El departament d'Educació i Formació Professional ha arribat a un acord amb Applus+ IDIADA per potenciar els ensenyaments al voltant dels vehicles amb pila de combustible d’hidrogen entre els estudiants de formació professional de l’institut Andreu Nin del Vendrell. L’acord preveu que la companyia de referència a escala internacional en disseny, assaig i homologació de vehicles faci formacions específiques als docents del centre educatiu per potenciar els continguts relacionats amb els cotxes d’hidrogen, així com la cessió gratuïta de motors, vehicles i altres materials necessaris per poder fer les pràctiques amb l’alumnat.

Dos projectes de producció d'hidrogen verd ubicats als municipis tarragonins d'Ascó i la Pobla de Mafumet han estat seleccionats provisionalment en una concessió d'ajuts anunciada aquest divendres pel govern espanyol. Segons ha detallat la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, s'ha donat "llum verda" a aquestes iniciatives dins del pla de valls i clústers d'hidrogen, que està dotat en total amb 1.214 milions d'euros dels fons Next Generation de la Unió Europea. En el cas dels projectes catalans la concessió preveu destinar un total de 236 milions d'euros per a unes plantes que requereixen una inversió total de 617 milions. També s'han seleccionat altres projectes d'hidrogen verd de Galícia, Castella i Lleó i l'Aragó.

Desconeguda per la majoria de la ciutadania, però no per això irrellevant. Enagás, en mans de l'Estat fins al 1994, any en què va començar el seu procés de privatització, no només és una de les cotitzades més veteranes de l’Íbex-35, sinó que va néixer assumint un rol imprescindible per a la seguretat energètica de l’Estat: és l'operador gasista espanyol i, entre altres coses, s’encarrega de construir, gestionar i mantenir la xarxa de gasoductes que permeten l’arribada d’aquest combustible fòssil al conjunt del territori. Ara, però, la companyia que el català Antoni Llardén presideix des de l'any 2007 travessa un moment en què es veu obligada a reinventar-se amb l'objectiu de la neutralitat climàtica l'any 2050.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha inaugurat aquest divendres a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) un laboratori i una planta pilot de producció d'hidrogen verd, "infraestructures clau" per a l'aposta catalana de descarbonització de la indústria, segons les seves paraules. L'hidrogen verd permet emmagatzemar energies renovables d'altres fonts com l'eòlica o la solar, i encara que per ara es parteix d'aigua dolça, algun dia es podria arribar a fer servir l'aigua del mar.

Portugal i Espanya aspiren a ser el bressol europeu de l'hidrogen renovable, pel que fa al consum, però sobretot a la producció. No són els únics estats membres que en un context marcat per l'imperatiu de diversificació de les fonts energètiques, així com de descarbonització de les economies, tenen la mirada posada en aquest vector energètic. A la llista s'hi sumen països com França i Alemanya. De fet, la primera potència europea ha fet un pas més per importar més de la meitat de l'hidrogen que preveu consumir a partir de l'any 2030. En un acte celebrat a Berlín, OGE, l'operador gasista alemany, s'ha afegit formalment a la llista de promotors de l'hidroducte H2Med.

Se l'anomena or verd i Espanya en vol ser un dels màxims productors. Parlem de l'hidrogen renovable, un vector energètic que ha de jugar un paper clau en la descarbonització i l'autonomia energètica. O com a mínim aquesta és l'ambició d'alguns estats membres de la Unió Europea, com Espanya, Portugal, França i Alemanya. Però Espanya no només busca la manera de produir aquesta energia renovable (es genera a partir d'altres energies com la solar o l'eòlica), sinó també la manera de transportar-la internament i cap a l'exterior. És aquí on entra en joc Enagás, l'operador gasista espanyol, que aquest dijous ha posat la primera pedra per desplegar una futura xarxa troncal de transport d'hidrogen.

Si no hi ha un gir de guió majúscul, en només vuits dies de diferència ERC posarà els seus vots perquè dues de les principals autoritats de Catalunya siguin de Junts: divendres, 9 de juny, votarà a favor que Anna Erra sigui presidenta del Parlament i el 17 de juny farà el mateix perquè Xavier Trias sigui el pròxim alcalde de Barcelona. Ara bé, no vol que sigui a canvi de res. Així ho ha començat a escenificar aquest dimecres des de Marsella (França) el president de la Generalitat. Pere Aragonès ha garantit que ERC avalarà l'elecció d'Anna Erra per posar fi a "la interinitat del Parlament", però ha demanat que això serveixi per "refer la confiança" amb Junts i que el seu Govern guanyi "estabilitat". Una confiança que ha estat històricament difícil i que va quedar del tot malmesa quan el Govern es va trencar l'octubre de l'any passat.

Entre les solucions tecnològiques per afrontar la crisi energètica fa un temps que sentim parlar de l'hidrogen verd, una resposta que, diuen, és sostenible i molt prometedora. ¿Però ens hem fet totes les preguntes? ¿Els plans que s'estan proposant per a la seva promoció i desenvolupament –com el Full de Ruta de l'Hidrogen del govern espanyol o el projecte Vall de l'Hidrogen de Catalunya impulsat per la Generalitat– són inversions per a un futur millor o per al contrari?

El consum de gas natural a Espanya entre l'agost del 2022 i el gener del 2023 va baixar un 13,7%, amb la qual cosa no s'ha assolit l'objectiu de la Unió Europea de reduir un 15% el consum de gas en tots els estats socis entre l'agost i el gener en comparació amb la mitjana del mateix període dels cinc anys precedents, segons les dades publicades per l'oficina d'estadística comunitària, l'Eurostat. La reducció del consum a Espanya se situa, a més, per sota de la mitjana dels Vint-i-set, que va ser del 19,3%. És a dir, el conjunt de la UE ha complert l'objectiu, però Espanya no hi ha arribat.

Brussel·les ha cedit a les pressions de França i facilitarà que l'hidrogen d'origen nuclear sigui considerat com a "verd". La Comissió Europea acceptarà com a "totalment renovable" la producció d'hidrogen que prové d'energies no renovables que produeixen "almenys un 70% menys d'emissions de gas d'efecte hivernacle que el gas natural fòssil", com és el cas de l'hidrogen d'origen nuclear o també anomenat "hidrogen rosa". Amb aquest nou etiquetatge es pretén garantir el futur desplegament de l'hidroducte entre Barcelona i Marsella, que París des d'un bon principi havia vinculat a la seva viabilitat. "El que volem és produir-lo amb energia nuclear o renovables", ja va insistir el president francès, Emmanuel Macron, en la presentació de la infraestructura.

“En la descarbonització, l’hidrogen té un paper important a desenvolupar”. Així s’expressava la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista recent amb l’ARA. Cert, hi ha moltes esperances en l’hidrogen verd per a la descarbonització de l’economia, però no deixa de ser un factor més, no la solució global, coincideixen els experts. Tot i això, hi ha grans projectes per desenvolupar aquest sector. Per al govern espanyol, és un sector tan important que en el pla de recuperació, transformació i resiliència (PERTE) de les energies renovables hi reserva 1.555 milions d’euros d’inversió pública, que haurien de mobilitzar uns altres 2.800 milions d’inversió privada.

Amb el convenciment que l’hidrogen verd és el futur, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va impulsar l’any 2020 la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, amb la intenció d’aglutinar tots els agents que integren la cadena de valor d’aquest combustible generat a partir de fonts d’energia renovables. La universitat volia aprofitar que al sud del país hi ha tres reactors nuclears actius a l’Hospitalet de l’Infant i Ascó, el complex petroquímic del Camp de Tarragona, quatre centrals de cicle combinat, més de vint parcs eòlics en funcionament, deu més amb autorització i la central hidroelèctrica de Riba-roja d’Ebre per crear un espai des d’on impulsar el coneixement, la producció i la implementació d’aquesta alternativa energètica.

Els responsables de les empreses químiques de Tarragona no tenen cap dubte que “l’hidrogen verd és el futur”, tal com recorda el president de l’Associació Empresarial Químic de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral. La indústria petroquímica de Tarragona, on es produeixen el 25% dels productes químics i el 40% dels plàstics de tot l’Estat, és clau per complir amb els objectius de descarbonització marcats per la Unió Europea que fixen que el 2030 s’han d’haver reduït les emissions que provoquen l’efecte hivernacle en un 55% respecte al 1990 i que el 2050 s’ha d’haver arribat a la neutralitat climàtica. Des del sector, comparteixen aquests objectius que aposten per la sostenibilitat i estan convençuts que l’hidrogen verd “és el vector energètic del futur”, tot i que també tenen clar que no serà l’únic.

El govern espanyol vol impulsar l’hidrogen verd i moltes empreses s’hi han sumat amb una autèntica allau de projectes. De fet, Espanya compta amb una cartera de projectes d’hidrogen renovable de més de 15,5 gigawatts (GW), cosa que gairebé quadruplica l’objectiu del 2030 de 4 GW marcat al full de ruta que va aprovar l’executiu per a aquest vector energètic. 

L’hidrogen verd pot ser un bon sistema per assegurar el subministrament elèctric, especialment per a alguns sectors com els centres de dades, sales fredes d’ordinadors i altres instal·lacions d’aquest tipus, que consumeixen molta llum i que no poden patir un tall d’electricitat, segons apunta Albert Mitjà, coordinador del grup de treball de l’Hidrogen del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya.

Actualment, es parla molt de l’hidrogen verd, però hi ha altres maneres d’obtenir hidrogen que, si bé no són 100% lliures d’emissions, poden ajudar a reduir en gran part el CO₂ que s’envia a l’atmosfera i, per tant, poden ser un element clau en la transició energètica per arribar el 2050 a un sistema absolutament net. Joan Puertas, del Col·legi d’Enginyers, recorda que perquè l’hidrogen es consideri verd s’ha d’aconseguir per una electròlisi amb energies renovables. “Però també podríem parlar d’hidrogen lliure d’emissions”, indica.

Aquests dies tothom parla de l'hidrogen verd. Durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) celebrada al novembre a Egipte, el canceller alemany Olaf Scholz va anunciar que Alemanya invertirà més de 4.000 milions d'euros en desenvolupar-li un mercat. Als Estats Units, el govern del president Joe Biden ha fet de l'hidrogen "net" un element central de la Llei per a la Reducció de la Inflació, que proveeix subsidis a la generació d'energia a partir de fonts renovables. La Xina, per la seva banda, ha invertit tant en electròlisi que alguns observadors temen que s'apoderi del mercat, com va fer amb el de panells fotovoltaics. I fins i tot corporacions com la megaminera australiana Fortescue aposten perquè l'hidrogen es converteixi en una indústria de milers de milions de dòlars.

La futura connexió marítima entre Barcelona i Marsella, anomenada H2Med, ha de servir per distribuir hidrogen renovable entre el sud i el nord d'Europa. És un projecte a llarg termini que, si bé busca reforçar la sobirania energètica del Vell Continent, no soluciona la crisi energètica actual. Es preveu que la infraestructura entri en funcionament al 2030, any en què la península Ibèrica confia poder exportar hidrogen renovable als socis europeus. Però abans d'arribar a aquella data hi ha alguns obstacles que caldrà superar perquè el projecte vegi la llum i no s'esfumi.

De l'acord polític a l'impuls. La connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med però popularment coneguda com a BarMar, comença ha agafar forma. Els tres països implicats, Espanya, França i Portugal, confien que estigui operativa "al final d'aquesta dècada", en concret al 2030, i es converteixi en "el primer gran corredor de l'hidrogen de la Unió Europea", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres des d'Alacant. La canalització recorrerà 455 quilòmetres i s'instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres.

Espanya preveu poder exportar hidrogen verd a partir del 2030, any en què també entraria en funcionament el gasoducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella i que serà presentat per Espanya, Portugal i França la setmana que ve, en el marc de la cimera del grup Euromediterrani que se celebrarà a Alacant (País Valencià). Així ho detallen fonts del ministeri de Transició Ecològica, que expliquen que l'Estat prefereix ser consumidor d'aquest combustible abans que ser un país que en vengui. "La realitat, però, és que Espanya té l'oportunitat de ser exportador", afegeixen.