè el pressupost de les universitats depèn en bona part dels crèdits als quals es matriculen els estudiants i, per tant, carreres de menys crèdits suposarien menys diners per a les universitats. 

La nova llei d'Universitats

On encara hi ha marge per fer sentir la veu crítica de les universitats catalanes és en la nova llei d'Universitats (LOSU), que ara començarà el tràmit parlamentari. Des de Catalunya ja han presentat al·legacions a l'avantprojecte presentat per Castells. La llista és llarga.

Autonomia

Els rectors catalans critiquen que la llei hiperregula el sector i l'encotilla. “És molt reglamentista, hi ha massa detalls per ser una llei orgànica”, lamenta el rector de la URL. Hi coincideix Sigalés, de la UOC: “És una oportunitat perduda. Introdueix un nivell de precisió i regulació que és contrari a l'autonomia universitària i a l'autonomia de les comunitats, que són les que tenen les competències”. 

Segons el rector de la UAB i president de l'Associació d'Universitats Públiques de Catalunya (ACUP), Javier Lafuente, el problema és de base: “La llei no defineix un model d'universitats, si han de ser de docència o de recerca”. Per a Amat, de la UPF, l'error és que no s'han tingut en compte les millors pràctiques internacionals.

Professorat i contractació

Per a la conselleria, una de les línies vermelles és que s'incrementin del 51% al 55% els professors funcionaris. Aquí hi intervé el cas català: a l'Estat, el professorat permanent és funcionari (titulars o catedràtics), però a Catalunya, l'única comunitat que ha desenvolupat una contractació pròpia, es van introduir les figures dels catedràtics contractats i els agregats, que són permanents però no funcionaris. “Ara la llei diu que el 55% han de ser funcionaris, però a Catalunya és molt difícil arribar-hi perquè s'ha potenciat la nostra via laboral. Per això demanem que en lloc de funcionaris siguin un 55% de permanents”, afirma Girona.

Per a Amat, la nova llei tampoc dona autonomia per fitxar professorat estranger. I, encara sobre contractació, sindicats de professors alerten de la fragilitat de la mesura de reduir els professors temporals d'un 40% a un 20%. “El percentatge que fixa la llei actual mai s'ha complert”, recorda el portaveu de COS Universitats, Lluís Frago, que assegura que sense més finançament públic és “impossible” complir el nou llindar. Segons un informe de l'Observatori del Sistema Universitari, cinc de les set universitats públiques superen el 60% de contractes temporals. Lafuente, de l'ACUP, insisteix que per fer complir tot el que diu la llei cal un increment del finançament públic, i això depèn de les comunitats.

Els rectors també lamenten que no se simplifiquin els processos per acreditar els graus i recelen de qüestions clau com l'obertura de la tria dels rectors a persones de fora de la universitat o el paper dels consells socials, però tenen l'esperança que el ministre els escolti. De moment, sembla que Castells podria fer marxa enrere i eliminar les noves opcions per escollir el rector. Davant la falta de consens al sector, encara hi ha molt de marge per canviar la llei abans que l'aprovi el Congrés.

stats