Energia
Economia  /  Energia 26/07/2022

Espanya limita a la meitat la reducció de consum de gas que li exigia Brussel·les

L'executiu comunitari flexibilitza les restriccions per a alguns estats membres a l'hora d'utilitzar aquest combustible

5 min
Una estació de gas a Bulgaria.

Madrid / Barcelona"Fem un pas endavant en la construcció europea també en energia". Així s'ha manifestat la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, després del consell de ministres d'Energia extraordinari que aquest dimarts discutia el pla de contingència de la Unió Europea per a un hivern amb poc gas. Es referia a l'acord assolit aquest dimarts entre els Vint-i-set que marca el compromís d'un estalvi de gas d'un 15%, tot i que introdueix diverses excepcions per rebaixar aquesta retallada, segons les peculiaritats de cada país. Segons Ribera, aquest acord, que entrarà en vigor l'1 d'agost i s'estendrà fins al 31 de març del 2023, "obre una nova fase" per a una "utilització dels recursos de forma més intel·ligent" i amb una "posada en comú de les infraestructures i els recursos energètics" entre tots els socis de la UE que "no s'havia fet mai fins ara".

El que queda clar, doncs, és que la UE es torna a conjurar davant el "xantatge" de Vladímir Putin, que està utilitzant el poder energètic de Moscou com una arma de guerra més davant el nou paisatge global sorgit després de la invasió russa d'Ucraïna. I en un context de guerra econòmica i diplomàtica amb Moscou, la Unió Europea sap que la possibilitat que Putin talli l'aixeta del gas, que escalfa i fa funcionar una part important del continent, és més que real. Feia dècades que el Vell Continent no temia tant l'arribada del fred. "La UE ha fet un pas decisiu per acabar amb l'amenaça de Putin d'interrompre el subministrament de gas", ha sentenciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Espanya, que va ser un dels països més crítics amb la proposta inicial de la Comissió , ha obtingut finalment una excepció que reduirà aquest esforç d'estalvi a la meitat. També Portugal. Rivera ha destacat que el seu govern treballa amb un propòsit d'estalvi del 7% o el 8%. També ha confirmat que l'estat espanyol posarà a disposició de països veïns part del gas liquat que té emmagatzemat com a principal port d'entrada d'aquest subministrament per mar i intentarà ampliar "al màxim" la capacitat del gasoducte que connecta l'Estat amb França . Alhora, la ministra s'ha mostrat convençuda que Espanya no tindrà "cap problema de subministrament ni de disponibilitat de recursos" aquest hivern.

El comunicat presentat per Brussel·les reitera que hi haurà “algunes exempcions i la possibilitat que un país pugui sol·licitar una excepció de l’objectiu de reducció [del consum de gas] obligatori per tal de reflectir les situacions particulars dels estats membres i garantir que les reduccions de gas siguin efectives”, inclou el comunicat . Així, el pla de l’executiu comunitari respon a la demanda espanyola de no homogeneïtzar la resposta entre països a l'hora d'estalviar gas aquest hivern.

La ministra Teresa Ribera abans del consell extraordinari de Brussel·les sobre energia del dia 26 de juliol.

De fet, la titular de Transició Ecològica ja anticipava aquest matí que malgrat "trobar a faltar" algunes coses en l'últim text plantejat per Brussel·les, el govern espanyol estava "obligat a dir que sí". "És un paquet [de mesures] complicat que si bé no satisfà plenament ningú, pot ser un punt de trobada positiu sobre el qual continuar construint", ha dit Ribera.

Espanya s'oposava a la petició de Brussel·les perquè reduir un 15% el consum afectava directament a la indústria. A diferència d'altres Estats, el pes del consum recau sobretot en aquest sector i no en l'àmbit domèstic (en alguns països, gairebé totes les cases tenen gas). A més, l'executiu espanyol ha defensat que tenia els deures fets pel que fa a l'aprovisionament. Espanya té actualment més d'un 75% dels magatzems subterranis de gas natural carregats gràcies a la capacitat de regasificació de gas natural liquat (GNL) que té. És a dir, el fet de tenir fins a sis plantes li permet comprar molt GNL (els Estats Units són el seu principal proveïdor), regasificar-lo i guardar-lo i no només abastir-se de gas natural per tub, com li passa a Alemanya . Alhora, això li ha permès diversificar les seves fonts de subministrament.

Amb tot, la Comissió Europea ha preparat un pla amb recomanacions no vinculants, ja que Brussel·les confia que els països despleguin les mesures oportunes a través de plans de contingència que han de presentar abans de finals de setembre. El pla inclou la limitació del consum de gas a través de mesures destinades al consum quotidià, com el control de la temperatura, i altres que afecten empreses, en particular la indústria .

Les recomanacions es farien obligatòries només si s'activa el nivell "d'alerta europea" en cas de "risc substancial" d'escassetat de combustible. A diferència del primer document en què es donava certs poders a l'executiu comunitari per aprovar aquest nivell, ara seran els Estats membres els responsables d'activar-lo i, per tant, de convertir en obligatòria la reducció del consum de gas. La comissió presentarà una proposta que haurà de ser votada segons la majoria que estableix la normativa europea.

L'altre gran novetat és que a la llista d'excepcions també hi apareixen països com Irlanda, Malta i Xipre. Per a aquests països insulars que no estan connectats al sistema elèctric de la Unió Europea s'ha acordat que puguin esquivar la reducció del 15%. També s'ha consensuat una excepció per als països Bàltics que no tenen la xarxa de distribució elèctrica sincronitzada amb l'europea, així com per a països molt dependents del gas per a la producció d'electricitat.

Un procés delicat

Arribar fins aquí, però, no ha sigut fàcil. Els estats membres han estat negociant els darrers dies contra rellotge sobretot per no trencar amb la imatge d'unitat que fins ara han mostrat a l'hora de respondre a les represàlies de Rússia, de fet aquest dilluns Espanya i la Comissió Europea ja havien acostat postures . Des d’un punt de vista polític, doncs, l'acord és rellevant. Bàsicament perquè el club comunitari acaba tancant un acord de solidaritat en un camp tan delicat i espinós com l’energètic. Hongria, que ja va anticipar fa uns dies la intenció d'incrementar les compres de gas rus, ha estat l'únic país que ha votat en contra. “[El nou reglament] és un pas sense precedents en la solidaritat europea”, deia aquest dimarts el viceministre d’Economia alemany, Seven Giegold. En els darrers dies, s’han intuït alguns retrets procedents del sud d’Europa cap a països com Alemanya, a qui han acusat de no haver treballat prou per buscar alternatives a l’energia russa.

En els últims mesos, el Kremlin ja ha optat per disminuir les quantitats que enviava i l’últim exemple el vam veure dilluns: el gegant estatal Gazprom anunciava que a partir d’aquest dimecres reduirà a la meitat el gas que actualment feia arribar a Europa a través del gasoducte Nord Stream 1 -és a dir, passarà del 40% al 20% de la capacitat total-. 

Moscou, com ha fet des que van començar les retallades energètiques, al·lega problemes tècnics derivats de les sancions occidentals. Des de Brussel·les, però, estan convençuts que tot plegat forma part d’una estratègia del Kremlin per fer pujar els preus i desestabilitzar els països europeus. No és cap secret que Putin té experiència a l’hora d’utilitzar amb finalitats geopolítiques la dependència energètica que bona part d’Europa té de la seva Rússia.

stats